Sense desobediència no hi ha independència

Montserrat Tudela
Montserrat Tudela
Associada a Reagrupament

Els manuals de ciència política diuen que la història de la desobediència civil té el seu origen quan un ciutadà de Massachusetts, Henry David Thoreau, es va negar a pagar els seus impostos perquè s’oposava a l’esclavitud legal i habitual en el seu país i també perquè  s’oposava a la guerra amb Mèxic. Per això va passar un temps a la presó i després va escriure un llibre preciós titulatLa desobediència civil , (1849) on exposava la idea que un govern no ha de tenir més poder que el que els ciutadans estiguin disposats a concedir-li. I aquesta és la clau de l’èxit del 9N: els catalans estem disposats a concedir el poder al Govern de la Generalitat i a cap altre.

El nostre govern legítim, el Govern de la Generalitat de Catalunya, ens va convocar a les urnes amb una fórmula inesperada, imaginativa, legal i pacífica. I els ciutadans vam atorgar el poder al nostre govern acudint a les urnes amb normalitat. És més, vam elevar el poder del nostre Govern legítim, col·laborant en l’aspecte pràctic i material de les urnes. Una multitud disciplinada i ordenada de voluntaris vam ajudar a fer possible que tots els catalans que volguessin poguéssim dipositar el nostre vot en una urna, i es pogués dur a terme un escrutini pulcre i indiscutible. Vam votar el  nostre futur col·lectiu, que és el que sempre es vota a les urnes, que per això existeixen.  Podríem dir que tot entrava dins de la normalitat si no hagués estat per la postura irresponsable, capriciosa i irracional del Gobierno de España a mans del PP, amb el suport explícit del PSOE i Ciutadans, que havien convertit el 9N en un dia il·legal i ridícul i el President de la Generalitat i el Govern català, que va posar les urnes, en uns delinqüents dignes de querella. 

Quin va ser el resultat de la postura irracional, irresponsable i capriciosa del Gobierno que va convertir el 9N en il·legal i ridícul? Doncs una participació molt important, més de dos milions de catalans vam exercir el nostre dret a vot, fent allò que teoritzava Thoreau: practicant la desobediència com a participació política de la ciutadania. I és que mai s’ha vist els catalans anar a votar amb tanta passió i alegria. On s’ha vist que els votants portin tota mena de detalls als membres voluntaris que feien possibles les urnes? On s’ha vist que repetidament hi hagin aplaudiments en el moment de votar? El primer votant, el més jove, la persona que va amb cadira de rodes, el que venia de més lluny... no recordo la quantitat de vegades que vaig aplaudir jo mateixa a la mesa 2232 del Col·legi Poble Nou de Barcelona. On s’ha vist que la gent es fes fotografies en el moment de dipositar el vot?  On s’ha vist la gent errant pels carrers buscant el lloc exacte on havia d’anar a votar amb un somriure. Tot això formava part de la voluntat de participar en el nostre futur lliure i, alhora, de rebel·lar-se contra la irracionalitat, la irresponsabilitat i el lliure arbitri d’un Gobierno que no ens representa, que li hem tret l’autoritat, que no el reconeixem com el nostre i, per tant, un govern que ja no ens governa. I aquest, justament aquest, va ser l’èxit del 9N. Justament per això, aquell històric 9N ens vam sentir sobirans. Per primera vegada, el Govern de Catalunya, amb el suport de la majoria absoluta del Parlament de Catalunya, ens preguntava a les urnes si volíem esdevenir un estat independent. I vam dir que sí.

També hi havia quelcom de rebel·lió a la irracionalitat, la irresponsabilitat i el lliure arbitri. Conscientment, públicament, intencionadament i pacíficament estàvem fent allò que el Gobierno havia repetit durant dos anys que no faríem. I ho fèiem sense por. I quan has perdut la por, ja no hi ha manera que te’n facin. Òbviament, a aquest Gobierno ja no li concedim autoritat, ja no hi ha motiu per obeir-lo. I és que és impossible aspirar a la llibertat sense desobeir.

Ja deia Oscar Wilde que el progrés arriba amb la desobediència i la rebel·lió.

3.377 lectures

Comentaris (2)

Ja ho vam fer el 9N
Ja vam desobeir el 9N. I va ser un èxit.
Cal no oblidar-ho.
ANC
Que els partits polítics no espatllin el que ha aconseguit l'ANC: unitat al voltant de l'objectiu, la independència.
Un bon article!

Total 2 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament