Per responsabilitat i sentit comú, independència

"Sentit comú per adonar-se que sense instruments d’estat Catalunya no és que s’aboqui al precipici, és que és al precipici; i responsabilitat, per defensar la democràcia i l’autodeterminació dels pobles"
Quim Torra
Quim Torra
Advocat i editor

Cíclicament, els guardians del seny al nostre país s’activen. És un dels grans espectacles que la natura ens proporciona, com el desglaç de Perito Moreno o l’emigració de les papallones monarca a Mèxic. El moment, no per esperat deixa indiferent. Primer, comença per sentir-se les crides apocalíptiques des de la trona: “Seny!, Responsabilitat!, Penediu-vos!, Torneu al cau de la província i sereu perdonats!”. Després, per terra, mar, aire, tertúlies i premsa amb vocació de foca equilibrista amb pilota esclata una pedregada en forma de neollengua de l’estatus quo (governabilitat, solidaritat, unió, sentit d’Estat, crisi econòmica, lleialtat institucional, etc..). Per últim, els pocs supervivents al fenomen meteorològic, mig estabornits i amb símptomes clars de fatiga crònica nacional, són/som confinats a l’habitació dels mals endreços, allà on van parar tots els que gosen preguntar-se si en aquest país no té dret a ser un país.

La neollengua de “1984” d’Orwell, versió 2013, que els telepredicadors del seny i de l’extrem centre prediquen a casa nostra és un instrument perfecte que s’està utilitzant a discreció per amagar la realitat. Allò que no s’anomena no existeix; i allò que existeix, s’anomena d’una altra manera. Embolcallats de seda i pedreria, teixeixen una teranyina de belles i entranyables paraules, solemnes i grandioses, que semblen subvencionades directament per la FAES.

Tota aquesta parafernàlia de gent que apel·la a la legalitat -espanyola-, la submissió a les normes -espanyoles- , la responsabilitat -de la perpetuació de l'status quo espanyol-, la governabilitat -d'Espanya-, la lleialtat institucional –amb les autoritats espanyoles que no ens deixaran mai decidir-, la moderació –per a evitar cap ensurt indesitjable a l’establishment espanyol-, la centralitat –oblidant-se que el centre polític és avui al voltant de la independència-, l’interès general –que curiosament sempre és l’espanyol-, etc., etc. No s’adonen que són part del conte del rei despullat, i corren cofois a autoproclamar-se membres de la categoria VIP Plus 5 estrelles del seny més profund en les seves teles, ràdios i diaris, mentre el país s’asfixia sense futur, davant de la situació actual d'emergència nacional –aquesta sí, catalana-.

Seny, sí; sentit comú, i tant; responsabilitat, només faltaria!. Però seny per a aturar l’espoli; sentit comú per adonar-se que sense instruments d’estat Catalunya no és que s’aboqui al precipici, és que és al precipici; i responsabilitat, per defensar la democràcia i l’autodeterminació dels pobles per damunt de tot. O és que, per exemple, els sis membres del Col·lectiu Wilson no són professionals assenyats, responsables, plens de sentit comú i, a més, d’un prestigi internacional inqüestionable? No va estranyar-me gens la incomoditat que va palesar el president del Círculo de Economí a, Sr. Piqué, en la presentació dels Wilson a Barcelona, en adonar-se que el seny i la responsabilitat han canviat de files, i ara militen als rengles de la independència.

Bona Pasqua.

4.693 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament