PP, un partit impopular a Catalunya

La gran estratègia és ara incitar i avivar la crispació a Catalunya per després denunciar i fer creure que la combat
Jordi Matas
Jordi Matas
Catedràtic de Ciència Política de la UB

L'últim baròmetre d'opinió del CEO, presentat a finals d'abril, confirma que el PP pateix a Catalunya una profunda crisi que afecta dos àmbits fonamentals de tota activitat partidista: el suport social i el lideratge. Encara que en molts aspectes comparteix aquesta dramàtica situació amb el PSC, és molt més alarmant la impopularitat del PP, ja que és el partit que governa Espanya i que té l'obligació de resoldre a Catalunya un "problema polític de gran envergadura", com reconeix el mateix president Rajoy.

El PP segueix perdent suport electoral. És el partit amb la intenció directa de vot més baixa de totes les forces polítiques parlamentàries catalanes i el que registra pitjor percentatge de fidelitat de vot: només el 43% dels que van votar PP el 2012 afirmen que seguiran votant aquest partit en unes eleccions autonòmiques. Això significa que podria perdre entre 6 i 7 diputats i convertir-se en el penúltim partit del Parlament (només per sobre de la CUP).

Si a aquestes dades hi afegim que més de la meitat dels que van votar PP fa un any i mig ara desconfien del Govern espanyol, és evident que el partit que governa Espanya pateix una enorme pèrdua de credibilitat a Catalunya. Posseir el trist rècord de ser el partit polític amb més càrrecs públics imputats i condemnats per corrupció, ser incapaç de resoldre o esmorteir amb una mínima solvència els problemes urgents de la crisi econòmica, incomplir sistemàticament els compromisos electorals i tenir un president insignificant a nivell internacional no són bones credencials per contrarestar la visió decadent que els catalans tenen del PP.

L'actitud del Govern espanyol i dels líders del PP davant la demanda majoritària, pacífica i democràtica dels catalans de celebrar una consulta per decidir el seu futur, tampoc no els ajuda. En moltes ocasions el PP s'ha alimentat, ideològicament i electoralment, a força de bronques, improperis i trifulgues: des del conflicte polític basc fins al pesat "vagi-se'n Sr. González" d'Aznar. Ara, la seva gran estratègia és incitar i avivar el clima de crispació a Catalunya per després denunciar i, suposadament, combatre'l. Així, és freqüent escoltar proclames de dirigents del PP identificant, amb ànim de provocar reaccions viscerals, la naturalesa de l'independentisme català amb el nazisme. No obstant això, a l'inici d'aquest curs polític, l'octubre de 2013, el PP va mostrar una especial sensibilitat cap a les ideologies totalitàries quan es va quedar sol rebutjant al Congrés dels Diputats una moció de CiU que, juntament amb altres partits, sol·licitava la "tipificació de les conductes que impliquin l'apologia o l'enaltiment del franquisme, del feixisme, del totalitarisme o del nazisme". I també a l'octubre el PP va ser l'únic partit que no va donar suport a una declaració del consistori barceloní que rebutjava "les concentracions o manifestacions feixistes, nazis o xenòfobes". Aquests comportaments fan previsible una dada insòlita: només una quarta part dels votants del PP de 2012 confien en aquest partit per resoldre els actuals problemes de Catalunya.

Amb aquest lideratge de baix perfil, que ja forma part de l'ADN del partit, no sorprèn observar que els votants del PP a les eleccions de 2012 valorin millor Albert Rivera

El lideratge del PP català també està absolutament desacreditat. La valoració que fan els catalans dels líders del PP sempre ha estat dolenta, però en l'últim baròmetre, per primera vegada en la història del CEO, els dos líders valorats (Alicia Sánchez Camacho i Jorge Fernández Díaz) estan per sota del 2 (en una escala de 0 a 10). Sánchez Camacho encara està demoscòpicament ennuegada amb el tiberi de la Camarga i Fernández Díaz segueix recollint els fruits de les seves inesgotables dots reaccionàries com a ministre de l'Interior.

I encara va tenir sort el ministre, perquè el treball de camp del baròmetre del CEO va finalitzar el 13 d'abril, de manera que els enquestats no van poder valorar les seves xulesques declaracions donant suport al que va passar la nit del 16 d'abril a la final de la Copa del Rei de futbol: la passivitat policial davant la simbologia nazi que mostraven alguns seguidors del Reial Madrid i la incomprensible i covarda pallissa que, al crit de "ja veuràs, català de merda!", una quadrilla de policies va donar a Rafel Martí Faixó, soci del Barça, pel simple fet de portar una bandera independentista penjada del coll.

Amb aquest lideratge de baix perfil, que ja forma part de l'ADN del partit, no sorprèn observar que els votants del PP a les eleccions de 2012 valorin millor Albert Rivera, el nou líder de la dreta a Catalunya, que no pas Sánchez Camacho o Fernández Díaz, i que un de cada cinc asseguri que deixarà de votar PP per votar Ciudadanos . Més preocupant per al PP és constatar que fins i tot el 70% dels pocs que afirmen que seguiran votant PP en uns pròxims comicis autonòmics valoren positivament la tasca del líder de Ciudadanos . Només hi ha una bona notícia per al PP: les pròximes eleccions són europees i els efectes electorals de la impopularitat del PP poden quedar més dissimulats.

Jordi Matas Dalmases  és catedràtic de Ciència Política de la UB

6.427 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament