S'ha perdut una oportunitat d'or

«Tornem a demostrar que Catalunya és diferent i tornem a donar-li la raó a Aznar, quan deia allò del: “Antes se romperá Cataluña que España”»
Francisco Garcia Rivero
Francisco Garcia Rivero
Associat a Reagrupament

En qualsevol país normal, en aquests moments decisius com els que estem vivint a Catalunya, els partits polítics s'uneixen creant governs i partits de concentració i unitaris, per tal de defensar la nació, davant dels atacs externs. Però Catalunya sembla que no és un país normal. Històricament aquí sempre hem fet cadascú la guerra pel nostre costat. Ho vam fer a la defensa de Barcelona del 1714 o amb la Guerra Civil espanyola, entre altres exemples. Ara que tocava repetir la fórmula de Junts pel Sí (l'única llum entre les ombres d'aquesta lluita caïnita a la qual estem acostumats); ara que tocava anar tots plegats per demostrar a Espanya, però sobretot a Europa i al món, que el tema de la independència va en serio i que, en la seva defensa, els catalans som un sol home, doncs no. Tornem a demostrar que Catalunya és diferent i tornem a donar-li la raó a Aznar, quan deia allò del: “Antes se romperá Cataluña que España ”.

En aquesta darrera divisió, tenen la culpa els dos partits majoritaris, per igual. CDC per no creure’s ni ells mateixos l’oferta que, en un primer moment, van fer a ERC per anar plegats. Després han demostrat sobradament, amb els atacs frontals d’en Francesc Homs contra Esquerra, oblidant un cop més que els enemics els té a Madrid i no aquí i, tant o més greu, tal com s’han tret de sobre a Demòcrates de Catalunya i a Reagrupament, que mai han volgut anar plegats i que ara mateix els hi pesa més el procés intern de refundació del seu propi partit. Cosa que veig lògica i que ha fet que ells, per primera vegada, hagin decidit concórrer a unes eleccions sota les seves pròpies sigles. Refundació que espero que sigui fer una veritable taula rassa i no un mer maquillatge, per tal de fer creure a la ciutadania el que no és. A una futura República catalana ha d’existir un partit fort que ocupi el centre dreta polític i aquesta feina li correspon a la nova Convergència.

Però com deia, ERC tampoc està lliure de pecat en aquesta divisió. Què hauria passat si haguessin acceptat aquesta coalició des d’un ben antuvi? Tot hauria sigut molt diferent i ara estaríem tots congratulant-nos i disposats a demostrar a tort i dret que als catalans l’únic que ens importa és la independència. Però ells tornen a tenir al cap fer el sorpasso  i sortir victoriosos d’aquesta comtessa electoral. Una pena. Entre tots hem perdut una oportunitat d’or i ja he perdut el compte de quantes hi van. Per cert que en això de la refundació, tant ERC com les altres forces de l’esquerra política haurien de fer un pensament, per tal de crear una veritable força política de la socialdemocràcia per a aquesta futura República catalana.

3.558 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament