'Mozos'

'Sabem que la situació del país és la que és, sabem que els temps són els que són, però estaria bé que la policia catalana deixés de ser l’única del món que s’adreça als seus conciutadans en la llengua d’un altre. Que per recordar-nos temps passats ja tenim la Guàrdia Urbana de Barcelona'
'Mozos'

És una d’aquelles certeses de sobretaula que tanmateix no depassen gairebé mai l’àmbit privat: els mossos ens parlen en castellà. Quan hi ha alguna feta com la protesta d’abans d’ahir al cant del famós cuplet o com la de fa dos anys d’atendre el ciutadà en castellà, els diaris digitals s’omplen de comentaris a favor i en contra (inclosos els de mossos com cal demanant que no criminalitzem tot el col·lectiu) però no n’acabem traient mai l’aigua clara.

I poc que la traurem, em penso. Això de la llengua dels Mossos és com allò altre de les enquestes sociolingüístiques. Si se t’acut denunciar la situació de substitució lingüística creixent, surt el director general del ram i et fa un 'miquelpueyo': et carda pel cap l’última enquesta, on ves per on resulta que encara anem millor que a la penúltima, quan ja anàvem de collons perquè era millor que l’antepenúltima, que de fet ja era la pera. Jo vinga barallar-me amb comercials, que sempre m’asseguren que se m’adrecen en castellà perquè al barri molta gent no els ha entès en català (les ensenyen en algun curset, aquestes excuses?), i resulta que no, que el noranta-sis coma divuit per cent dels comercials asseguren expressar-se habitualment en català. Ja és mala llet, per això, que a mi sempre em toqui l’altre tres coma vuitanta-dos. Doncs amb el mossam, deia, igual: si li demanem al conseller, ens dirà, i tindrà raó, que la llengua vehicular dels Mossos d’Esquadra és el català, i que tant la retolació com els manuals i la paperassa de comissaries i altres instal·lacions són exclusivament en català. Però es veu que al conseller ningú el posa al dia de l’ús oral de la cosa. Doncs ja l’hi dic jo: senyor Espadaler, a Solsona no, però a l’àrea metropolitana els agents del cos policial que vós dirigiu se’ns adrecen per sistema en castellà. No tots, però la majoria sí. Si em passa a mi, i a uns quants amics que tinc, i a tot de coneguts i saludats que en parlem de vegades a les sobretaules, cregui’m, vol dir que passa. I no cal que es molesti a fer cap enquesta interna, ja li avanço jo mateix el resultat: el noranta-sis coma divuit per cent dels agents que tenen tracte directe amb el ciutadà, ja sigui per atendre’l a les comissaries, interpel·lar-lo a la via pública o desallotjar-lo de la plaça Catalunya, declararà expressar-se habitualment en català.

Aquesta situació, afegida a la sorprenent propensió d’uns quants a entonar hits del folklore hispànic i la facilitat que determinats sindicats del cos tenen per convertir la llengua en arma llancívola, fa pensar que, en efecte, els Mossos són plens de submarins. Segons Miquel Sellarès, l’únic a qui recordo haver-ne sentit parlar públicament, al moment de la creació es van fitxar molts comandaments procedents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Més endavant, amb la crisi i el replegament dels cossos estatals, les aules de l’Escola de Policia de Catalunya es van omplir de jovent l’únic contacte del qual amb la llengua del país ha estat un examen de nivell B els continguts del qual devien oblidar l’endemà mateix de ser admesos. Sabem que la situació del país és la que és, sabem que els temps són els que són, però estaria bé que la policia catalana deixés de ser l’única del món que s’adreça als seus conciutadans en la llengua d’un altre. Que per recordar-nos temps passats ja tenim la Guàrdia Urbana de Barcelona.

4.597 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament