Tant de bo existeixi l'Infern

Lluís Companys i altres membres del govern català empresonats a Puerto de Santa María

Una afortunada -i meritòria- recerca de l'historiador Joaquim Aloy  ens ha permès llegir, de primera mà, un dels testimonis més impressionants del que va significar la Guerra Civil en aquest país. Es tracta de la carta que va adreçar Carme Ballester -l'esposa del president Companys- a les autoritats franceses i alemanyes per tal d'aconseguir una indemnització pel crim que va cometre el feixisme en la persona del seu marit, Lluís Companys, 123è president de la Generalitat de Catalunya.
 
Carme Ballester explica, de forma directa  i sense retòrica, com va ser la detenció i posterior segrest del president, i com ella va intentar, amb la valentia de la raó, demanar explicacions a la Gestapo. Ballester, sola, va arribar a enfrontar-se a un temible oficial de la policia política nazi, al qui va dir, a la cara, "quina culpa en té el meu marit si vostès ens volien fer la guerra?".
 
Setanta anys més tard del seu afusellament , el president Companys continua sota la condemna d'un judici vergonyós per a la democràcia. I, per contra, Pedro Urraca Rendueles, el policia falangista que el va interrogar -i torturar- al París ocupat i el va entregar a la frontera sota la protecció nazi, continua emparat per la llei espanyola.
 
Si Urraca continués viu  -els arxius oficials n'amaguen el destí- tindria 106 anys i tota la legalitat espanyola del seu costat. I continuaria rient-se de tots nosaltres... Tant de bo existeixi l'Infern.

7.013 lectures

Comentaris (4)

Companys un personatge negatiu.
Els catalans som prou madurs per saber la veritat sobre Companys, de res serveix ocultar que fou com a politic un desastre dels més grosos per Catalunya. El llibre d'Enric Vila sobre el personatge és prou aclaridor i ratifica tot el que haviem sentit dir de Companys.
La veritat no ha de fer por
Sortosament cada vegada menys gent pensa com tu.
Saber callar a temps es una virtud que sols esta a l'abast dels inteligents
I aquest no es precisament el teu cas amic Manel.
No en va encertar ni una
"Un bel morire tutta una vita onora" que Déu l'hagi ben perdonat del mal que va fer a Catalunya.

Total 4 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament