Radicalment compromesos

Teresa Casals
Teresa Casals
Associada a Reagrupament

La majoria de catalans i catalanes estem radicalment compromesos en la defensa del nostre dret a decidir. Volem decidir en quin país volem viure, quina ha de ser la relació amb l'Estat i, en aquest context, exigim decidir també, l'escola que volem per als nostres fills. El dissabte, milers i milers de famílies, mestres, representants de la societat civil i responsables polítics, junts,  en un ambient reivindicatiu, però lúdic vam cridar: Per  un país de tots, decidim escola catalana.

L'Estat espanyol és un dels estats més plurilingües d'Europa. Un de cada tres espanyols té com a llengua habitual una llengua diferent del castellà i la resposta de l'Estat a aquestes diferències lingüístiques i culturals ha estat legislar per aconseguir  l'homogeneïtzació. La Constitució, aquesta llei que pretenen sacrosanta, però que la canvien sempre que els convé amb procediment exprés, sentencia que tots els espanyols només tenen l'obligació de conèixer una llengua: el castellà. L'Estat es desentén de la promoció de les altres llengües i encarrega a les comunitats autònomes que ho facin. I, quan ho fan, intenta dificultar al màxim l'aplicació de les mesures per fomentar el  coneixement i l'ús de les llengües pròpies dels parlants dels diferents territoris.

Catalunya, terra d'acollida des de fa segles, ben al contrari de l'Estat espanyol, entén la diferència com un valor, com una oportunitat. Aquells que arriben, que comparteixen els nostres costums, que parlen o respecten la nostra llengua, ja són dels nostres. En considerar que la llengua és un dels trets característics de la nostra nació, el Parlament de Catalunya va dissenyar el model d'escola catalana postfranquista amb el català com a llengua vehicular dels aprenentatges i de l'administració dels centres. Hi va haver consens entre totes les forces polítiques i també entre la ciutadania i la comunitat educativa.

El compromís que vam adquirir era aconseguir que, en acabar l'escolaritat obligatòria tot l'alumnat fos competent en les dues llengües oficials a Catalunya. El català, la nostra llengua pròpia i el castellà, llengua de l'estat. Nosaltres no hem trencat el compromís. L'escola catalana ha aconseguit el seu objectiu lingüístic, tot i que no ha estat gens fàcil. Una immigració massiva i les contínues interferències del govern de l'estat han posat les coses molt difícils. A partir de la sentència contra l'Estatut i amb la majoria absoluta del PP el clima d'assetjament contra el català; a tota la comunitat lingüística, és insuportable. Estem patint una involució de drets intolerable i l'amenaça de la  immediata aplicació de la Llei Wert ha fet saltar totes les alarmes i ens ha mobilitzat amb contundència.

Aquest curs ja s'ha acabat. L'hem acabat amb una escola catalana amenaçada. Hem gastat moltes energies presentant recursos i més recursos contra una llei rància, casposa, més pròpia d'un estat predemocràtic que no d'un país avançat de la Unió Europea. Hem sortit al carrer i ens hem conjurat per no restar passius veient com ens volen ensorrar l'edifici pedagógic que hem construït amb l'esforç de tots.

Volem decidir. Volem votar i després volem construir un país per viure-hi, volem redissenyar la nostra escola catalana pensada a Catalunya per als catalans, que tingui en compte quina és l'escola que necessitem per construir una societat més justa i més lliure, que aspiri a l'excel·lència des de la igualtat d'oportunitats i l'accés democràtic al coneixement. Tenim molta feina, però en aquesta tasca, hi estem radicalment compromesos.

5.030 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament