Després de la sentència del Tribunal Constitucional i la retallada d’inversions a Catalunya cal moure fitxa, cal dir prou. Reagrupament porta més de dos anys treballant en silenci (quin remei!) però eficientment en actes de proximitat, treballant per poder presentar una llista transversal que faci una declaració d’independència al Parlament de Catalunya. Fa un mes que van ser escollides les llistes en la III Assemblea Nacional amb la participació de més de 1.300 persones al Palau de Congressos de Barcelona.

 Som molts els que sabíem, fa molt de temps, que amb la legislació espanyola no podríem fer cap referèndum, perquè sempre ha estat condicionada a Madrid. Som molts els que hem constatat la ineficàcia (més enllà de conscienciar la gent) de recollir signatures pel català a Europa, per les Seleccions Nacionals, pel Concert Econòmic, per fer un Referèndum d’Autodeterminació. Tot això no ens caldria si fóssim Estat.

Avui per avui, som com Ceuta o La Rioja. No tenim dret a totes les reivindicacions que ens agradarien si no som un Estat com cal. La Comunitat Internacional té unes normes i aquestes diuen que si no ets un Estat no pots tenir tot això. Per a ser reconeguts com a poble a nivell internacional ens cal fer una declaració ferma en els àmbits que la comunitat internacional accepta com a democràtics i seriosos: això és el Parlament de Catalunya. Ningú no dubta de la legalitat del Parlament català.

Les eleccions catalanes són democràtiques i legals perquè es fan dins d’un estat espanyol que es reconeix com a tal. Quina expressió més demòcrata, pacífica i acurada al dret internacional que votar una força com Reagrupament per fer una declaració d’afirmació nacional, una declaració d’independència al Parlament. Allà on es fan les coses serioses en les societats serioses.

És per tot això que diem que les properes eleccions a Catalunya són un veritable referèndum, és allà on hem d’expressar la nostra voluntat de ser catalans. Alguns estem tips d’anar fent país mentre ens roben la cartera dia sí dia també.

Tanmateix, sabem que tot això no serà possible si no hi ha una Regeneració Democràtica al Parlament i en la vida política catalana. Si Reagrupament va sorgir fa més d’un any amb aquests plantejaments és perquè cap diputat ni força política actual no ha demostrat la més mínima intenció de dur a la pràctica aquesta declaració. No ho han fet en el sentit de les seves votacions ni ho han fet quan havien de quedar-se a l’oposició i no entrar en el joc dels interessos de la gestió de l’escarni de Catalunya.

Tampoc no ens van convèncer el mosaic de formacions i declaracions extraparlamentàries, ja que havien tingut molt de temps per unir-se i plantar cara. Després de Reagrupament algú “descobreix la sopa d’all”. Benvinguts.

Reagrupament i, servidor com a cap visible, agafem el compromís que tots els diputats que s’obtinguin faran la declaració d’independència i, alhora, obrirem oficines on tothom serà rebut. Els nostres diputats estaran al servei de les persones, associacions, entitats i empreses que són de la circumscripció electoral de Tarragona. Copiem el model anglosaxó de participació i compromís amb el territori on es surt escollit.

Els nostres diputats només seran diputats. No tindran més càrrecs: ni alcaldes, ni tinent d’alcaldes, ni Consells Comarcals, ni Diputacions. Considerem que una persona no pot fer bé la seva feina amb tantes responsabilitats i acumulacions. Els diputats de Reagrupament treballaran en exclusiva per la ciutadania. I a més, ho farem de manera austera.

Un altre compromís important per nosaltres és la llibertat de vot. Els diputats de Tarragona podran i hauran de votar per defensar el sentiment majoritari de la circumscripció provincial. Quants dels diputats actuals han trencat la disciplina de vot per motiu de la defensa de Tarragona? Cap i mai. Reagrupament sí perquè això és democràcia i, fins ara, tenim partitocràcia.

A l’Alt Camp, a la Conca de Barberà i en general a la província tenim dos grans reptes per endavant: infraestructures i promoció econòmica en els tres sectors (primari, secundari i terciari). Aquests problemes no ens els arreglaran Madrid, ja que no som prioritaris, s’ha demostrat. Aquests problemes tenen difícil solució si la Generalitat i els catalans en general no tenim concert econòmic. Aquest finançament també s’ha demostrat impossible. Per tant, l’única possibilitat que tenim és tenir un Estat Propi amb el concert econòmic que comporta i la presa de decisions corresponents.

Per tot això, estic orgullós de l’equip que s’ha configurat a Reagrupament de Tarragona per poder oferir una opció seriosa, ètica i austera que obri les finestres de la política catalana i faci entrar nous aires al Parlament.