Madrid, en lluita contra la democràcia

Salvador Cot
Salvador Cot
Periodista

"Espanya no es pot permetre el luxe d'obrir el camí als referèndums com vostès els coneixen a Suïssa", intentava explicar, esforçadament, José Luis Rodríguez Zapatero en una entrevista a Le Temps  d'aquest mes de gener. "Si es votés com a Suïssa, Espanya cauria en la desagregació!" insistia l'expresident espanyol davant la perplexitat dels periodistes. Dit d'una altra manera, una dosi més gran de democràcia deixaria al descobert que l'independentisme és majoritari a Catalunya.

Aquesta percepció internacional no ha fet més que incrementar-se des d'aleshores. Tots els mitjans de comunicació del món -amb la salvetat dels de Madrid, òbviament- consideren que la distribució dels escons al Parlament, sumada a una enorme capacitat de mobilització, indiquen que la ciutadania catalana és favorable a la independència de forma molt majoritària. A això també hi ha contribuït la diferència descomunal entre les xifres de la manifestació de Barcelona i la de Tarragona durant la Diada. En aquest sentit, l'error de l'espanyolisme és d'impossible esmena. Buscant el favor del Telediario han acabat automarginalitzant-se a la premsa internacional. Més encara. El fet que no hi hagi cap raó mínimament sòlida per prohibir la consulta fa que l'opinió pública general atribueixi l'autoritarisme de Madrid a la previsió que perdrien qualsevol referèndum a Catalunya. Cada cop de puny a la taula reforça aquesta sensació.

En definitiva, el govern espanyol està democràticament en fals i qualsevol arbitrarietat empitjorarà encara més la seva imatge exterior. L'acció internacional del govern català ha estat impecable i les convocatòries de l'ANC han obert un canal de simpatia incipient per la causa -cívica i inclusiva- dels catalans. Ara només queda esperar l'acció abusiva de Madrid per adquirir la legitimitat necessària per fer el pas definitiu.

6.072 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament