Temps de patriotes

"Ens calen patriotes que, com Churchill, entenguin que cal anar tots a la una i sense embuts, a tota brida, amb intel·ligència, deixant els apriorismes de pati d’escola a casa"
Miquel Giménez
Miquel Giménez
Associat a Reagrupament

Malgrat que Ciceró deia “Ubi bene, Ubi patria”, que traduït matusserament vol dir que allà on et trobis bé, allà hi ha la teva pàtria, m’agrada més el que va dir Winston Churchill “Que la meva pàtria tingui o no raó és igual, és la meva pàtria”. Si, a més, té raó, hem tancat el cercle. Entenc que parlar de pàtries enmig de la crisi econòmica que vivim pot fer basarda a molta gent, que considera que primer hi va l’estómac i darrera, la moral. Sense menystenir-ho, cal deixar clar que la transició nacional és indissoluble de la millora econòmica, i així ens ho diuen tots els experts que, lluny de les amenaces del’estat espanyol, observen amb equitat el nostre procés cap ala independència.

Però per arribar a bon port ens calen ciutadanes i ciutadans compromesos amb una lluita que ni està guanyada ni serà fàcil. I dir compromesos va més enllà del fet d’apuntar-se a un acte, col·laborar amb una formació independentista o anar d’aplec un diumenge.Tot això està molt bé, però no hi ha ni un sol cas en la història que demostri que s’ha assolit la llibertat d’un poble a base de costellades i cercaviles. Cal un esforç diari, constant, tenaç, emprenyador per a qui ens nega la llibertat i, a voltes,esgotador per a qui l’exigeix.

Ens calen patriotes que, com Churchill, entenguin que cal anar tots a la una i sense embuts, a tota brida, amb intel·ligència, deixant els apriorismes de pati d’escola a casa. No per tenir raó ens l’han de donar i no per defensar una causa justa hem de rebre justícia. Hem de lluitar ara i aquí, i el primer combat és convèncer els nostres compatriotes que això ho podem fer si som com ens demana el moment present.Què vol dir això? Que haurem d’assumir una vegada que no som els membres d’una tribu que és deixa enredar amb quatre miralls i tres collarets i a canvi entrega el seu or. Dur? No pas, més dur és viure com ho hem fet fins ara.

Ens falta motivació i anem mancats de moral, com si de la darrera diada fins ara el globus s’anés desinflant, i això no pot passar. Si som emprenedors, i la independència és l’emprenedoria més important que té plantejada Catalunya,actuem com a tals. Estrenar la república catalana no ha de ser més complicat, en síntesi, que obrir una empresa o encetar un projecte. És una aventura, ras i curt. En Jim Collins, al seu llibre Good to Great , ho deixa molt clar amb l’exemple del porc espí, definint-lo com el punt on conflueixen tres aspectes vitals pels emprenedors: saber allò que ens apassiona, saber allò en què podem ser els millors del món i saber allò que alimenta la nostra economia. Emprenedors de la pàtria, si tenim identificats aquests tres factors, l’objectiu és més senzill que no sembla.

És un esforç molt més minso que aquells que varen fer Claris, Casanovas, Macià o Companys. No cal vessar la darrera gota de sang ni sacrificar el benestar de les nostres famílies. Cal passar del rol d’independentista passiu al d’independentista actiu. Perquè ara és temps de patriotes.

"La ploma convidada": Miquel Giménez. Periodista i escriptor

5.400 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

Montblanc
HOMENATGE A RAMON PAYÀS
Universitat Nova Historia

En el marc de la 6a Universitat Nova Història de Montblanc, homenatge a En Ramon Payàs, membre de la Junta Directiva de Reagrupament i difusor de les «Homilies d’Organyà, que ens ha deixat fa unes setmanes.

A càrrec d’En Josep Sort , historiador i president de Reagrupament i de Na Teresa Casals , Creu de Sant Jordi i associada a Reagrupament.