Retallada pressupostària i balança fiscal

Carles Boix

Per tal de complir l'objectiu d'estabilitat pressupostària de l'Estat espanyol i els acords presos per les comunitats autònomes en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) de 21 de juliol de 2010, la Generalitat de Catalunya s'ha compromès a reduir el seu dèficit l'1,3% del PIB català (uns 2.600 milions d'euros) a finals d'any. Atès que el dèficit es situa en aquests moments al voltant del 3,6% del PIB, el govern de Catalunya l'haurà rebaixar en uns 4.500 milions d'euros, equivalent al 15% de la despesa total (exclosos la despesa d'organismes públics).
 
Per fer possible aquest ajustament fiscal, el Govern es proposa prendre tres mesures de xoc. Primer, reduir la despesa directa en un 10%, és a dir, uns 2.500 milions d'euros, fins a reconduir-la als nivells de 2008. Segon, obtenir de l'Estat uns 1.000 milions d'euros en concepte del fons de competitivitat que es va pactar en l'acord financer de 2009: una via, si més no, incerta perquè els últims pressupostos generals de l'Estat (als quals sempre es va supeditar l'acord de 2009) no van incloure cap partida per a aquell fons. Tercer, hipotecar els hospitals públics de Catalunya: aquesta mesura requereix el traspàs de la seva titularitat de l'Estat a la Generalitat i simplement posposarà, al meu entendre, el problema de reducció del dèficit.
 
La situació és tan greu que no seré jo qui s'atreveixi a discutir la necessitat d'aprovar mesures dràstiques de manera urgent. Ara bé, no deixa de sorprendre'm que, en presentar el pla d'ajust, el president de la Generalitat hagi insistit a atribuir al govern anterior el deteriorament de les finances públiques actual. És cert que el govern Montilla va incomplir els acords del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). Si els hagués complert, el dèficit actual seria de 4.800 milions d'euros i no, com és el cas, de 7.200 milions. No obstant això, la veritat és que, en la seva major part, el dèficit de la Generalitat està directament lligat al sistema pressupostari de l'Estat en el seu conjunt i, molt especialment, al gravíssim dèficit fiscal que té Catalunya, és a dir a la diferència entre el que aquest país aporta al conjunt d'Estat i el que rep.
 
El gràfic adjunt mostra la correlació entre el saldo de la balança fiscal (la diferència entre despeses i ingressos de les administracions públiques en cada territori autonòmic) expressat en percentatges del PIB regional i el deute públic autonòmic (la suma de tots els emprèstits que ha obtingut cada administració autonòmica per finançar) també com a percentatge del PIB regional. Les dades del saldo fiscal, recollits en l'eix horitzontal, provenen de càlculs fets per l'Administració central (estimats d'acord amb el sistema de fluxos monetaris i un repartiment del impostos de societats amb el criteri d'1 / 3 en funció de la distribució territorial de la remuneració d'assalariats, de valor afegit brut i de la inversió) i corresponen al 2005. Les dades del deute públic autonòmic, indicats en l'eix vertical, corresponen al 2010. La relació és indiscutible. Les comunitats amb un saldo fiscal negatiu (Catalunya, València i Balears) tenen un deute públic alt. La resta de les comunitats, els saldos fiscals de les quals són o bé positius o bé lleugerament negatius, pateixen un endeutament molt menor. L'explicació de la correlació negativa és evident: l'Estat de les autonomies ha descentralitzat la gestió quotidiana de molts serveis però ha mantingut un sistema de solidaritat que deixa sense recursos suficients a Catalunya, el País Valencià i les Balears. Aquesta situació obliga els governs d'aquestes comunitats a endeutar-se per fer front a una demanda fixa de serveis socials, sanitaris i educatius. (Nota: el gràfic revela les comunitats que, tot i ser receptores netes de l'Estat, tenen un deute excessiu i, probablement,  una despesa desbocada: Castella-la Manxa, Galícia i Extremadura.)

Gràfic Carles Boix

 
El dèficit fiscal constitueix (juntament amb el tracte al català i la indefensió competencial) la raó fonamental del desacord entre Catalunya i Espanya i explica, en definitiva, el programa de transició nacional anunciat pel president Mas. Per aquesta raó, em preocupa i em dol que el govern presenti la situació pressupostària com un simple problema de tresoreria causat per l'administració anterior. Com va dir fa dos anys Rahm Emanuel, ex cap de gabinet d'Obama i futur alcalde de Chicago, és important no desaprofitar una crisi econòmica. La Generalitat ha d'utilitzar la gran mala notícia de la retallada fiscal per dir la veritat i explicar a tota l'opinió pública que l'ofegament del nostre país té un responsable directe: un sistema fiscal que atempta contra els interessos de Catalunya, que lliga a aquest país de peus i mans, i que urgeix desfer d'una vegada per totes.
 
Carles Boix. Professor a la Universitat de Princeton. És catedràtic de Ciència Política i Afers Públics. Està especialitzat en economia política i política comparada.

11.428 lectures

Comentaris (2)

Espoli i discriminació nacional des del Govern i institucions espanyoles.- Això es delicte
Espanya no canviarà si Catalunya, València i Mallorca no canviem i en lloc de ser protestants i contraris al poder no passem a ser amos de casa nostra i dels nostres drets i proietats, i vida, i co- amos i per tant amos de dret d'Espanya; i a actuar com a tals. No som fugitius d'Espanya sinó amos.

Haurem de dur el règim castellà totalitari i lladre als tribunals. Aquesta actuació de Castella com si fos Sèrbia ve de moly lluny. Castella i nacionalisme espanyol han incomplert i impedit la realització de la Constitució de 1977-78.

Hem de promoure i plantejar la separació de corones i restautració dels regnes dintre de cadascuna,
i l'audeterminació nacional dintre de la Constitució.

La causa judicial catalana es la causa judicial espanyola.
comentari (1)
El que vosté diu és d'una claretat meridiana, per tant se suposa que tots els que avui están a la Generalitat i tenen la obligació de tirar el país endavant no tenen cap problema per entendre-ho. Altre cosa és si els seus interessos de partit xoquen amb les accions que caldria emprendre i que potser els comprometerien politicament, tenen por de perdre la cadira i l'estatus, els surt mes barat tenir Catalunya hipotecada, així paguem tots i ells ja es cuiden de buscar excuses.

Total 2 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament