Una Constitució com la d'ells

Salvador Cot

"Cap confessió tindrà caràcter estatal" , diu l'article 16 de la Constitució del 78. I, tot seguit Espanya va signar un concordat amb la Santa Seu que preveu una llarga llista d'exempcions fiscals, concessions financeres i tota mena de privilegis per a l'Església Catòlica. Cada any, l'Estat recapta l'IRPF que li pertoca a l'Església i, a més, hi afegeix diners dels que no marquem la creueta. També hi ha figures com l'Arquebisbe castrense i la monarquia és públicament confessional. El calendari laboral el marca el Concordat. I res d'això no és anticonstitucional.
 
 "La llei fixarà les obligacions militars  dels espanyols i regularà, amb les degudes garanties, l'objecció de consciència, així com les altres causes d'exempció del servei militar obligatori, tenint la facultat d'imposar, si s'escau, una prestació social substitutòria", diu l'article 30. La realitat és que ja no hi ha mili, ni prestació. I tampoc no és anticonstitucional.
 
 "L'home i la dona tenen dret a contraure matrimoni amb plena igualtat jurídica", diu l'article 32. S'ha legalitzat el matrimoni homosexual i no passa res. No és anticonstitucional.
 
 El text de la Constitució espanyola  n'és ple d'exemples com aquests. I els òrgans legislatius i judicials de l'Estat fan bé d'adaptar, a la seva conveniència -amb total pragmatisme- un text de fa més de trenta anys. Per això, cal que prenguem exemple. El que ens fa falta en aquest país és una Constitució, no pas un Estatut.

9.115 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament