Sisplau, no ens diguin que ens estimen

«Per això a nosaltres el seu “no, no i no” no ens va fer ni fred ni calor´
Teresa Casals
Teresa Casals
Associada a Reagrupament

Senyores i senyors diputats del Congrés de Madrid, segurament vostès no coneixen una dita popular catalana, que diu: “Si em fas manyagues i no me'n sols fer, o m'enganyes o m'has de menester”. És el primer que em va venir al cap quan escoltava atentament la sessió del Congreso espanyol on els dos partits majoritaris PP i PSOE amb el suport abrandat de la inefable diputada de la UPyD, Rosa Díez ens van repetir que “no, no i no”, que la Constitució no ens permet fer una consulta perquè els catalans no som un subjecte polític.

Possiblement la majoria de diputades i diputats no poden entendre que milions de catalans ja sabíem el resultat d'aquesta sessió del Congrés. Em resisteixo a dir-ne debat perquè, com era d'esperar, allà no es va debatre res. Per debatre, s'ha d'escoltar i voler entendre les raons de l'altre i vostès, diputats del PP, PSOE i UPyD van programar aquesta sessió amb la intenció de deixar clar qui mana a la seva Espanya de les autonomies i per aconseguir vots de tots aquells que aplaudeixen la seva actuació. Per això a nosaltres el seu “no, no i no” no ens va fer ni fred ni calor.

Hi va haver un tema, però que els va desagradar. Vostès haurien volgut que fos el molt honorable president de la Generalitat, senyor Artur Mas, qui defensés la posició catalana. Així l'haurien pogut humiliar com van fer amb el lendakari Ibarretxe i fer-lo servir com a sac de boxa amb paraules del diputat Bosch. Senyors diputats del “no, no i no”, a Catalunya respectem el nostre president. Vostès li diuen covard i nosaltres valorem moltíssim la seva valentia, la seva generositat i l'excel·lència amb què encapçala el repte més important que el poble català s'ha plantejat els últims 300 anys.

Vostès han apostat per l'estratègia de la por. En Margallo ens envia a l'espai sideral i en Rajoy a l'illa de Robinson Crusoe, una metàfora molt mal triada, per cert. S'haurà de llegir el llibre. Ens diuen que si fóssim independents seríem més pobres que les rates pels segles dels segles... És curiós, sempre que sento que ens cauran totes aquestes plagues em recordo del cardenal Rouco Varela. Per què deu ser? Ara han canviat el foc etern de l'infern per les galàxies. Com a mínim, estarem més fresquets!

Mirin, ja estem acostumats a superar moments difícils. Si vénen a Barcelona, facin un tomb pel Born. Vàrem patir molt fa 300 anys i ara continuem patint. Poden preguntar-ho a la comunitat educativa i sabran què en pensen de la Llei Wert, l'espanyolitzadora, i preguntin, també, als grans dependents de Catalunya i als estudiants catalans que esperen les beques i s'han d'endeutar perquè ja són a l'estranger i els diners no arriben... A tot això, ja hi estem acostumats però, som tossuts els catalans i, ara, ens manté la il·lusió de decidir el nostre futur. No aspirem a ser més que ningú, però tampoc menys.

Per què els catalans hauríem de renunciar a poder decidir el nostre futur, de manera democràtica i pacífica? Per què hauríem de voler continuar formant part d'un estat que ens insulta, que ens menysprea, que ens escanya, que ens amenaça, un estat en decadència, que és el primer en incomplir les normes de la Unió Europea i, lamentablement el primer en nombre d'aturats?
Així que, fem tots el nostre camí, però, sisplau, no ens diguin que ens estimen!

3.815 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament