Tot arriba, Reagrupament

Tot arriba, Reagrupament

Des del principi, arribar al 28-N ha estat una carrera de fons per a l'independentisme , és a dir, per a Reagrupament. Perquè cal tenir pa a l'ull per no adonar-se a aquestes altures que només Reagrupament representa l'eina adequada per alliberar un país que s'enfonsa, ja no pot esperar més i necessita ser operat pel millor doctor. N'hi ha de fet cap altre?

No, i per tant creure en cap altra formació política actual és un suïcidi. Tot allò que no sigui donar suport a l'urna als de Carretero ens menarà a continuar donant corda a la impostació, a la comèdia, a la letal faramalla dels oportunistes, dels grimpaires de sempre, i que ara la salut de la nació ja no tolera. Clar i ras: qui a la tardor no voti Reagrupament estarà votant a favor d'Espanya, del seu tret de gràcia per a Catalunya.

Per a la resta de partits , Solidaritat inclosa, la cursa no ha estat mai res més que una aspiració a la gestió d'engrunes, amb el benentès, naturalment, que aquesta aspiració no és més que una conseqüència d'allò que en realitat es pretén satisfer: la butxaca i l'ego. Cadascun posant més o menys èmfasi en cada aspecte.

Ara s'està veient que els escarafalls que han causat les crisis internes de Reagrupament, a llarg termini han estat molt beneficioses per a l'associació.

I és que en una cursa de fons no t'has d'atabalar ni desmoralitzar per les contrarietats del dia a dia. Al contrari, les has de contemplar com una oportunitat per enfortir-te. Superar batalles posa a prova; si no t'enfonsa t'enforteix, i si t'enforteix t'acaba donant una credibilitat que no tindries si tot hagués estat un camí de roses.

Reagrupament, doncs, és avui, a dos mesos de les eleccions, més fort que mai gràcies en bona mesura a les seves inevitables crisis. Per al dia clau serà fruita madura.

Enhorabona. N'hi ha que porten dècades en política i no han madurat mai, i jo diria que no ho han fet entre altres coses perquè ningú no els ha retret els errors amb la mateixa bel·ligerància que ara es dispensa a l'autèntic independentisme. Són les misèries del país.

Al dependentisme se li perdona tot; a l'independentisme de veritat, o sigui —insisteixo— a Reagrupament, se li nega fins l'aigua.

Però la constància en la coherència acostuma a tenir premi , i justament els errors durant el trajecte no afebleixen, al contrari: posen de relleu les nobles intencions d'un projecte i dels qui el duen a terme.

Des del primer dia calia pensar que, lluny d'haver-hi cap rosa pel camí, per a Reagrupament , més que per a ningú altre, el camí estaria ple d'esbarzers. Les coses que valen la pena costen d'aconseguir, i tot el que ha depès de l'associació, vist amb la perspectiva que només dóna el temps ha anat de primera perquè s'han fet les coses prou bé. En canvi, tot allò que no estava a les mans de Reagrupament, l'ha perjudicat. Lògic.

Calia comptar-hi. Calia ser molt ingenu, molt immadur per no preveure que no hi hauria pals a les rodes des de dintre i, naturalment, des de fora l'associació. Per tant, els de Carretero no tenen res a retreure's. 

La meva reflexió és determinista , atès que afirmo que des del principi estava anunciat fins on podria arribar Reagrupament, tenint en compte la balança entre la seva potencialitat i l'adversitat, o sigui els factors contra els quals no ha pogut mai lluitar sense perdre-hi alguna cosa.

Gràcies a la seva admirable tasca , sens dubte al final de la cursa Reagrupament haurà pogut neutralitzar al màxim la confusió al cervell del ciutadà que haurà provocat Solidaritat, Esquerra i companyia.

Haurà aconseguit, doncs, optimitzar la seva gestió , però no pas el seu objectiu de reagrupar tot l'independentisme, tal com el nom mateix de l'associació indica. Felicitats, doncs; és al màxim al que es podia aspirar. 

Perquè la raó, o, si es vol, el seny, mai no s'acaben imposant , sinó que es veuen aigualits, o massa sovint anul·lats per la ignorància i l'estupidesa d'aquells que curiosament s'omplen la boca de raó i de seny. Parlo, per exemple, dels assenyats que aquests tardor faran que CiU guanyi folgadament. Sense comentaris.

El cert és que, sent realistes, la raó només acostuma a esgarrapar punts a l'estupidesa. Malauradament, aquest és un fet tant contrastable com trist en el tema que m'ocupa, sí, però també en general a la vida.

Reagrupats, podeu dormir tranquils.

9.359 lectures

Comentaris (6)

Comparteixo el 3 i 4 punt de l'Adrià Granés on s'exposen alguns dels motius suficientment contundents, per adonar-se que alguna formació no inspira prou confiança per la manca de rigor i serietat en les seves maneres de fer i que, juntament amb l'actitud i les paraules d'algun dels tres protagonistes de certa formació, es denota una falta de voluntat per pactar una coalició respectant les dues parts.
Imposible
Resposta per en Toni Arregui, entenc perfectament el que vols dir. El problema que hi ha avui en dia és la desinformació que té tothom. La gent com jo, sense desprestigiar a ningú, que estem molt ficats en aquest tema sabem coses que impedeixen fer possible cap acord amb Solidaritat, perque coneixem, més o menys be, als 3 senyors de Solidaritat. Per arribar a un acord l'important és saber cap a on va un, i ells encara no ho tenen clar. La meva opinió és que ara els polítics independentistes que surtin han de ser servidors públics i primer ha de ser Catalunya i després el interessos personals. Cosa que se de bona tinta (perque ho he sentit de boca d'ells) no és el seu cas.
OK
Estic d'acord, s'han de deixar de criticar (si no es que la crítica ve recolzada per dades o fets concluents d'interes).
Cal que es fiquin d'acord? No te perquè. Nomès cal votar al que creguem millor. Ei, i no soc Reagrupat, nomes soc un dels milions de catalans que no pertany a cap partit. El que suposo em diferencia de la majoria es que com cualsevol empresari reviso el curriculum, opinions i fets dels que haig de contractar perque gestionin els meus recursos duran 4 anys. De moment em quedo amb Reagrupament.
Salut,
Parlant de nens petits?
Toni Arregui, em sembla molt, que els punts de desunió entre uns i altres va més molt més enllà de qui va començar primer a predicar una sèrie de proclames que fins ara no s'havien fet, ja que:

1. A Reagrupament, porten bastant temps demostrant rigor i serietat amb els seus actes realitzats per tot el país,acompanyats de personalitats reconegudes del món econòmic i universitari, per exempl,e es reuneixen amb empresaris de Tarragona per raonar la necessitat econòmica de la independència, que l'Estat propi els interessa a ells com a empreses i en general al país.

2. Solidaritat s'ha limitat a repetir les consignes de Reagrupament demostrant que no aporten res de nou en el missatge,per tant no calia la creació d'una altre grup casi calcat a Reagrupament per dividir.

3. A Solidaritat no volen negociar cap coalició,sinó,dissoldre Reagrupament, cosa que aquests últims no han fet, ( dissoldre) per formar coalició amb Suma Independència i Bloc Sobiranista Català.

4. Les primàries de Solidaritat van ser una farsa, ja que els primers llocs de la llista es van autoproclamar candidats sense que ningú els elegís.( Després en Valdero es posa la medalla de partit anglosaxó........)

Tots aquests punts no són coses de nens petits.Tot i així espero que, abans o després s'arribi a un acord .
Més que res que quan llegeixo el que a Solidaritat diuen no hi veig res d'estrany ni de dolent, excepte les crítiques a Reagrupament.
Al meu parer, el paper de'n Joan Laporta ha sigut intentar ajuntar ERC i Reagrupament sota el paraigües de Solidaritat. Si directament es reagrupava no era possible aquesta reunificació. I això evidentment no s'ha entès, tampoc a Reagrupament. I aleshores el resultat ha sigut tot el contrari del que es pretenia.
A vosaltres, ara, Reagrupats i Solidaris, de posar-vos d'acord... L'argument de que "nosaltres vam començar primer", tot i que comprensible, no deixa de ser de nen petit. A mi me la repampimfla qui va començar primer, perquè si mirem aquest aspecte, tornarem a ERC. El que m'interessa és que els independentistes es coordinin. Punt.
Deixeu de criticar-vos
L'única cosa que vull comentar és que em molesta sobiranament el foc creuat entre Solidaritat i Reagrupament. Deixeu sisplau de tirar-vos pedres l'un a l'altre i feu el favor de posar-vos d'acord.

Total 6 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament