Professors associats ... i precaris

És mesquí contractar un professional de prestigi perquè imparteixi una matèria obligatòria per 180 euros bruts al mes
Jordi Matas
Jordi Matas
Catedràtic de Ciència Política de la UB

Les universitats ja estan planificant el proper curs acadèmic i, un any més, gran part de la docència universitària l'assumiran els professors associats, una categoria de professorat precària, mal pagada, desatesa i, en massa casos, usada fraudulentament.

Segons la legislació vigent, els professors associats són especialistes de reconeguda competència que acrediten una activitat professional fora de la universitat i que són contractats temporalment i amb dedicació a temps parcial per desenvolupar tasques docents relacionades amb els seus coneixements i experiència professionals. La realitat, però, és molt diferent, radicalment oposada a la voluntat del legislador i, sobretot, a un model universitari que aposti pel prestigi del seu professorat i de l'activitat docent.

Els professors associats, que haurien de complementar però no substituir el professorat universitari amb dedicació exclusiva i el professorat en formació, són la categoria predominant en el sistema universitari català. Segons dades de gener de 2014, el 43% dels professors de les universitats catalanes són associats (6.655 d'un total de 15.376), mentre que el percentatge d'associats a tot Espanya no arriba al 30% (essent Catalunya i Balears les comunitats autònomes que, amb un percentatge similar, posseeixen més associats, a Madrid representen un 27% i al País Basc un 15%).

Si analitzem les dades de la principal universitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona, ​​observem que en els últims quatre anys el nombre de professors associats ha passat de 1234-1669 (als quals cal sumar 484 associats mèdics), que representen un 40 % del cos docent. La fal·laç equivalència entre l'augment de figures laborals temporals de professorat i una gran "excel·lència" universitària, que segueixen defensant alguns ministres i consellers, és un disbarat que les universitats pagaran molt car.

Hi ha molts professors en formació, és a dir, sense una activitat professional reconeguda, que, davant la inexistència d'una política efectiva per iniciar la carrera acadèmica, s'acullen a un contracte d'associat com a única opció. Són els anomenats falsos associats: un frau de llei permès i fomentat per les universitats. D'altra banda, també hi ha associats que treballen fora de la universitat, però que o bé no són especialistes de reconeguda competència o bé no desenvolupen una activitat laboral relacionada amb les assignatures.

Les constants reivindicacions dels associats per millorar condicions laborals decimonòniques no semblen inquietar els responsables de les polítiques universitàries

Un altre aspecte greu són les retribucions misèrrimes que cobren els associats des de fa molts anys. Impartir una assignatura no només significa complir l'horari de classe, sinó que cal preparar a consciència classes teòriques i pràctiques, organitzar i corregir nombrosos treballs i proves, fer tutories, atendre el campus virtual, assistir a reunions, com també una infinitat d'activitats parapedagògiques que requereix la "doctrina bolonyesa".

És molt mesquí contractar un professional competent i de prestigi perquè realitzi totes aquestes activitats impartint, per exemple, una assignatura obligatòria o dues d'optatives per només 180 euros bruts al mes, com passa a la UB. El preu per hora que paga aquesta universitat per retribuir tota la dedicació que s'exigeix ​​als professors associats oscil·la entre 13,6 i 15,5 euros bruts. Amb sous inferiors a 500 euros al mes hi ha molts associats que realitzen el 75% de la docència dels professors amb dedicació exclusiva. Envilint professors i rebaixant salaris estem degradant la principal activitat de la Universitat i la seva raó de ser: la docència.

Les constants reivindicacions dels associats per millorar, en ple segle XXI, unes condicions laborals decimonòniques, no semblen inquietar els responsables de les polítiques universitàries de personal. Ni les administracions, ni els rectors, ni els comitès d'empresa tenen la més mínima intenció d'atendre les demandes, justes, d'un col·lectiu que, per a major desgràcia, tampoc compta amb el suport necessari de la resta del professorat. A finals del passat any una representació dels professors associats va acudir, com últim recurs, al Síndic de Greuges perquè examinés la seva situació d'extrema precarietat.

La base de qualsevol sistema universitari és la qualitat del seu professorat, i quan les autoritats polítiques universitàries estan més preocupades per les estructures o pels processos burocràtics que per les polítiques de formació i desenvolupament professional del seu professorat, demostren una gran irresponsabilitat i incompetència.Fracassar en el model d'accés a la carrera acadèmica i en els programes d'estabilització del professorat més ben preparat, i tractar de compensar abusant del professorat associat, significa condemnar a la universitat a exercir un paper residual en un context que demana enfortir l'ensenyament superior com generadora d'un coneixement decisiu per al desenvolupament econòmic i social.

Jordi Matas Dalmases  és catedràtic de Ciència Política de la UB

7.313 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament