Ni amb tu ni sense tu

«L'opinió de dos milions de catalans els importa un rave, el seu sentit de la democràcia és francament molt deficient. No ens volen, però no ens deixen anar»
Teresa Casals
Teresa Casals
Associada a Reagrupament

Després de les eleccions a l'estat espanyol, el panorama polític ha deixat com a conseqüència una Espanya ingovernable. El Partit Popular, malgrat els casos de corrupció generalitzada, encara ha guanyat les eleccions, però ha perdut la majoria absoluta, aquella majoria que li ha permès governar durant quatre anys d'esquena i en contra de qualsevol tipus de divergència. Cap complicitat, cap estratègia política ni un bri d'intel·ligència, absoluta immobilitat.

Després de dos mesos marejant la perdiu, en Rajoy, en la seva línia de "laisser faire, laisser passer " va declinar la responsabilitat de formar govern. El cap de l'estat, vistes les circumstàncies, va demanar al senyor Pedro Sánchez, que ho intentés. En Rajoy i en Sánchez tenen unes relacions personals i unes conveniències polítiques que els impedeixen, fins i tot, asseure's per parlar. Però hi ha un tema que els uneix: l'intent de bloquejar el procés que ha de portar Catalunya a la independència i el nul respecte per la voluntat democràtica de dos milions de catalans.

Catalunya i els seus representants no tenen gaires amics al Congreso espanyol. Semblava que Podemos tenia una actitud més democràtica i que estava disposat a exigir llum verda per a la realització d'un referèndum vinculant a Catalunya per pactar un govern progressista. Les últimes declaracions del senyor Errejón semblen indicar que som nosaltres, els catalans, els qui no volem un referèndum perquè tenim por de perdre'l. S'ha de tenir molta barra. Tenim un expresident, una exvicepresidenta i una exconsellera imputats per haver posat unes urnes de cartró i nosaltres som els culpables. És com els violadors. Ells, pobres, no fan altra cosa que deixar-se portar pel seu instint de mascles. Són les dones qui els provoquen. Vergonyós.

Els independentistes tenim un avantatge respecte a fa uns mesos, quan era la formació del govern de Catalunya la que estava en joc. Ara no patim, aleshores sí. Esperarem esdeveniments. Crec que, només un miracle o l'ensorrada d'alguns partits, pronosticada per les enquestes, empenyeran a un pacte, com a mal menor. Mentre, nosaltres anar passant, com diu el president Puigdemont. És evident que no ho podrem fer tranquil·lament. Ho farem sota la pressió de querelles i més querelles. També porten al Tribunal Constitucional les comissions d'estudi. No cal dir la conselleria d'Exteriors, que els provoca vertigen, i l'ANC, l'AMI... L'opinió de dos milions de catalans els importa un rave, el seu sentit de la democràcia és francament molt deficient. No ens volen, però no ens deixen anar... Ja ho diu un amic meu que viu a Madrid "No hi ha res més semblant a un espanyol de dretes que un espanyol d'esquerres".

Podem arribar a veure inhabilitacions, suspensions... per si de cas, president Puigdemont, no perdi de vista la DUI, aquella que un dia el president Mas va dir que tenia guardada a l'últim calaix de la seva taula.... Si, com vostè diu "Ni un pas endarrere", només podem fer passos endavant.

2.886 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament