Que no mori un poble per un home sol

"Els catalanoparlants tots, tots, som bilingües i, els qui no parlen català a casa, si també ho són, és precisament gràcies a l'escola amb la qual ens hem dotat"
Teresa Casals
Teresa Casals
Associada a Reagrupament

La sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut va crear jurisprudència en relació amb la llengua catalana i ha permès que, a partir de la seva promulgació, tots aquells que esperaven l'oportunitat per afeblir la nostra principal senya d'identitat, la llengua, presentessin recursos i més recursos amb la possibilitat de guanyar-los.

Seríem perillosament candorosos si no ens adonéssim que al darrera de les actuacions contra la llengua hi ha la voluntat política de dividir els catalans, d'enfrontar-los. Ja van dir, des de Madrid que, abans que es trenqués Espanya es trencaria Catalunya. Ja ho veurem. Però el que queda clar és que ho intentaran per tots els mitjans. I queda clar, també, que nosaltres resistirem com hem fet des de fa segles. Tenim al davant una cursa de resistència.

No tenen escrúpols. Utilitzen l'escola, que és la institució al voltant de la qual hauríem de mantenir el major consens, per atiar la divisió i prioritzen els interessos polítics d'uns quants per sobre del bé comú. Menteixen. L'escola catalana i la metodologia d'immersió han estat i són un actiu pedagògic i social del nostre país. A les escoles els nens i les nenes han estat acollits amb professionalitat i amb la il·lusió que requereix l'apassionant procés educatiu. Enganyen els pares que no tenen el català com a llengua habitual quan els diuen que els seus fills pateixen discriminació quan s'utilitza el català com a llengua vehicular i com a llengua de relació en els centres.

Els pares que signen els recursos han de saber que la immersió afavoreix, principalment, l'alumnat que no té cap contacte amb el català fora de l'escola. Els catalanoparlants tots, tots, som bilingües i, els qui no parlen català a casa, si també ho són, és precisament gràcies a l'escola amb la qual ens hem dotat.

Ara bé, com que la realitat ens ha fet perdre la innocència, ens preguntem: A tots aquells que han emprès aquesta croada contra la nostra llengua, els interessa realment que els seus fills i filles siguin competents en català? O ja estan d'acord amb la proposta monolingüe d'un estat petrificat, antic , que no manifesta cap respecte per les diferències  lingüístiques dels seus ciutadans i que constitueix una anomalia en el conjunt d'estats democràtics d'Europa?

L'última interlocutòria del Tribunal Superior de Catalunya obliga a canviar la llengua de la classe quan hi hagi una sola família que ho demani. I les altres famílies que tenen nens i nenes a la mateixa classe, no tenen res a dir? I del projecte lingüístic del centre que ells van haver de conèixer i acceptar quan van matricular els seus fills a l'escola, què se'n fa? I els acords presos pel Parlament de Catalunya, en què queden?

Nosaltres, com sempre. Continuarem sumant. Continuarem treballant per millorar el nostre sistema educatiu, per intentar reduir el fracàs escolar, que és d'una magnitud molt, molt preocupant. Continuarem fent nostra la recomanació de la GELA (Grup d'Estudi de les Llengües Amenaçades): “Les llengües creen lligams invisibles, són senyals de benvinguda, transformen un estrany en un veí. No privis els altres d'aprendre i usar la teva llengua. No els diguis amb la llengua que no són dels teus”.

5.987 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament