Més enllà del 3%

Joan Carretero atenent els mitjans durant el 1r Aplec per la Independència a Arenys de Munt

L’electorat independentista, almenys aquella part que té ganes de votar alguna cosa nova en els comicis del 28-N, demana unitat.  I jo hi estic d’acord. Cal el màxim d’unitat possible per assolir els millors resultats possibles, uns resultats que permetin que l’independentisme polític faci un pas endavant i sigui determinant a la cambra catalana si pot ser aquesta mateixa legislatura o, a tot estirar, en la següent. Ara bé, si la unitat absoluta no s’aconsegueix, què faran els electors que volen votar per la independència en aquests comicis? I és aquí on comencen a sorgir diferents iniciatives amb algunes de les quals no puc estar gens d’acord, ja que, tal com es plantegen, poden acabar beneficiant formacions que no tenen com a prioritat la independència del país o fins i tot aquelles que hi estan en contra.

Doncs bé, analitzem algunes d’aquestes propostes. Gent de bona fe planteja, per exemple, que, si les formacions independentistes no s’entenen, els electors partidaris d’aquesta opció s’haurien de quedar a casa per donar una lliçó als seus dirigents. A mi això em sembla, francament, una rebequeria, una criaturada que en aquests moments, en plena ofensiva espanyolitzadora, el país no es pot permetre, ja que l’objectiu, ja sigui a través d’una sola candidatura o de dues, tres o quatre, ha de ser que al Parlament de Catalunya hi hagi el màxim nombre de diputats disposats a proclamar la independència del nostre país. Si els catalans que volen la independència es queden a casa, anem malament! En la mateixa línia, algun col·lectiu ha proposat de fer vot nul; és a dir, posar una papereta dels uns i dels altres juntes  dins el mateix sobre. Si voleu, és una idea més imaginativa que l’anterior però el resultat final seria igual de catastròfic: rebaixar el suport a l’independentisme per fer una acció del tot testimonial i inútil. I finalment, almenys per ara, també hi ha els defensors del “vot útil”; aquells que sostenen que, com que els independentistes no s’entenen, val més tornar al vot “segur” dels actuals partits parlamentaris  autoanomenats “sobiranistes”. Deixant de banda si aquests “angelets” que ho proposen tenen alguna cosa a veure amb el fet que els independentistes “no s’entenguin”, ens hauríem de preguntar en què beneficiaria l’independentisme votar una candidatura, els dirigents de la qual, dia sí dia també, només obren la boca per insistir a dir que no són independentistes, que no estan a favor d’un estat català i que la sobirania per a ells no és una prioritat,o uns altres que ja han demostrat que només parlen d’independència quan s’acosten les eleccions i que després regalen les institucions precisaments als enemics de la sobirania i de les llibertats nacionals de Catalunya amb el simple i ximple argument que “també són gent d’esquerres”.

Perdoneu el meu pragmatisme, però jo crec que, si al final no hi ha una sola candidatura independentista, és millor que n’hi hagi dues o tres que no pas cap. Després de tot el que ha passat darrerament, de tots els atacs dels espanyols, de la destrossa de l’Estatut, de la mobilització d’un milió i mig de persones el 10-J, després que més de mig milió de catalans hagin votat en les consultes… si ara hem d’estar patint per la barrera del 3% i per la llei d’Hont potser és que aquest país no es mereix la llibertat, no es mereix la independència. El 28 de novembre voteu qui us agradi més, aquell que us inspiri més confiança, el que considereu més seriós i que defensa una proposta més creïble i coherent, però voteu independentista i segur que tots anirem molt més enllà del 3%.

Joan Carretero i Grau.

Cap de llista de Reagrupament Independentista

a la circumscripció de Girona.

11.410 lectures

Comentaris (9)

Divide et impera
O els independentistes voten alguna de les candidatures independentistes, la que els sembli més sòlida i seriosa, o hauran triomfat aquells qui el dia 10 de juliol, al vespre, van decidir que el clam unànime del poble a la manifestació "Independència" s'havia de bombardejar.
Quan pocs dies després del 10 de juliol va sorgir una plataforma independentista amb el full de ruta calcat a Reagrupament, vaig saber que la unitat mai seria possible. Es va practicar la històrica estrategia del "divide et impera", que sempre ha funcionat i seguirà funcionant.
Jo votaré Reagrupament.
Sé que no em farà passar vergonya després del 28-N, sinó que s'hi deixarà la pell per tenir un país més lliure, més just. En definitiva, per fer el món una mica més humà.
Tens raó
Hi haurà gent que no anirà a votar, n'hi haurà que segur que farà això de les dues paperetes. També n'hi haurà que votaran als partits de sempre com a vot útil i allunyat del 3% fatídic. Els que quedin triaran per una de les dues opcions independentistes restants i tot plegat quedarà en res. Un cop més sortirà triomfant el ruc català.

Esperava aquest pronunciament
Esperava aquest pronunciament amb el qual estic absolutament d'acord. És una llàstima que, hores d'ara, encara hàgim de convèncer els teòricament convençuts perquè votin una opció independentista. Cal informar-se, llegir, escoltar i després decidir. Jo ja ho he fet i no tinc cap dubte. Si puc votar una llista unitària millor, si no votaré Reagrupament que no ha estalviat ni estalviarà esforços per aconseguir-la

Teresa Casals
LAS FOTOCOPIAS
Tal com sabem fins ara, l'única candidatura al Parlament de Catalunya solida i seriosa desde fa dos anys es Reagrupament, i dig l'única, perque desde el primer día ha tingut i predicat las mateixas propostes políticas, sensa titubeijus ni dilación, ha sabut escampar arreu de Catalunya els seus objectius politics amb una claretat i nitidessa inmillorable, per aixo, mes que company Joan, pots estar ben tranquil que la feina que has sabut fer no té cap estella ni resalt que pugui perjudicar l'independentisme, ho has fet perfecte, i per els que dubten, tan sols els podem dir que si la unió tant desitjada no s'ha pogut fer, que votin el que vulguin, que votin els mes guapos per si de cas, pero que votin, i que si no ho fan, es que potser no son tant independentistes com ells pensen.

Jo, trist militant de base, veig las pel·lícules de las diferents posicions dels votants, i veig el que mai m'havia imaginat, la quantitat de gent frivola que no s'adona, que no saben distingir entre un original i una fotocopia, suposo que es degut al fet que la frivolitat s'encomana i aixó es el que ha passat, espero que alguns d'ells obrin els ulls a temps i no els hi venguin gat per llebre.

No es el mateix un Cava de dos anys, que un de dos mesos escassos.
Un vot
Benvolgut Joan, evidentment tens el meu vot. Una vegada més estàs grandiós en el teu discurs, la teva paraula: quanta raó! Gràcies!
No hi estic molt d'acord
"Gent de bona fe planteja, per exemple, que, si les formacions independentistes no s’entenen, els electors partidaris d’aquesta opció s’haurien de quedar a casa per donar una lliçó als seus dirigents. A mi això em sembla, francament, una rebequeria, una criaturada"

Lectura que en faig a l'inversa "Si els polítics independentistes no actuen amb l'alçada necessària per donar confiança als seus electors, els electors igualment els hem de votar com si no passés res."

Per tant si a un comerç li cauen les vendes, la culpa és del client que no sap comprar. :-)

Siguem seriosos, els polítics reben més o menys suports en funció de la confiança que inspiren als ciutadans. Si tems no rebre prous vots, no culpis els electors. Això si que és una criaturada. Jo personalment aposto per Reagrupament, però no és un caprici, és perquè de tots els polítics que hi ha és el que més simpatia m'inspira i el que més s'ajusta al meu ideari polític. Si no arribem a més gent, no és culpa... o no tota la culpa és dels electors. Hem de ser autocrítics (polítics i electors, evidentment).
Sensacional!! Com no podria ser d'una altra manera.
Mes enllá del 3%
Es del tot cert que tot i que actualment poden existir mes d'una formacio Independentista en les properes eleccions cal VOTAR ,ja que amb representacio al Parlament tot acabara sumant INDEPENDENCIA. A Euskadi en el temps del Lehendakari Juan Jose Ibarretxe ja tenia diverses formacions Independentistes al seu costat com Euskadiko Eskerra, Eusko Alkartasuna i puntualment amb suports de Aralar .Crec que el plantajament del Dr. Carretero es del tot coherent i factible. Salut i Independencia. Independenziak eta Osasuna.

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament