Oportunitat perduda

Xavier Roig
Xavier Roig

El cas és que el desconcert projectat ha estat de dimensions siderals. La demostració més diàfana que la capacitat dels catalans per aplicar l'estratègia i la intel·ligència col·lectives sobre els problemes de país és, com a mínim, erràtica. No som on som per casualitat. La meva opinió és que els països que, en situació excepcional, no aposten fortament i clarament, són de poc fiar -els organismes internacionals així ho pensen-. Però bé, el poble ha parlat i, a partir d'ara, poc a dir. Malgrat tot, voldria reflexionar sobre el que em sembla una enorme badada. I no ho planteja algú que parla des del convencionalisme. Estic convençut que el nostre sistema partidista està pervertit.

Un procés d'independència, com qualsevol operació política en què es juga el futur nacional d'un país, ha de ser gestionat amb gran eficàcia. És com una guerra, però sense violència. Requereix moltes coses i molts suports. Però hi ha un fet que sobra i que cap organització que vol assolir l'èxit pot acceptar: els parlo de la transversalitat i l'assemblearisme en la gestió. Un procés tan delicat necessita ser conduït per un líder que no es distregui. Una tasca de rellotgeria. ¿Que ha de comptar amb el suport de diferents partits? Sí. Però al líder ningú el qüestiona i tothom el reverencia -a fora i a dins del partit-. Amb capacitat de gestió, sense por i amb voluntat d'enfrontament si cal. Fins diumenge, aquest líder era el president Mas. Tenia una majoria. No absoluta, és cert. Però d'indiscutible lideratge. I ara resulta que quan li pregunta al país si vol continuar amb el procés d'independència pel qual ell ha donat la cara com ningú abans, el país li contesta que potser sí (només potser, atenció!), però que no acaba de refiar-se d'ell. Si no m'erro, això és el que ha dit el poble de Catalunya.

El país ha patit dues grans xacres d'ençà de la Guerra Civil. Els trenta-sis anys de dictadura de Franco i els trenta-sis de progressisme posteriors. La combinació ha estat letal. Ha generat una societat amorfa, que odia rabiosament premiar el que ho fa bé. El que se la juga de debò. Catalunya constitueix avui dia el país europeu, dels que jo conec, que menys estima la meritocràcia -després de Grècia, esclar-. Servidor va votar aquesta vegada per premiar el senyor Mas. Per pura racionalitat. Per simple deure de reconeixement a ell i al seu equip més pròxim. Un polític català que, per primer cop en decennis, si no en segles, té el coratge de fer el que ell ha fet, i com ho ha fet, requeria, al meu entendre, un reconeixement. No ha estat així. Tots ens vam il·lusionar massa i vam oblidar que Catalunya no perdona el coratge ni tolera l'èxit. És certa l'asseveració que diu que si Bill Gates fos d'aquí Microsoft no existiria. I em remeto, per reblar el clau, al darrer discurs del senyor Grífols (de Laboratoris Grífols), que és prou eloqüent en aquest sentit. ¿Que el senyor Mas no havia de tenir la majoria absoluta? No seré jo qui ho discutirà. Però s'havia de trobar còmode per poder treballar eficaçment. En cap cas retrocedir el suficient per emetre el missatge que Madrid necessitava: Catalunya no es refia del tot del senyor Mas. Penosa imatge, ben representativa, és la de la funcionària interrogada per 8TV, contenta pel descens de CiU: "És que el senyor Mas m'ha pres la paga de Nadal, sap?" Lamentable mediocritat. La situació, addicionalment, deixa un president Mas feble dins el partit, on els cafres preparats a tirar-li la pell de plàtan també abunden -en Duran ja xerra incontrolat.

Aquí encara no ens hem adonat que Espanya no anava contra el moviment independentista. Anava contra el líder que l'encapçala. ¿Per què, si no, l'alegria d'una Camacho eufòrica a Madrid, llepant el terròs de sucre de la mà dels amos, quan el PP aquí pràcticament no ha avançat i ha quedat en quarta posició? Mentre els moviments independentistes siguin majoritaris però no tinguin un lideratge eficaç que permeti albirar el seu èxit, el problema és inexistent. Ara bé, en el moment que aquest líder té la talla d'un primer ministre occidental seriós, parla idiomes, i té força, seny i capacitat per explicar al món el problema català i el món, com que l'observa amb respecte, l'escolta, aleshores apareix el perill. I aquesta ha estat l'habilitat i l'èxit de la política espanyola -de l'oficial i de la que viu de la immundícia-. Madrid ha posat la munició. Catalunya, com el babau tarambana que, de fa segles, fa cas a tothom menys al que més li convé, ha disparat. Objectiu neutralitzat.

P.S.: Recomano vivament la lectura de "Quina mena de gent som" de Gaziel.

4.691 lectures

Comentaris (5)

Sensacional article
Extraordinari article. Lúcid i coratjós. Descriu a la perfecció el que per desgràcia sempre dic: aquest és avui dia un país d'imbècils i no hi ha res a pelar.
oportunitat neutralitzada
MOLT BON ARTICLE. Ha plasmat el problema. Hi ha molta gent que no ho té clar. En primer lloc no té clar què és això d'un procés de secessió. Necessitem un lider i l'hem defenestrat. En Mas és de bon troç el polític més ben preparat que tenim. No m'imagino el procés amb un Junqueres al capdavant. ESQUERRANOSOS, sense un bon lideratge no tindrem indepedència! Això ho sabien perfectament a Madrid i han actuat en conseqüència. DE MOMENT ens han guanyat la partida. Qui no ho pugui veure que es posi ulleres!
Amb en Roig
Em costa molt de creure que encara estiguem pensant que aquestes eleccions anaven de retallades, just en el moment que ha quedat clar que hem estat més a prop de l'inici d'un procés real cap a l'estat català. Ara no havíem de decidir el com, sinó el què. Ara era el moment de donar suport al líder, al President Mas, per tal que el procés cap a la independència no tingui marxa enrere.
La resta, és seguir amb una autonomia on l'economia està ofegada, en plena terra cremada i, en canvi el conqueridor espanyol encara ens demana més delme.
Amb el suport dels quintacolumnistes d'UDC.
Oportunista neutralitzat
La intel.ligència col.lectiva ha de venir de la representació política i en aquest país han aconseguit que la població desconfii dels polítics. Hem votat i hem forçat a aquest estament que demostri la capacitat per lluitar junts per un objectiu comú, a l'hora que es vigilin d'aprop els uns als altres, hem de crear un nou país obert, democràtic, social... Els polítics ens han fallat tantes vegades que es ben normal que en recullin els fruits en les eleccions, pq ens els hem de creure ara?, sempre lluny del poble i això sí de tant en tant fent autocrítica en rodes de premsa però que no es traslladen a la realitat. No evolucionem, llei electoral, llistes tancades, comissions d'investigació teatrals, assesors amics i familiars, etc . Massa podrit tot plegat per donar carta blanca a un polític. Per entrar a treballar a l'administració de funcionari, exigeixen passar moltes proves, en canvi no tenim filtratge en l'accés a la representació màxima del poble, no han de passar cap prova cultural, d'idiomes, nivell d'intel.ligència, psicotècnics... només cal fer una bona escalada dins el partit i llavors una bona campanya... Com podem anar bé si es permet que qualsevol pressupost es pot duplicar al finalitzar l'obra i no passa rés, no dimiteix ningú, ni tècnic ni polític, i amb la tranquilitat que no s'et jutjarà. Volem serietat no impunitat.
No s' ho ha guanyat, no
"Ha generat una societat amorfa, que odia rabiosament premiar el que ho fa bé"...

No crec que els 2 anys de gestió de Mas siguin per treure pit. Si s'hagués oposat frontalment a les retallades de Madrid. Y no només oposat: haber aconseguit parar alguna retallada. Pero si a Madrid han retallat un 20% aquí hem arribat al 27% (això no es oposarse, això es recolsar).

No tot depén ser un estat independent. A més ningú es creu que sent independents tindrem un estat més social quan la privatització de la sanitat la ha estat fent CiU durant 23 anys. Ara els interessa l'estat del benestar? Són lliberals, home. I qui vol un altre estat lliberal?

CiU s'ha trobat a les urnes el que li toca. Continuar cap al referendum perquè té majoría per fer-ho, pero ha de fer un gir per acabar amb l'austeritat i conduir-nos cap al fi de la crisi.

Total 5 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament