Que el cove no estigui foradat

Enric Canela
Enric I. Canela
President de Suma Independència

M’ha tocat escriure aquest article una mica més allunyat de la política catalana del que és habitual. Un parell de dies a Santander, en un Fòrum científic. Dissabte al migdia tornaré a ser a casa. He pogut seguir, més o menys, les coses a través de la xarxa. Està gairebé tot menys el temps per llegir les coses. Ja em posaré al dia de tot.

Com és obvi, ja sé que s’ha constituït el Parlament i s’ha escollit la Mesa del Parlament. També que el dia 20 i 21 se celebrarà el ple d’investidura i que el dia 23 podria prendre possessió Artur Mas com a President de la Generalitat. S’acaba un llarg període d’interinitat i comença una nova etapa. Sis dies, Nadal i a fer feina.

Pel que he llegit , Artur Mas vol parlar, entre altres coses, sobre la crisi econòmica, sobre educació i sobre el pacte fiscal que reivindica i que es tradueix, segons explica, en implantar el concert econòmic a Catalunya. Veurem de quina manera impulsa Artur Mas aquesta tasca i quin serà el tarannà dels membres del nou govern. Sembla, per diverses declaracions, que tindrà dotze consellers i que quatre podrien ser independents. M’agradaria que fossin convençuts independentistes. Oriol Pujol, que presidirà el grup parlamentari, ho és. Felip Puig que no sé quin paper hi jugarà però segur que algun i clau també ho és. Veurem quins no ho són i quin pes polític tindran en accions en les que calgui empremta independentista.

Siguin quines siguin les directrius del nou president caldria que tinguessin com a objectiu final conduir al país a decidir en tot i en aquest “tot” posar la independència perquè sense no farem res de res.

Aquests dies a Santander veia, un altre cop, la nostra gran força en l’àmbit de la Biomedicina, en aquest cas de la Neurociència. Catalunya és, en molts aspectes, líder a l’Estat esdevenir, i pot esdevenir, per poc que fem, en una potència mundial. Cito aquest camp perquè és el meu, però podríem parlar d’altres. Per què no estem millor? Perquè no ens deixen.

Difícil, impossible, ho tenim. El deute públic de Catalunya  va tancar el tercer trimestre del 2010 en el 15,4% del PIB, l’índex més elevat de l’Estat segons ha publicat el Banc d’Espanya . Aquesta notícia és terrible. Nosaltres, per contribuir a la solidaritat ens arruïnem, mentre altres fan trens de gran velocitat, autovies i aeroports per disset persones mal comptades. Quant podrem aguantar? Jo no ho sé, no crec que ho sàpiga ningú, però el que és cert és que cada dia viurem pitjor. El Govern no podrà fer miracles. Podrà reduir el nivell de despesa, evidentment, però a costa de què? Segur que alguns diners no estan ben gastats, però en manquen per fer coses imprescindibles que no es podran fer.

Jo crec que no tenim gaire marge i que el temps que ens quedi abans de caure en el marasme, l’hem d’invertir en preparar el país per a la independència. M’agafaré a allò que diuen els que ara estaran en el poder. Diuen: No podem dividir Catalunya en dues meitats, referint-se a una eventual consulta sobre la independència. O no podem fer referèndums per perdre’ls. Totalment d’acord. Si el féssim sota el control espanyol tindríem moltes possibilitats de perdre’l.

Per això hem d’aprofitar el temps, l’ha d’aprofitar el Govern i el seu grup, cal fer pedagogia, ara no a Espanya, pedagogia a Catalunya sobre la independència. El que cal tenir clar és que no tenim res a perdre. Si no hem de tenir la independència val més ser una regió normal d’Espanya, ens tractaran millor. Jo ja n’estic fart.

Llegia : Aquestes dies no són pocs els dirigents de la federació que insisteixen, una i altra vegada, en la necessitat de no estimbar el vaixell contra les roques i no dur, de nou, el país a la derrota amb la proposta del concert econòmic, que difícilment acceptarà un govern espanyol de bones a primeres tingui o no majoria absoluta . M’ho crec.

Jo crec que Artur Mas sí que farà la proposta, guarnida com sigui, però la farà. Mas pot parlar amb ambigüitats, però si diu que farà una cosa la fa. Prestem atenció al seu discurs d’investidura. En funció de les possibilitats que tinguin les seves propostes de ser admeses pel govern espanyol tindrem la clau dels objectius polítics del nou  president. Si són difícils o impossibles de ser admeses, Mas apostarà per jugar fort, si són tèbies i poc clares, tornarem a parlar del “peix al cove”, però en aquest cas, vist tot plegat, al cove foradat.

Potser em direu que tot això no portarà enlloc. Potser tingueu raó, aviat ho sabrem, però ara no podem fer res respecte al Govern. S’han acabat les especulacions electorals: tenim Govern, ens agradi o no, i les properes eleccions seran d’aquí quatre anys.

I nosaltres, què fem? Bé, alguns pensen que cal muntar unes candidatures independentistes de cara a les municipals. Respectable. Aquesta setmana podíem llegir: com sabeu , Joan Carretero, ha considerat una imbecil·litat que els partits independentistes concorrin junts a les eleccions municipals de maig, ja que en aquests comicis no es parla d’independència sinó de gestió local . Jo hi estic totalment d’acord. El dia 7 escrivia No vull l’aliança – caos . Més o menys deia el mateix que en Carretero.

Dediquem-nos a crear un clima independentista en els nostres àmbits creem associacions influents, fem que els nous votants s’incorporin a l’independentisme. Hi ha molta feina a fer. Una, la del Govern i el Parlament, l’altra la que hem de fer nosaltres.

Fem bé el que sabem fer i intentem que l’independentisme estigui sempre present en la nostra acció. No ens amaguem.

9.407 lectures

Comentaris (1)

Pel camí de la internacionalització
Una proposta de concert o pacte fiscal a Madrid només pot ser acceptada com a mal menor. De negociar amb Espanya ja sabem que no en traurem res. El que cal és internacionalitzar la política catalana. I si la política exterior catalana ha de ser coordinada pel president de la comissió d'afers exteriors del congrés dels diputats espanyol, ja sabem cap on anem: a supeditar la política catalana a l'espanyola, i si donem algun pas anirà enrere.
Si a les eleccions Reagrupament ha quedat lluny dels resultats esperats és que som molt més lluny que no ens pensàvem dels objectius proposats, però no hi renunciarem. D'ara endavant hem de treballar amb totes les nostres forces pel canvi democràtic, i ho hem de fer des d'on som, des de fora de les institucions.

Total 1 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament