Mort i reinterpretat

Imatge que publica el diari Nació Digital

S'ha acabat. El viatge que va començar Pasqual Maragall ha acabat amb una dura retallada i, sobre tot, amb una reinterpretació que deixa sense cap mena d'efecte jurídic, per exemple, el terme "nació" que figura al preàmbul de l'Estatut. Al final, la sentència s'ha hagut de trossejar en quatre blocs. Tres d'ells han acabat amb una votació de 6 a 4 i un altre per 8 a 2. El cas és que el text que va votar en referèndum el poble català ha estat fortament esmenat i, a més, tindrà una interpretació molt restrictiva en els aspectes més essencials que el caracteritzaven.

La part més afectada per la sentència és la que es refereix a l'administració de Justícia. També es veuen afectades les competències catalanes en qüestions com la titularitat de les caixes d'estalvis i la consideració preferent de la llengua catalana a les administracions públiques de Catalunya. El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha aconseguit així dictar la sentència sobre l'Estatut declarant 15 articles inconstitucionals. Així ha resultat després d'una votació en què han votat 8 a favor i dos en contra, segons informen fonts pròximes de la decisió.

La sentència s'ha votat en 4 blocs, 3 blocs que s'han aprovat per sis a quatre i la resta per 8 a 2. El preàmbul ha estat votat per 6 a 4. Un altre bloc d'articles, de 30 a 35 tindrà una redacció interpretativa, després d'una votació de 6 a 4 magistrats. En aquest bloc hi ha diferents assumptes conflictius com la nació o la llengua. El bloc dels preceptes que sí que es consideren constitucionals han tingut un suport de 6 magistrats enfront de quatre. Aquests últims són els magistrats conservadors Vicente Conde, Javier Delgado, Ramón Rodríguez Arribas i Jorge Rodríguez Zapata, que presentaran vots particulars. 

"Indivisible unitat d'Espanya"

Els magistrats del Tribunal Constitucional (TC) remarquen fins en vuit ocasions la "indivisible unitat d'Espanya" en la sentència de l'Estatut que van votar avui, segons han informat fonts coneixedores de la resolució. D'aquesta manera, salven l'escull que significava el preàmbul del text, en què Catalunya es defineix com a nació. L'alt tribunal ha estimat que la definició de Catalunya com a nació no té efectes jurídics vinculants per estar en el preàmbul.

Ple endurit 

El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha aconseguit emetre per majoria una sentència que avala la inclusió en el preàmbul de l'Estatut de Catalunya del terme "nació", si bé deixa clar que aquesta no té eficàcia jurídica interpretativa, atesa la indissoluble unitat de la nació espanyola, han informat fonts de l'Alt Tribunal. Aquesta interpretació restrictiva ha comptat amb el suport de sis dels magistrats, els del bloc "conservador" més Manuel Aragón Reyes, i el vot en contra dels magistrats progressistes.

La decisió difosa aquest vespre avala àmplies parts de l'Estatut, tot i que anul·la 15 dels seus preceptes, que han estat declarats inconstitucionals per vuit dels deu magistrats que deliberen sobre aquest assumpte, segons fonts coneixedores de la decisió i les diferents declaracions emeses durant aquest vespre. Els magistrats han votat la resolució en quatre blocs, i el que aglutina els inconstitucionals l'únic que ha obtingut el suport de vuit magistrats, a la resta de votacions - sobre articles que passen el filtre de constitucionalitat, els més de trenta que tindran una redacció interpretativa i sobre el Preàmbul, on s'inclou el terme 'nació' - s'ha saldat amb un resultat de sis vots contra quatre.

Els magistrats discrepants en les votacions sobre els articles de l'Estatut que passen el filtre constitucional i sobre les interpretacions que es donen a la norma han estat els "conservadors" Vicente Conde, Jorge Rodríguez-Zapata, Javier Delgado i Ramón Rodríguez-Arribas. En el cas del Preàmbul, però, els que han votat en contra van ser precisament els "progressistes", la pròpia presidenta María Emilia Casas, Elisa Pérez Vera, Eugenio Gay i Pascual Sala.

Finalment no ha estat necessari que la presidenta, María Emilia Casas, emetés vot de qualitat, ja que al bloc "progressista" s'haurien sumat a última hora per avalar la major part del text tant el vicepresident del tribunal, Guillermo Jiménez com el magistrat Manuel Aragó Reyes, que va ser un dels que més oposició va mostrar durant les deliberacions sobre el contingut del Preàmbul.

El punt i final respecte del primer recurs presentat contra l'Estatut - el formulat pel PP contra 126 dels seus preceptes - ha estat possible després que la presidenta del Tribunal i ponent de la resolució, María Emilia Casas, modifiqués la redacció inicial del seu esborrany durant les trobades que ha mantingut a terme amb els seus companys durant tot el cap de setmana i fins i tot durant el dia d'avui, després del breu Ple de tot just 20 minuts que s'ha celebrat aquest matí.

Primer 14 preceptes

La versió inicial declarava inicialment inconstitucionals 14 preceptes de l'Estatut, mentre que una altra vintena eren sotmesos a interpretació jurídica. Finalment, i després d'augmentar en dos els preceptes anul.lats i en gairebé una desena els que hauran de ser interpretats, Casas ha assolit atraure cap a les seves postures a Jiménez i Aragó, molt reticents en principi a avalar les seves postures.

Segons fonts de l'òrgan constitucional, l'esborrany de Cases que ha obtingut finalment els suports del TC assumeix amb algunes modificacions les mateixes tesis que les elaborades el seu dia per la magistrada del "sector progressista" Elisa Pérez Vera respecte als aspectes més polèmics de la norma, com ara la inclusió del terme 'nació' al preàmbul, la majoria dels preceptes referits a l'ús de la llengua catalana i la bilateralitat de les relacions entre la comunitat autònoma i l'Estat. Entre els preceptes anul.lats estarien diversos relatius a les competències del poder judicial a Catalunya i del Síndic de Greuges (Defensor del Poble català).

Les deliberacions sobre el text s'han reprès avui una vegada que s'han tancat els diferents intents processals del Govern de la Generalitat per evitar que els magistrats que actualment componen el tribunal acabessin dictant la sentència. El Govern al·legava raons de falta de legitimitat, per haver conclòs un terç d'ells el mandat per al qual foren designats el desembre de 2007.

13.204 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament