Unilateralisme i dret a decidir

El Tribunal Internacional de Justícia ha considerat expressament que el dret d'autodeterminació es pot exercir unilateralment si s’exerceix de forma democràtica i pacífica"
Pere Torra
Pere Torra
Associat a Reagrupament

S’ha parlat força de la intervenció del president de la Generalitat de fa uns dies en què va presentar el pla de govern. De fet, el principal objectiu del pla és remarcar-ne la continuïtat fins al 2016. Ara bé, lògicament, seria insòlit que, si es fes un referèndum/consulta el 2014 o el 2015 -posem per cas- en què la majoria del poble es pronuncia a favor que Catalunya esdevingui un Estat propi, l’endemà el president Mas pretengués continuar administrant una comunitat autònoma d’un Estat no propi, és a dir, impropi. Sí, ja entenc que tampoc l’endemà automàticament tots els serveis i estructures funcionaran al servei d’un nou Estat encara en procés de constitució. En qualsevol cas, el resultat favorable (i només el favorable) canviaria tot el panorama i és evident que el president ho sap.

Segurament, l’actuació de Mas té molt de la cosa complicada de la política, d’haver de treballar alhora en escenaris oposats segons els supòsits que s’apliquin. En qualsevol cas, d’això no és del que jo voldria parlar. A mi el que em va deixar parat de la intervenció de Mas és que ell mateix excloés la possibilitat d’efectuar una declaració unilateral d’independència de forma expressa. Això no calia que ho digués el nostre president i que coincidís amb els dirigents espanyols.

De fet, qualsevol de les actuacions que s’han dut a terme fins ara per avançar en el terreny nacional ho han estat d’unilaterals: Des de la convocatòria d’eleccions el 25N o la declaració de sobirania fins a la constitució del Consell Assessor de la Transició Nacional -accions molt ben liderades per Mas mateix-, per no esmentar coses més antigues com el començament de TV3, sense totes les autoritzacions espanyoles.

Si haguéssim esperat el permís de Madrid no hi hauria la Televisió de Catalunya, que ara està en perill perquè ens volen fer creure que no la podem pagar, mentre es malbaraten els nostres recursos en trens que connecten Madrid amb els racons més insòlits d’aquest Estat en pràctica fallida, com no passa amb cap capital europea. De fet, esperar que Espanya acceptés un nou Estatut va ser el que el va fer fracassar. En general, allò que es pacta amb Madrid és sempre pitjor que les necessitats i aspiracions del país. El cas emblemàtic, històricament, és la República catalana proclamada per Macià unilateralment, reconvertida -i degradada- en mera Generalitat autonòmica després d’un nou pacte amb Espanya, que Espanya va acabar trencant de forma dramàtica.

Per això és paradoxal que Mas -potser forçat per Duran, “La Vanguardia” o “la Caixa”- llenci per la borda tota acció unilateral en el marc del procés d’exercici de la sobirania. Un acte ‘unilateral’ no vol pas dir ni antidemocràtic ni autoritari. ¿S’imaginen que algú titllés d’antidemocràtic Thomas Jefferson i els fundadors de la independència dels EUA?

Ans el contrari, un acte ‘unilateral’ pot resultar democràticament necessari per sortir de l’embolic, de la imposició i de l’immobilisme. Mas -ni Duran ni “La Vanguardia”- no pot ignorar que, avui mateix, ens trobem que tota l’actuació de l’Estat espanyol i els seus dirigents ho és, d’unilateral. Espanya ja ha decidit unilateralment el futur de Catalunya i nega que el poble català -ells no parlen mai de democràcia- hi tingui res a dir. Ni tan sols reconeixen el poble català com a subjecte d’un dret col·lectiu reconegut a la Declaració Universal de Drets Humans i a la Carta de les Nacions Unides, un dret que el Tribunal Internacional de Justícia ha considerat expressament que es pot exercir unilateralment si s’exerceix de forma democràtica i pacífica (vegeu Opinió Consultiva del TIJ de 22 de juliol de 2010 ).Què més ens cal per a ser i proclamar-nos lliures?

4.374 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament