Sobre presidents i tribunals

Francisco Garcia Rivero
Francisco Garcia Rivero
Associat a Reagrupament

El que vam viure el passat dijous a les portes de Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a l’entrada del president Mas, va ser bestial. L’esclat popular en defensa del nostre país i les nostres institucions, només és igualable a aquelles imatges que un ha vist en fotos i en alguna gravació de l’època, amb Macià o Companys de protagonistes. Unes imatges, les del passat dia quinze, que han donat la volta al món i que els ha tornat a deixar ben clar que, l’anhel de llibertat d’aquest poble ja no te aturador, ni marxa enrere. L’únic que no es vol adonar d’aquesta situació, és el govern espanyol. Però, ja s’ho faran! Aquí ja som molts, moltíssims, els que hem desconnectat, ja fa temps, de la nació espanyola i els seus governs, que ens volen mutis i a la gàbia. Ja n’hi ha prou! El dia en el que feia 75 anys de l’afusellament del president Companys, l’únic president electe al món que ha estat assassinat per un govern feixista, Catalunya va donar un pas més endavant, per recuperar la nostra dignitat com a poble.

Però aquí no s’acaba tot això. Encara ens queden molts dies de concentracions i de lluita, de lluita cívica, que és tal i com estem fent les coses. La propera concentració haurà de ser, quan comenci el judici –perquè n’hi haurà judici– i quan inhabilitin al president Mas –perquè després del comunicat fet pel tribunal, jo tinc clar que l’inhabilitaran–. ¿De veritat que els del govern espanyol poden ser tant curts de gambals de no veure que aquests fets, l’únic que fan, és ampliar la base i tancar més la pinya de l`independentisme? Doncs sembla ser que no. Com una vegada i un altre, em diu un amic meu: “In Spain we trus t”.

Per això, amb tot el que he dit, em faig creus de veure independentistes que es neguen a veure el gran actiu pel procés independentista que és, en aquests moments, el President Mas. Jo estic d’acord en que el procés no és una persona. D’acord! Estic d’acord que aquest procés, neix des de baix, des de la ciutadania i des dels moviments socials. D’acord! Però això no treu que, ara per ara, li reconegui al President una força de representació d’aquest procés, que no la sé veure en ningú més. Una força sobretot a nivell internacional que, ens agradi o no, a la llarga, serà on ens jugarem el ser o no ser com a nació.

Per això demano als companys de la CUP que s’ho repensin bé. Que som molts els que varem votar Junts pel Sí, sabent que el president de Catalunya seria Artur Mas. Que mirin de trobar una solució. A mi se m’ha ocorregut una, i sense ànims de voler donar lliçons a ningú –car jo no soc cap mestre– m’agradaria deixar-la aquí exposada: per què no doneu llibertat de vot als vostres diputats? No hi haurà cap que vegi les coses com jo les veig i que voti a favor d’investir Mas?

2.429 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament