Siguem seriosos

Siguem seriosos

Fa uns dies que estic pensant  en què pot influir un partit de futbol en uns resultats electorals, tema que ha estat d'un gran interès informatiu des que el president Montilla va convocar les eleccions pel 28 de Novembre. La pregunta que em faig és doble: ¿se suposa que farà augmentar l'abstenció i el vot en blanc, o tot el contrari? I, encara, ¿si guanya el Barça, afavoreix més el vot sobiranista que si la victòria és del Madrid? El cert és que encara no he trobat ningú que em digui que anirà a votar o deixarà de fer-ho, i en quin sentit podria canviar el seu vot, amb un resultat o altre del partit de marres. Potser només una actuació arbitral absolutament provocadora, en plan Guruceta i en contra del Barça, podria irritar algun “desafecte” de la política i fer-lo anar a votar. O, encara, una victòria espaterrant contra el Madrid celebrada amb un gran castell de focs podria fer pensar a algun sobiranista despistat que ja tenim la independència feta, i es quedés a casa. ¿Podria passar que només imaginant que amb la independència seria difícil celebrar un Barça-Madrid, ni en Laporta votés Solidaritat Catalana?
Bromes a part, em costa entendre  que el país hagi perdut tant de temps en aquesta absurditat, amb derivades tan inexplicables com la greu patinada d'en Tremosa i la calculada irritació d'Iceta. És com discutir si l'aparició de Montilla al costat del Papa i de munts i munts de cardenals i bisbes, farà pujar el vot socialista o si l'espantarà. En el fons, són debats que parteixen d'una profunda desconsideració no tant sols del votant mateix sinó també de la capacitat dels partits a l'hora de proporcionar raons i arguments suficients al ciutadà per prendre una decisió madura. Sembla com si tots tinguéssim una profunda desconfiança en allò que s'acosta, i que els resultats depenguessin, fonamentalment, del Guardiola, Benet XVI i el Tomàs Molina.
 
La veritat, i digueu-me ingenu : encara confio que la precampanya i la campanya facin pujar el nivell del debat polític. Les eleccions arriben en un dels moments políticament més calents dels darrers trenta anys. A veure si ens hi notem.

8.409 lectures

Comentaris (5)

barça Madrid
Seguiria existint el Barça Madrid, però a la "Chapions".
el partit no es molt important, però la previa si
Si posem un escenari on la setmana periodística de'n Mouriño sigui molt carregada. Podem trovar-nos 2 situacions favorables a l'independentisme. 1- El public es calentarà i votar CONTRA (Madrid-Espanya), es més sencill que a FAVOR de (Barça-Pais). 2- Tant Solidaritat com Rcat, la quinzena de campanya ens podran visualitzar a la prensa molt menys que CiU, PSC, Esquerra. En Mouriño els pot eclipsar parcialment i fer que en Carretero i principalment en Laporta, en treguin rèdit...al final en Montilla ha posat la data i la meva lògica, no li resta vots a ell, però si a CiU.
Monilla cordovés i producte del franquisme.
Tremosa té raò, i encara es queda curt.

Ho sento...algú ho havía de dir !
Parlar cla i català
Jo no crec que en Tremosa hagi tingut cap relliscada, ans al contrari l'encerta plenament, això és parlar clar i debat d'altura, i no les paraules buides a que ens té acostumada la "nostra" classe política que patim, que tot ho amaguen i no diuen res d'interessant, ens tracten com a nens petits, amb una por esgarrifosa no fós cas de pendre mal. Jo sóc de Rcat i estic amb en Carretero i tots els companys per portar a Catalunya un nou estil de fer politítica, ja n'hi ha prou d'obscurantisme, les coses clares i la xocolata espessa.
Estem molt malament
Que s'hagi perdut tant de temps en aquest tema (coincidència eleccions autonòmiques amb Barça-Madrid) indica fins a quin punt estem malament com a societat.
Hi ha molta feina a fer encara per tal d'elevar el nivell del debat polític.
Cal que cadascú hi col·labori de la millor manera que pugui.

Total 5 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament