“No tingueu por”, Madiba (Nelson Mandela)

Montserrat Tudela
Montserrat Tudela
Associada a Reagrupament

“La nostra por més profunda és que esdevinguem inadequats. És la nostra llum, no la foscor, el que més ens espanta. Ens preguntem: qui sóc jo per a ser brillant, preciós, intel·ligent i meravellós? El fet de jugar a ser petit, no serveix al món. No hi ha res il·luminador en encongir-te per a que altres persones properes a tu no se sentin insegures. Mentre no permetem lluir la nostra pròpia llum, inconscientment, donem permís a d’altres persones per a fer el mateix. I a l’alliberar-nos de la nostra por, la nostra presència automàticament allibera als altres. No tingueu por”.

Amb aquestes paraules el dia 10 de maig de 1994 Nelson Mandela, Madiba, va assumir la Presidència de Sudàfrica, després que guanyés les primeres eleccions democràtiques d’aquell Estat, governat fins aleshores per persones de raça blanca. Havia passat 26 anys a la presó de Robben Island. Enmig del règim d’apartheid, o política de segregació racial, va promoure una campanya de “desobediència civil” davant unes lleis inhumanes per a les persones de raça negre. Amb això la població de raça negre va començar a perdre la por (i molts, la vida). Després va promoure la “Carta de la llibertat” el 1955, una declaració del principis bàsics en què s’hauria de fundar tota política: democràcia i respecte pels drets humans. Un document que encara avui caldria obligar a subscriure en molts indrets d’aquest món, com per exemple, “Tots els grups nacionals tindran iguals drets” [ ...] “el discurs i la pràctica de la discriminació nacional o racial seran un crim punible”.

Però després de la Massacre de Shaperville el 1960, en la que van morir 69 persones desarmades, la majoria dones i nens, Nelson Mandela va abandonar la política de la no-violència per passar a la lluita armada a través d’actes de sabotatge. El 1962 Mandela va entrar a la presó, passant-hi períodes d’incomunicació. Va romandre 26 anys empresonat. Va sortir en llibertat el 1990 després que  Frederick De Klerk, president de la República de Sudàfrica decidís que s’havia de renunciar a la política de segregació racial. L’alliberament de Mandela –juntament amb molts d’altres presoners polítics negres- i l’esperit dialogant de De Klerk va permetre una transició basada en la reconciliació nacional que va culminar amb les eleccions de 1994 de les que Mandela va sortir-ne President de la República. El primer president de raça negra. Mandela i De Klerk van compartir el merescut Premi Nobel de la Pau.

Ha marxat una de les grans persones que ha treballat amb convicció per a la dignitat de les persones. Res el va doblegar.

Als catalans ens cal agafar-nos les seves paraules del discurs de la seva presa de possessió de la Presidència de la República de Sudàfrica, que hom considera un himne a la pau, “No tingueu por”.

Gràcies, Madiba.

5.968 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament