No hi ha democràcia sense sufragi universal

"L’ànima del poble català s’ha reagrupat al voltant de la seva dignitat sobirana, i ha fet sentir la seva veu per assolir la llibertat col·lectiva"
Montserrat Tudela
Montserrat Tudela
Associada a Reagrupament

No hi ha democràcia sense sufragi universal. No hi ha democràcia sense l’acceptació del resultat del sufragi universal garantit per les estructures polítiques.

No permetre a un poble exercir el sufragi universal és totalitarisme. No acceptar el resultat del sufragi universal és totalitarisme.

Els catalans, essent ciutadans espanyols, tenim un problema greu i aquest problema es diu totalitarisme. El dia 28 de juny de 2010 les estructures polítiques de l’Estat espanyol, mitjançant d’una sentència del Tribunal Constitucional, van trencar el resultat del sufragi universal expressat pels ciutadans de la Comunitat Autònoma de Catalunya en referèndum 4 anys abans, pel qual sufragi aprovaven l’Estatut d’Autonomia. Aquell dia, la democràcia espanyola es va desintegrar. Cap llei, cap constitució, cap marc polític pot retornar-nos la democràcia als catalans en un estat que ha vulnerat el nostre sufragi universal. Només podem recuperar la democràcia fundant un nou Estat de dret.

El que va venir després del 2010 de ben segur que els lectors ho recorden perfectament i tenen molt clar que el totalitarisme espanyol s’ha engreixat amb el poble català barroerament i impunement. Però el totalitarisme espanyol, golafre de poder, no comptava amb una cosa: l’ànima del poble català s’ha reagrupat al voltant de la seva dignitat sobirana, i ha fet sentir la seva veu per assolir la llibertat col·lectiva –que necessàriament parteix de la individual–, és a dir, per assolir l’Estat català que l’allunyarà de qualsevol totalitarisme que ha patit enels anys més recents en el marc polític espanyol.

I el poble català expressa aquest reagrupament de la dignitat sobirana amb una paraula: INDEPENDÈNCIA. Per això, a les darreres eleccions al nostre Parlament legítim, aquest es va omplir de diputats que duien en el seu compromís electoral la convocatòria d’un referèndum l’any vinent per a decidir la fundació de l’Estat català. Hi ha una immensa cohesió social –reflectida amb l’elecció dels nostres representants– al voltant d’aquest projecte nacional. Òbviament hi ha persones que no el comparteixen. Hi ha una cosa, però, que em sorprèn, la paradisíaca simplicitat de les declaracions d’alguns polítics catalans, que volen convertir en qüestió de dretes o esquerres el legítim sufragi universal necessari per a sortir del col·lapse totalitari, polítics que renuncien a la trascendència de les hores històriques que vivim. Crec que és un error monumental o, simplement, una disfressa política indigna del moment en què ens trobem. Una postura que, en nom de la tolerància, acaba essent intolerant amb la voluntat del poble que lliurement s’han prestat a representar.

A vegades penso que no som conscients de la importància de la sola convocatòria del referèndum per a la independència de Catalunya. Al meu parer, aquesta manca de consciència de l’esdeveniment històric més important del nostre poble des de fa 300 anys tal vegada és perquè individualment ja ens hem desconnectat del totalitarisme espanyol, tot i que a la pràctica no és així. El moment en què el President de la Generalitat de Catalunya convoqui el referèndum per a decidir la fundació de l’Estat català serà el primer acte de reconeixement de la sobirania del poble català des que ens la va prendre Felip V. Per primera vegada, el nostre representant polític, legítim elegit democràticament per sufragi universal ens retornarà la dignitat sobirana pròpia de la nostra ciutadania.

La convocatòria representarà la solemnitat del primer acte de sobirania pacífic del poble de Catalunya i, evidentment, la reacció espanyola és imprevisible. I la reacció espanyolista a Catalunya també ho és. Només espero que hi hagi una gran cohesió al voltant de l’expressió de la pregunta i la data entre tots els que no vivim en el paradís de les declaracions mediàtiques, i siguem conscients del punt de la història en què ens trobem. Per primera vegada exercirem el sufragi universal, i cap institució política o judicial espanyola podrà dinamitar-lo adduint cap legislació. Perquè la legislació legítima del poble de Catalunya té el seu quilòmetre zero en la convocatòria d’aquest referèndum per a l’assoliment d’un Estat de dret, democràtic i social integrat a les Nacions Unides.

Espero, doncs, poder sentir la solemnitat de la convocatòria del referèndum ben aviat.

5.981 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament