Recordem si-us-plau

Escrit en memòria de Jordi Gomis
Recordem si-us-plau

Valer-se de la nostra història com a narcòtic és fer el joc a qui pretén que deixem d’existir.’ (Jordi Gomis, 1989)

 

En Jordi Gomis tenia 18 anys quan va escriure aquestes línies. Aquest mes farà dos anys que ens va deixar i m’ha vingut aquest escrit a la memòria formant un paral·lel entre la història personal i la del nostre país. El ‘narcòtic’ que es referia aquí en Jordi el conec ara molt bé jo i em seria d’allò mes fàcil de recargolar-me en un racó i quedar del tot inactiva ‘recordant’. Però no ho faré. Resulta que persones que ho van donar tot, com en Jordi Gomis i d’altres durant la nostra llarga història, volen veure com els RECORDEM però, sobretot, volen veure què FEM!

I dos anys abans, al 1987, en David Crystal, al seu llibre ‘The Cambridge Encyclopedia of Language’, va escriure:

‘La historia del Català, centrat a la zona de Barcelona, té una historia prèvia de repressió i la recent adquisició d’un grau d’autonomia’ (p.34).

Com va dir Mr. Michael Keating a la conferència ‘The Case of Catalonia’ a Londres el 25 d’octubre de 2013,

‘Durant 30 anys els Catalans han acceptat l’estatut d’Autonomia com a compromís raonable entre el nacionalisme català i l’unionisme espanyol. En els tres ultims anys, hi ha hagut un gran increment de la població a favor de la independència que ara té una gran majoria.’

Hem d’utilitzar referències com aquestes per petites que siguin per reclamar d’aquesta Europa que ens vigila ara, com ens va vigilar l’any 1992 a les Olimpíades i a d’altres punts de la història quan ens ho vam deixar perdre, el que ens pertoca : DEMOCRACIA,  posant a la taula tots els apunts històrics que tenim i reclamant amb veu ben alta el que ens han pres. 

Quantes vegades durant la història ens hem deixat passar oportunitats per ser lliures. Em recorda les paraules d’en Hamlet quan l’esperit del seu pare se li apareix informant-li que va ser assassinat pel seu oncle :

‘Informeu-me aviat que jo, amb ales tan ràpides com la meditació o pensaments d’amor, pugui corre a la meva venjança’

Aquest es el ‘gran misteri d’en Hamlet’ que els anglo-saxons s’han passat anys intentant resoldre. Grans historiadors i poetes han intentat esbrinar aquest misteri i unes de les teories es la de Goethe, poeta alemany, que ho explica referint-se al problema ‘sentimental’ :

‘Els temps estan desconjuntats ; maleïda dissort

Que hagués de néixer jo per redreçar-los’

Allò que li sembla impossible es la prova que el destí li ha imposat i es tortura a si mateix, avança i retrocedeix alhora, sempre recordant una i una altre vegada,  distraient-se i perdent l’objectiu que té davant però, al mateix temps, perdent també el seny. Si no hagués sigut per el seu tarannà sentimental, en Hamlet hagués dirigit tota la seva força en vers el seu oncle traïdor I sense cap mena de dubta hagués traspassat el cos del rei amb un cop d’espasa. Perquè això es el que els seus avantpassats esperaven d’ell. A mes, amb la seva ‘procrastinació’ (o demora – hauríem d’afegir aquest mot al nostre diccionari !) a actuar segons s’esperava d’ell, feia el joc al seu oncle qui era el que volia que deixes d’existir. I nosaltres ja sabem qui vol que ‘deixem d’existir’.

Em de fer servir oportunitats com la de la conferència que va tenir lloc a la Universitat Central de Londres el 25 d’octubre de 2013 sobre  els ‘Processos d’Autodeterminació a Europa’ i on, tot ensenyant el document ‘The Case of the Catalans’, signat per personatges a l’exili el 1945, com per exemple en J.M.Batista i Roca, vaig llegir dos punts per comparar el que es deia a l’any 1945 en aquell document dirigit a les Nacions Unides i el que deien els membres de la taula a Londres aquell dia dirigint-se a la Unió Europea, els hi vaig preguntar :

‘vostès han parlat avui de les responsabilitats que un país membre de la Unió Europea te en vers a aquesta Unió. Em podrien dir quines son les responsabilitats que la Unió Europea te en vers una nació que pertany a un estat membre quan aquest no el tracta democràticament ?’

No em van saber donar resposta, però dues setmanes després aquest punt es va parlar a la Unió Europea. I un dels principis signats pel Parlament de Catalunya seguint el desig de la majoria de Catalans sobre el Europeisme,

‘Els principis de la Unió Europea seran defensats, principalment els drets fonamentals dels ciutadans, democràticament, i la solidaritat entre els pobles d’Europa amb el compromís de progres econòmic, social i cultural’.

Nosaltres els defensarem però també hem d’exigir que ells defensin els nostres.

No tinc cap dubte que en Jordi Gomis vingué al món també per a redreçar-nos com en Hamlet! La seva lluita ho prova abastament, seguiu el seu exemple i no tan sols guanyarem unes eleccions, sinó la LLIBERTAT DE CATALUNYA!!!

 No tinguem por, ell no en tenia. I, mantinguem la fe en el nostre país, a ell li en sobrava i estimem als amics que ens estimen, com ara l’ex cònsol a Barcelona, en Geoff Cowling, qui vaig tenir l’oportunitat de donar-li les gràcies en un acte de Catalans UK a Londres per haver escrit una carta al Financial Times :

‘El Regne Unit no té por de la democràcia : se la fa seva. Tampoc Espanya li hauria de tenir por’,

replicant al ‘Financial Times’  l’article en que una eurodiputada del PP demanava a la UE que aturés els independentistes.

Els temps potser estan ‘desconjuntats’ com en l’obra d’Hamlet, no obstant, però, la ‘maledicció’  d’haver de ‘redreçar-los’, ens ha tocat a nosaltres i hem de marcar el pas amb ‘acció’. Endavant !!

Visca en Jordi Gomis, els nostres avantpassats i

Visca Catalunya Independent !

4.582 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament