Qui decideix?

"En els estats democràtics, la sobirania recau en el poble. Aquesta és la veritable conquesta de la democràcia, el veritable tomb històric. I el poble de Catalunya és un subjecte polític sobirà"
Montserrat Tudela
Montserrat Tudela
Associada a Reagrupament

En el segle XXI haver de fer una processó política per a reivindicar el legítim dret dels ciutadans de Catalunya a decidir sobre el seu futur col·lectiu és, com a mínim, surrealista.

En els estats democràtics, la sobirania recau en el poble. Aquesta és la veritable conquesta de la democràcia, el veritable tomb històric. I el poble de Catalunya és un subjecte polític sobirà, encara que jurídicament no ens ho vulgui reconèixer l’Estat espanyol, el qual, per cert, diu en la seva constitució que la sobirania recau en el poble espanyol. El problema, o l’avantatge, és que no especifica quina part del poble espanyol queda exclosa d’aquest reconeixement de la sobirania.I tot i l’enrocament del’Estat espanyol davant el fet inqüestionable de la voluntat sobirana dels catalans, el procés és del tot imparable. El moviment social que l’està empenyent és imparable, malgrat els seus estira-i-arronsa de la quotidianitat. I aquest era el primer pas i el més difícil d’assolir.

El segon pas és trobar un cert acompanyament o apadrinament d’algun actor internacional potent per facilitar l’acceptació de la comunitat mundial. I això ja és més difícil. Especialment perquè en aquests moments el món s’està reinventant. Des dels EUA, que està paint com seguir dominant el món, passant per les organitzacions financeres, que no s’acaben de creure que siguin dipositàries del poder mundial i,per tant, de la seva dimensió social i instrumental per a derrocar uns esquemes bastits després de la segona guerra mundial.

I Europa. Una Europa que veu com els ciutadans d’algunes regions aspiren a la realització plena de la seva sobirania nacional i, a més, hi volen arribar sense abandonar la Unió Europea.Una Unió Europa perduda dins d’ella mateixa. Una Unió Europea incapaç d’exercir un lideratge polític i establir modalitats concretes de legislació internacional del principi de continuïtat dels estats i de fer-ho en la condició de membre de la Unió Europea del nou estat sorgit per un procés de secessió democràtica d’una regió d’un estat membre. Una Unió Europea que no sap com donar resposta a la situació creada per la secessió, garantint la continuïtat d’obligacions i drets derivats del seu propi dret intern. Una Unió Europea que es trobarà aviat en l’atzucac d’haver de decidir entre respectar els principis democràtics sobre els quals es basteix, o mostrar el seu fracàs davant la resta de la comunitat internacional.

A Europa, doncs, se li presenta l’oportunitat de reconèixer el poble català, és a dir, el poble europeu, com a subjecte polític i jurídic sobirà o de no acceptar-lo.Algú creu que es pot permetre que la idea de democràcia,formada en l’entorn natural europeu, podrà ser abandonada per la Unió Europea en favor del’únic estat del món que no ha derrotat el feixisme? Doncs crec,sincerament, que no. I aquesta oportunitat la tindrà en les properes eleccions al Parlament Europeu. Si, abans d’aquestes eleccions, el poble de Catalunya ha estat capaç d’exercir el legítim dret del reconeixement dels ciutadans com a dipositaris de la sobirania, dubto que no se’ns convoqui a les eleccions europees o que se’ns convoqui dins de la circumscripció electoral espanyola.

A Europa es va produir fa segles la veritable conquesta. La del reconeixement dels ciutadans com a subjecte polític i jurídic, és a dir, la legitimitat de la sobirania ciutadana, és a dir, la capacitat de decidir.

5.407 lectures

Comentaris (1)

Candidatura única
Abans de les elccions europees es podria fer també una Declaració Unilateral d'independència!

Total 1 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

Montblanc
HOMENATGE A RAMON PAYÀS
Universitat Nova Historia

En el marc de la 6a Universitat Nova Història de Montblanc, homenatge a En Ramon Payàs, membre de la Junta Directiva de Reagrupament i difusor de les «Homilies d’Organyà, que ens ha deixat fa unes setmanes.

A càrrec d’En Josep Sort , historiador i president de Reagrupament i de Na Teresa Casals , Creu de Sant Jordi i associada a Reagrupament.