Trobats els milions de Borrell!

"Senyors Borrell i Llorach els 16.000 milions són diners que l'Estat va apuntar a la targeta VISA dels catalans i que va gastar en altres territoris"
Trobats els milions de Borrell!

En un article publicat a El País el passat dia 20 de Gener , Josep Borrell i Joan Llorach Mariné conviden els lectors que els expliquin on són els 16.000 milions d'euros de la balança fiscal catalana. L'exministre socialista i el seu coautor descriuen una situació suposadament graciosa en la qual, després d'aconseguir la independència, Artur Mas i Oriol Junqueras es presenten al despatx del conseller Andreu Mas Colell i li pregunten pels 16.000 milions del suposat dèficit de la balança fiscal catalana. Utilitzant les dades publicades per la Generalitat sobre els ingressos i despeses de 2009, Borrell i Llorach (B-Ll) es mofen de Mas i Junqueras quan descobreixen que els diners no apareixen per enlloc. Tot en un to molt divertit.

L'argument és el següent: el 2009, els catalans van pagar a l'Estat espanyol un total de 46.195.000 dels quals l'Estat només va gastar a Catalunya 45.403. La diferència són 792 milions i no els 16.000 milions que publica la Generalitat. Segons B-Ll, per aconseguir els 16.000 milions, la Generalitat agafa aquest número i el "neutralitza".

En què consisteix la "neutralització"? En realitat, consisteix a fer una cosa tan assenyada com és reconèixer que pagar amb la targeta VISA és equivalent a pagar en efectiu. Tots els que esteu llegint aquest post sabeu que el deute de la targeta de crèdit s'acaba pagant per la qual cosa comprar unes sabates pagant en efectiu és el mateix que comprar-los amb la VISA. Cap ciutadà racional no pensa que pagant amb la targeta algú s'escaqueja de pagar.

De la mateixa manera, "neutralitzar" la balança fiscal consisteix a reconèixer que quan un estat utilitza la "VISA" per pagar la despesa, l'import haurà de ser pagat pels contribuents. Així de simple. No sé qui es va inventar la paraula "neutralització" per descriure el que s'està fent, però reconec que és una paraula lletja que porta a engany. Per exemple, B-Ll diuen que la neutralització es fa "per corregir el cicle econòmic". No és veritat. La neutralització es fa perquè quan l'estat finança la seva despesa amb deute públic, un té l'obligació de corregirles xifres i reflectir que, tard o d'hora la despesa serà sufragada pels contribuents. I aquesta NO és una opció metodològica que es pot utilitzar a la seva conveniència. Aquesta és una obligació intel·lectual: no fer-ho és com dir que el govern pot obrar el miracle dels pans i els peixos, gastant el que li vingui de gust sense que ningú pagui la factura (*). I això no té res a veure amb el cicle econòmic. Si en lloc d'època de crisi, el dèficit de l'estat es produís en època de bonança, la "neutralització" seguiria sent obligada.

No sé si és perquè la paraula "neutralització" no és prou descriptiva o perquè el concepte porta a engany, però la realitat és que hi ha una llarga tradició de polítics i opinadors que acusen els "neutralitzadors" de manipular les dades i que, per tant, el dèficit fiscal neutralitzat de Catalunya és un pur artefacte comptable creat pels nacionalistes. I l'article de B-Ll forma part d'aquesta trista tradició (**): B-Ll argumenten que la despesa de l'estat que es finança amb dèficits no ha de ser comptabilitzada ja que (en paraules literals) el deute "només són diners virtuals que haurà de pagar en el futur ". Davant aquest raonament, jo al Sr. Borrell el convido que utilitzi la seva targeta per regalar-me un cotxe de 50.000 euros. A molts els pot semblar un cotxe car, però a Borrell li semblarà barat. De fet, li semblarà gratis: al cap i a la fi, la targeta "només són diners virtuals que haurà de pagar en el futur"! Clarament l'argument que el deute no ha de ser comptabilitzat com un passiu per als contribuents és falaciós i erroni. Deixant de banda els senyors Borrell i Llorach (i potser també Antonio Zabalza i Rocío Martínez-Sempere) tothom entendria que el cost de semblant regal per al Sr Borrell seria de 50.000 euros, per més que ho hagués pagat amb la targeta de crèdit en lloc de fer-ho amb diners en efectiu.

Però tornem a les dades de B-Ll: resulta que el 2009, l'Estat espanyol va utilitzar la VISA per valor de 81.113.000 d'euros (aquesta és la magnitud del dèficit de l'estat). D'aquests diners, 15.618.000 van provenir de la VISA dels catalans (aquesta és la part proporcional que els toca pagar als catalans com a contribuents que són de l'Estat espanyol). El problema és que d'aquests 15.618.000 que l'Estat va apuntar a la VISA dels catalans, no en va gastar ni un euro a Catalunya. Això ho reconeixen B-Ll quan accepten que la despesa TOTAL de l'Estat a Catalunya va ser de 45.403. Per tant, BLL accepten que la totalitat dels 15.618.000 que es va anotar a compte de la VISA dels catalans va ser gastada en altres comunitats d'Espanya.

Si el 2009 Catalunya hagués estat independent, els 15.618.000 que l'Estat va apuntar a la VISA dels catalans no s'haurien gastat en altres comunitats. I al no haver-se gastat tampoc a Catalunya, els diners estarien disponibles, en efectiu, a la taula de Mas Colell. I aquesta és la resposta a la pregunta: si Catalunya fos independent, els 15.618.000 que l'Estat va apuntar en les VISES dels catalans estarien a disposició de la Generalitat, al costat dels 792 milions addicionals, per formar un total de (si us plau, posin música de "1,2,3 responda otra vez") 16.409 milions d'euros! Aquí hi ha els diners que buscaven, senyors Borrell i Llorach! (***)

L'argument és tan senzill que sembla estrany que tot un exministre i catedràtic i tot un empresari hagin de demanar ajuda als lectors perquè els ho aclareixin. És clar que potser no ho entenen perquè tenen una mica de mala fe. I intueixo que hi ha una mica de mala fe perquè B-Ll utilitzen les dades de 2009 (que és l'any en què el govern de l'Estat va utilitzar la VISA amb més alegria) i no les últimes dades disponibles que són les de 2010 , tot que aquestes dades ja fa vuit mesos (repeteixo VUIT MESOS) que han estat publicades. Si en lloc de prendre les dades de 2009, prenem les de 2010, resulta que els ingressos que l'Estat va recaptar a Catalunya van ser 51.164.000 d'euros, mentre que les despeses de l'Estat a Catalunya van ser 45.329. El saldo total, doncs, va ser d'un dèficit en contra de Catalunya de 5.835.000 d'euros en lloc dels pírrics 792 milions de 2009. El resultat final és el mateix. Ja he explicat que el saldo sense neutralitzar (és a dir, sense tenir en compte el que l'Estat va comprar amb la nostra targeta de crèdit) no té sentit. I els comptes del 2010 demostren que, un cop neutralitzat, el dèficit de la balança fiscal catalana torna a llançar un saldo desfavorable de 16.543 o 8,5% del PIB Català. Aquesta és la constant de la qual parlen Mas i Junqueras i de la qual se'n foten B-Ll. Però que el resultat hagués estat el mateix no amaga que B-Ll hagin escollit un any en què les dades eren especialment favorables per al seu intent de minimitzar el dèficit fiscal de Catalunya, sabent que les últimes dades disponibles no dibuixaven un escenari tan bonic per als seus interessos. Potser B-Ll no s'havien assabentat que feia vuit mesos que les dades de 2010 ja estaven disponibles. És possible. Encara que és molt sospitós.

Resumint, B-Ll van escriure un article reptant als lectors que els expliquessin on són els 16.000 milions del dèficit fiscal català. Jo he acceptat el repte i els ho he explicat: senyors Borrell i Llorach els 16.000 milions són diners que l'Estat va apuntar a la targeta VISA dels catalans i que va gastar en altres territoris. Lògicament, en el cas que Catalunya fos independent, tots aquests diners no s'haurien gastat en altres comunitats d'Espanya per la qual cosa, en l'escena que descriuen vostès d'Artur Mas i Oriol Junqueras entrant al despatx d'Andreu Mas Colell i preguntant on són els famosos 16.000 milions, el conseller els hauria respost: els 16.409.000 són damunt de la meva taula, davant dels seus nassos! Això sí, cal llevar-se la bena dels ulls per veure'ls

(*) Les balances fiscals són una eina que permet estudiar la redistribució de recursos que l'estat fa a través dels impostos i la despesa pública entre els diferents territoris. El que és normal és que els ciutadans més rics paguin uns impostos més elevats que els més pobres i que la despesa pública vagi en direcció contrària de manera que es produeixi una redistribució de recursos des de les zones més riques a les més pobres. Les balances fiscals permeten veure la magnitud d'aquesta redistribució. Però perquè tinguin sentit, la suma de totes les balances fiscals ha de ser zero. És a dir, si una regió és receptora neta de recursos, el normal és que aquests recursos provinguin de les altres regions. I a l'inrevés, si una regió és contribuïdora neta de diners, aquests diners vagin a parar a alguna altra regió. El miracle dels pans i els peixos es produiria si, després de la intervenció fiscal de l'estat, totes les regions hi sortissin guanyant. Però fixeu-vos que això és exactament el que passa quan l'estat manté "paga amb la VISA" i aquests pagaments no es comptabilitzen. Fixeu-vos que, en aquest cas, l'estat gasta molt a totes les regions (per la qual cosa totes pensen que han rebut molts recursos de l'estat) i no paguen res (perquè no comptabilitzem el que ens costarà pagar la VISA). Quan el 2009 l'Estat espanyol va mantenir un dèficit estratosfèric, els càlculs sense neutralitzar mostren que TOTES LES COMUNITATS D'ESPANYA van sortir guanyant amb la redistribució interterritorial. El miracle dels pans i els peixos. La neutralització del dèficit de l'estat assigna aquest dèficit proporcionalment a cadascuna de les comunitats de manera que, com ha de ser, la suma de totes les balances de totes les regions acaba sent zero. En economia, res és gratis. Ni tan sols el dèficit de l'estat.

(**) Rocío Martínez Sampere  ho va fer en declaracions al Parlament de Catalunya i Antoni Zabalza  (com Borrell, exdirigent del PSOE) ho ha repetit fins a la sacietat en un seguit d'articles pesadíssims publicats a El País . La resposta a tots aquests articles és la mateixa que la que faig avui.

(***) Borrell i Llorach argumenten en el seu article que si Catalunya fos independent, hauria de endeutar-se per 15.618.000 perquè, sumats als 792 milions que llança el saldo sense neutralitzar, Mas Colell tingués 16.409 milions d'euros sobre la taula. Aquest argument és molt trampós. Fixeu-vos que B-Ll parteixen de la situació que el dèficit abans de neutralitzar és de 792 milions. Implícitament, aquesta xifra suposa que l'estat ja ha fet servir la VISA dels catalans per valor de 15.618.000. A partir d'partir d'aquí, diuen: "si els catalans s'independitzessin, haurien de tornar a endeutar-se  per tenir aquests 15.618.000! NO, senyor Borrell! No faci trampes! Està vostè comptabilitzant el deute dues vegades! Si l'estat no s'hagués endeutat, no hauria pogut recaptar només 46.195 a Catalunya (hauria d'haver pujat els impostos) i no hauria pogut gastar a Catalunya els 45.403 sinó molt menys.

Si el 2009 l'Estat no hagués utilitzat la VISA (si el 2009 l'estat no hagués tingut un dèficit de 81.113.000), el govern d'Espanya no hauria pogut gastar, ni a Catalunya ni a Espanya, el que va gastar. És a dir, sense l'endeutament l'estat hauria hagut de gastar un total de 81.113.000 menys a tot Espanya, 15.618 dels quals els hauria hagut de retallar a Catalunya. Per tant, els catalans haurien pagat 46.195.000 dels quals l'Estat només s'hauria gastat a Catalunya 29.784 (45.403 menys 15.618), de manera que el dèficit de Catalunya seria del dèficit de la balança fiscal de Catalunya en aquest cas, hauria estat de 16.409 milions d'euros i no els 792 que suposen B-Ll. A partir d'aquí B-Ll es podrien preguntar què passaria si Catalunya hagués estat independent? La resposta és que els ciutadans haurien pagat 46.195 i que a Catalunya només s'haurien gastat 29.784. La diferència? A la taula de Mas Colell, esperant a ser gastats per la Generalitat i sense necessitat de tornar-se a endeutar. De nou, aquí hi ha els milions que buscava Borrell i que no trobava perquè usava un argument incorrecte.

Tot i que, imaginar què hauria passat si l'estat no s'hagués endeutat està bé com a hipòtesi de treball per demostrar com havia d'haver fet Borrell seu argument, la realitat és que l'estat es va endeutar i va carregar 15.618.000 d'euros en la VISA dels catalans. Per tant, la comparació correcta és: formant part d'Espanya aquests diners es van carregar als ciutadans de Catalunya i es van gastar en altres territoris. I si Catalunya hagués estat independent, aquests diners carregats en la seva VISA haurien estat disponibles sobre la taula de Mas Colell, esperant que Mas i Junqueras decidissin com gastar. Així de simple.

7.663 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament