Puigcorbé: "No es pot ser demòcrata i estar en contra del dret a decidir d’un poble"

Discurs de Juanjo Puigcorbé del 14.12.13 al Fòrum
Puigcorbé a la Sisena Assemblea de Reagrupament

Companys, avui estem de festa. Celebrem que ja tenim data i pregunta per a la consulta. Celebrem que, el dia 9 de novembre, podrem decidir el futur del nostre país.

És cert que la pregunta no és exactament la que ens hauria agradat als dos milions de persones que vàrem omplir les carreteres de Catalunya el dia 11 de setembre d’enguany -en una de les manifestacions més grans de tots el temps-; però és veritat que està inclosa en la seva formulació binària. És cert que la data tampoc no és tan propera com ens hauria agradat; però és veritat que respon a una conveniència política, i que, a més a més, té un gran contingut simbòlic, al coincidir amb el 25è aniversari de la caiguda del mur de Berlín.

Però el més important de tot és que tenim data i pregunta, i consens de tots els partits parlamentaris que estan a favor del dret a decidir i que representen la gran majoria del
Parlament.

Votar és la Via. El 9 de novembre, els catalans podrem exercir el nostre dret a escollir el nostre futur com a poble. I de la manera més pacífica i més democràtica que existeix: votant.

Si l'Estat espanyol ens ho impedeix, quedarà retratat davant Europa i del món, perquè cap constitució està per sobre de la democràcia. No es pot ser demòcrata i estar en contra del dret a decidir d’un poble.

Hem de tenir en compte, però, que si a Catalunya els que neguen el dret a decidir són una minoria que no arriba al 35 % dels diputats, al Congreso de los Diputados  espanyol aquesta proporció s’inverteix i supera, potser, el 80%. Inclòs el PSOE. Que ja ha fet saber que, en la seva hipotètica reforma federal, mai no acceptarà incloure el dret a l’autodeterminació de Catalunya.

El Sr. Zapatero, que figurava que era el més “progressista” i procatalà del PSOE, i que segons ell va ser insultat a Granada “al grito de catalán”, va afirmar fa uns dies que el dret a decidir es ANTINATURA!

Antinatura, ja veieu!! Perquè suposo que el terme “contranatura” deu estar reservat per a la Conferència Episcopal.

És a dir: ens trobem davant de la primera i, si no ens afanyem, potser l’última oportunitat de decidir sobre la nostra independència. Aprofitem-la.

L’Estat espanyol ja ha dit que farà tot el possible perquè els ciutadans de Catalunya no puguin exercir el seu dret a votar el seu futur. Però no hem de confondre l’Estat espanyol amb el poble espanyol. El poble espanyol, amb el qual tenim molts lligams i que ens estimem, ha patit i pateix igual que nosaltres l’escanyament d’una oligarquia extractiva, centralitzadora, retrògrada i comissionista d’obres faraòniques... i que ens està empobrit a tots plegats, i en progressió geomètrica.

Però nosaltres coptem amb un avantatge: ens uneix una llengua i una cultura pròpies i permanentment amenaçades. I, alhora, tenim una societat civil envejable, activa, potent, dinàmica, que farà que un canvi de model social i polític sigui possible. I que pot ser també el revulsiu que necessiten els nostres germans espanyols per activar-se.

Els catalans volem dissenyar el nostre futur, volem administrar els nostres recursos, i volem seguir sent solidaris amb els altres pobles d’Espanya, però d’una manera molt més eficaç. I tenim pressa, tenim pressa, perquè els més desafavorits estan patint com mai.

La gent de la meva generació vam viure la transició. Érem joves i vam tenir el privilegi de participar en la reconstrucció democràtica del país. Avui tenim la possibilitat d’ajudar a la nostra joventut a construir un nou Estat: un país més lliure, més progressista, més solidari, i per tant més just. Tenim a l’abast una possibilitat engrescadora, i il·lusionant. Què més volem? Com deia Martí Pol: “Tot està per fer i tot és possible!”

Catalans.... Endavant!

Visca Catalunya.

6.805 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament