Subvencions papals

Subvencions papals

Una pregunta que no em deixa dormir: és obligatori ser immadur, progre i antioccidental per practicar el periodisme a Catalunya?  Ho dic perquè el tema comença a preocupar. No hi ha notícia que no estigui tocada d’aquell ignorant to social que caracteritza al barbamec inconscient, d’aquell progressisme políticament correcte d’estètica Rosa Sensat. La veritat, tot plegat provoca una enorme desconfiança i fa pudor a suat. La gent ben informada ja no creu el que s’explica aquí i mira Internet. I els que no, prefereixen no informar-se. Només els seguidors de Belen Esteban creuen en les notícies tal com ragen.

L’antioccidentalisme forma part ja del menú periodístic : qualsevol problema a l’Àfrica és degut a que Occident la va explotar; qualsevol moviment religiós és millor que el cristianisme que sempre practica la pederàstia; qualsevol incident militar justifica que Occident ha de desmuntar l’OTAN... I així anem tirant.

Ara li ha tocat al Papa . A mi, la visita del Sant Pare no em fa ni fred ni calor –sóc agnòstic-. Però el nostre periodisme s’ha encaparrat en valorar econòmicament el viatge papal. Per poder encendre l’opinió es comencen a fer càlculs bizantins: el que costa la seguretat pública, el que pagarà l’ajuntament, la Generalitat, les incomoditats dels veïns, etc.

Jo, a aquest periodisme d’EGB, li suggereixo un treball de fi de curs  que porti per títol “Quant costa mantenir el periodisme català?”. No els sembla prou interessant? Quantes subvencions donen els poders públics als mitjans públics i “privats”? Què ens costa TV3 i Catalunya Ràdio, amb els seus batallons de cementiri d’elefants? Quantes subscripcions inútils es fan per mantenir uns mitjans, generalment dolents, que sempre es mostren dòcils amb els poders? Al final caldria oferir conclusions d’aquest estudi, és clar. Per exemple, podrien ser del tipus: “Quant li costa a cada contribuent català pagar el salari dels periodistes”. Oi que seria progressista aquest estudi?

O el nostre periodisme canvia d’actitud  i deixa de donar opinions passades pel clixé del maig del 68 (quaranta-dos anys, déjà !) o té un futur més negre que el present. A cop de desinformar, s’ha cregut les pròpies notícies. No s’ha assabentat que el món ha canviat. I el què canviarà encara!

7.601 lectures

Comentaris (3)

República catalana laica
Jo sóc agnòstic i la visita del Papa em fa calor. I el pederastes existeixen a tot l'orb clerical, d'orient i occident. I no sóc periodista. I crec en una república catalana lliure i sobirana i per tant laica, sense concordats amb cap religió. Que les religions sigan les lleis d'associacions i paguen impostos, IBI etc.
Periodisme dòcil
Quina pena de periodisme a Catalunya. Cadascun és la veu del seu "amo"
N'espero (sense esperar-les) respostes
Això es parlar clar i català, però sobretot clar. Aquesta mena de preguntes, reflexions les hauríeu de repetir cada dos per tres al web i a les presentacions, fins que fins i tot els lectors més despistats s'ho arribin a preguntar (encara que sigui a títol estrictament personal). Així com el Jaume (segons el Dr.) va proposar de fer-li (al parlament) la reiterada pregunta setmanal al Mas (“Com tenim el tema del concert?”) de la mateixa manera cal que almenys uns quants (tants com estem disposats a anar fins on calgui per respondre-les) ens fem i ens recordem aquest tipus de preguntes. Gràcies, Xavier: m'agradaria força sentir-ne les respostes de determinats mitjans (i de determinats periodistes a títol personal).

Total 3 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament