Les explicacions de Bustos sobre el "cas Mercuri" no convencen

Les explicacions de Bustos sobre el "cas Mercuri" no convencen

Bustos dóna estranyes explicacions sobre el regal que li va fer a un jutge de l’Audiencia Nacional que estava en viatge privat a Barcelona i admet que l’havien advertit que els seus telèfons estaven punxats. És part de l’entrevista que la nit d'aquest dilluns va concedir al programa Àgora de TV3 que, lluny d’aclarir la seva innocència, afegeix més ombres sobre els presumptes delictes dels quals està imputat.

El presentador del programa Àgora  de TV3  li diu a Bustos : “Avui m’han explicat el què és el síndrome Lance Armstrong . Vostè ho sap?”  I respon Bustos  “no, no”. Aleshores Xavier Bosch  li ho explica: “negar-ho tot, sempre, fins que no hi hagi més remei. Vostè ha patit aquest síndrome?”  I diu Bustos  no, jo negar-ho tot sempre no; jo des del primer minut ”. Ja ho veiem, Bustos  segueix igual i no entén res de res.

Diu Bosch : “Hi ha empresaris que diuen: aquí a Sabadell s’unta tot Déu. S’unta tot Déu i en canvi a vostè mai no l’han volgut untar?”  Respon Bustos : Mai. En la vida. Mai.  No diu Bustos  que sigui mentida que s’unta tothom , que això és una falsedat i que els membres del seu govern, els càrrecs de confiança i els funcionaris de l’Ajuntament es mereixen més dignitat. No. Només diu que a ell no, però no nega la major, això de què “s’unta tot Déu”.

A continuació diu que el primer any, el 99 , quan va arribar a l’Ajuntament, aquell nadal li van regalar una panera. Que no dirà de qui, per respecte i que la va retornar. Que va trucar al responsable i li va dir “escolta, què has fet?”  I aquest li va dir: “mira és habitual, on som, amb els alcaldes tenim aquest detall”  I ell li va respondre: “no, aquí no” .

Deixant de banda que ha volgut dir que tots els alcaldes catalans tenen una exigència moral per sota de la seva, cal recordar que aquesta mateixa anècdota de l’any 99  la va explicar fa uns dies a un altre mitjà de comunicació. Però aleshores no era una panera  sinó una agenda . I la persona que la va enviar va ser Manuel Royes . La resta és igual… que ell va trucar i tot això. És la cosa de la misteriosa anècdota canviant.  O del contrari, és que aquell nadal se’l va passar fent trucades ridícules tornant petits regals. Bustos  diu sentir molts escrúpols per una panera que potser podia haver repartit entre un conjunt de treballadors municipals o donar-la a un menjador social (ningú espera cap “favor”  a canvi d’una panera de nadal si no és que per comptes de neules  hi porta un sobre amb bitllets) però en canvi, el sumari acredita que sopa amb empresaris a casa seva i després, a través de la Junta de Govern de Sabadell , aquests empresaris resulta que han tingut adjudicació relacionada amb obres. Només cal llegir el post d’ahir per saber a què ens estem referint.

No cal repassar massa l’entrevista, ja que és un exercici nou de Bustos  negant-ho tot, seguint la síndrome aquella de Lance Armstrong  a la que es referia al principi el periodista que l’entrevistava. Tant és així, que quan va començar a negar això, i allò i que de les empreses esmentades al sumari no gaires van aconseguir (segons diu) contractes de l’Ajuntament (extrem que no és el que es llegeix a la investigació), el periodista no pot estar-se’n d’etzibar-li: “Senyor Bustos, per tant aquests empresaris a part de voler corrompre gent, eren tontos? No se’n sortien?”

Doncs això.

Qui no se’n va sortir va ser Bustos  quan li van demanar que comencés a explicar un per un els delictes. Com Manolo  anava perdent temps amb llargues explicacions i donant voltes en cercles, van quedar alguns dels més greus per explicar. Però n’hi va haver prou per veure com explicava temes com el de la persona que van voler contractar a Montcada que, per cert, era la senyora del cap dels serveis jurídics de l’Ajuntament de Sabadell . Quan el periodista li recorda les paraules que estan al sumari, a les que diu que cal canviar l’alcaldessa  (que no havia volgut obeir  la seva petició de contractar a una persona determinada) Bustos  diu que es miri els Estatuts  del seu partit, que diuen que l’alcalde ha d’estar escollit per l’agrupació  del partit localment i, a més, per primàries.

Caram! I aleshores, ja que parlem de Montcada : no és cert que va tenir alguna cosa a veure amb la sortida de l’alcalde escollit pels ciutadans, César Arrizabalaga , i que l’alcaldessa actual no va sortir d’unes primàries, precisament? Potser Arrizabalaga  estarà encantat d’explicar tot allò, ja que per les xarxes socials ja ha detallat contundentment algunes coses al respecte.

Però una de les explicacions sobre els presumptes delictes és molt i molt preocupant, i ens referim a allò que li van gravar quan demanava al seu germà Paco Bustos , també imputat, “1.500€ per pagar allò que faig fer amb un jutge ” Les raons per les que ell estableix un contacte amb un jutge destinat a Sabadell , és molt greu.

Desvela que es tracta de Guillermo Ruiz de Polanco:  “aquest senyor va venir a Sabadell  expedientat dos anys”  i diu, sense venir a compte de res, que quan estava a Madrid  portava 4 persones de protecció  i que quan va venir a Sabadell , cap. Una persona, diu Bustos , que ha fet possible que molts etarres siguin a la presó i altres delinqüents internacionals també . Atenció al missatge que ve a continuació: “alguns ens van demanar…  escolta, algú pot ehhh, veure de “cuidar-lo”  (afegeix, “entre cometes” ) Diu que li va demanar a un director d’un mitjà de comunicació a veure si li podia donar un cop de mà per acceder-hi i saber si necessitava alguna cosa, on vivia, com vivia, les condicions… tindre un mínim de… una excepció a la nostra ciutat . Al final és una persona a la que li tinc apreci personal. Ha vingut moltes vegades per Catalunya i un dia em truca… tan senzill com que em truca i diu “Manolo, alcalde, voy a ir a ver la Opera al Liceo una opera alemana que a mi mujer…” “Señor juez, me permite que le invite a pasar, en mi casa…” “No, no, yo quiero quedarme en Barcelona” “Pues oiga, ¿me puedo ocupar yo de… del hotel?”

Jo no sé si sap Manolo  el que va declarar a televisió, però és gravíssim.

Què vol dir que ell, que només és un alcalde, sigui qui s’hagi d’ocupar de les circumstàncies de cap tipus en que viu un jutge a Sabadell ? Què vol dir que un jutge el truqui i, segons ho diu Manolo , sembla que bàsicament el que volia era tenir qui li pagués un hotel a la ciutat (ja que no accepta la invitació de quedar-se a casa seva) i Manolo  ho va fer?

El mateix individu que uns minuts abans deia que tornava les innocents paneres nadalenques , resulta que té interès personal en conèixer un jutge i busca la manera de conèixer-lo a través d’un contacte i després li fa regals com el de nits d’hotel a ell i a la seva senyora que han vingut en viatge privat al Liceu . Com pot ser que un faci, i l’altre accepti un regal d’aquest tipus? És que és normal mantenir aquest tipus de relacions entre un polític i un jutge?

Bustos  sabia perfectament que Guillermo Ruiz de Polanco , que és el nom del jutge, estava de pas i tornava posteriorment a la Audiencia Nacional  i, segons diu, no va perdre l’ocasió de conèixer-lo. Suggereix a la entrevista que li van demanar a ell, a un alcalde, que es dediqués a “cuidar-lo”  al jutge, quan això no és ni pot ser de cap de les maneres una competència de l’alcalde de Sabadell . I sembla deixar entendre que ell és qui li va posar “protecció policial” . Increïble, si no fos perquè ho va explicar sense cap mena d’embuts.

I, a tot això… per què estava Ruiz de Polanco  a Sabadell  el 2004 ? Fàcil. Durant els anys anterior va estar al centre de tot un conjunt de polèmiques.

L’any 2002  el Tribunal Suprem  va rebutjar una querella que li havien presentat 4 advocats per haver posat en llibertat dos presumptes narcotraficants. Posteriorment els jutges Garzón  i Dívar  van revocar les resolucions de Ruiz de Polanco . Un any abans, el 2001 , havia estat expedientat per la Comissió Disciplinària del Consell General del Poder Judicial  per possible revelació de secrets al cas Vioque , sobre la posada en llibertat al presumpte responsable a Espanya  d’una xarxa de narcotràfic. Un cas que va merèixer un dur editorial del diari EL PAÍS

Aquell mateix any, un dels més sanguinaris de la banda terrorista ETA , va deixar en llibertat sota fiança a una presumpta col·laboradora de la banda atenent als problemes psíquics que patia.

És cert que se’l recorda per l’incident amb un etarra a qui, després de sentir com l’amenaçava, li va dir “si yo no fuera juez y usted no estuviera esposado, le daría dos hostias ”.

Però no va ser cap d’aquestes raons les que el van portar a Sabadell . Recordem que Ruiz de Polanco  va ser sancionat com autor d’una falta molt greu de “desatenció ” en l’exercici de les seves competències al capdavant del Jutjat Central d’Instrucció Número 1 de l’Audiencia Nacional,  que va originar l’excarceració d’un suposat etarra (a qui s’imputava l’assassinat d’un subtinent de l’exèrcit i d’un regidor d’UPN ) ja que se’n va anar a la presa de possessió d’un magistrat amic seu com President del Tribunal Superior de Justícia de Navarra . A partir d’aquest fet el van anar a investigar i van comprovar altres irregularitats, segons informa EL PAÍS   tals com una tardança de gairebé dos anys en processar als integrants del Comando Urbasa  de ETA  i més d’un any en processar als membres del comando Ekaitza , entre diverses irregularitats més. Ruiz de Polanco  va demanar l’arxiu de l’expedient i va culpar als funcionaris del jutjat.

Temps després aquest jutge va demanar una indemnització pel temps que va residir a Sabadell  així com totes les despeses de manutenció i desplaçaments inclòs el lloguer de l’habitatge, peatges i benzina. Més recentment ha estat notícia per polèmiques declaracions com quan va dir que ell tenia una “incapacitat”  per empatitzar amb el nacionalisme, tot afegint “el problema és que hi ha 300.000 espanyols que voten a Bildu

Aquest és el jutge sobre el que Bustos  va voler guanyar-se les simpaties i de qui diu que li van dir si “algú podia ehhhh cuidar-lo ”. I havia de ser la Policia municipal de Sabadell  qui s’encarregués d’això? I li pagava hotels perquè volia quedar-se a Barcelona ? Creiem que lluny d’explicar-se, Bustos  encara s’ha enredat més amb aquesta explicació tan tèrbola, francament.

No va poder explicar tampoc l’assumpte de les pressions sobre el Consell de l’Audiovisual de Catalunya  per a que li atorguessin a un empresari amic seu llicències sobre canals de televisió. No va poder fer-ho i caldrà veure què diu exactament el sumari sobre aquest extrem.

Li pregunta el periodista: “Mai no ha aprofitat la política en benefici propi?” I Bustos  engega: “M’ha dolgut en aquest procés el que ha sortit… moltes coses que ara no sé com ni de quina manera es diuen a la meva ciutat. Una cosa tremenda. Com quines, pregunta Bosch. Doncs que jo he utilitzat el meu càrrec en benefici de la meva família” . Diu Bosch : “una vegada sí” . I li fot a la cara el tema de la falsificació del padró municipal, que vam recordar recentment aquí al Sabadell ha de canviar

Bustos  es queda gelat i només sap dir-li: Vostè està ben informat però una vegada més la informació no és correcta .

Una frase que, com tantes altres de Bustos , quedarà per a la història i les facultats de periodiste de tot el món. Això és nou: es pot estar ben informat tenint una informació incorrecta. Aquest home segueix superant-se.

D’altra banda, això de la informació no correcta  és una cosa que diu sempre a les entrevistes que li fan fora de Sabadell.  La informació que no li complau no és correcta, però aquesta no la va poder desmentir. Va intentar començar a dir que “d’això fa ja molts anys”  però com el periodista l’insisteix que ell ho havia negat i després quan ho va admetre va dir que no havia perjudicat ningú.. . Ho va resoldre dient “jo no estava empadronat en un lloc diferent… la meva dona sí” . Segur que si ella estava tranquil.la, a casa veient la televisió, encara no s’acaba de creure el que va sentir. Bustos  va sortir ràpidament del tema dient que no volia parlar d’això, sinó de l’actualitat. Clar, clar.

No nega que va tenir una filtració  sobre les punxades telefòniques al seu mòbil. Ho diu tan tranquil: “m’arriba… escolta, em sembla que t’estan escoltant! I li vaig preguntar al conseller”.

M’imagino al seu advocat estirant-se dels cabells sentint com ho reconeixia. Qui va ser? Qui li va filtrar una cosa que, a més, era certa? A qui coneix que tingui aquest nivell d’informació, que ha de ser algú important ja que ell li va concedir credibilitat?

Recordem el que ha publicat la premsa i és que els investigadors arriben a admetre que, a partir d’aquell moment, els telèfons de Bustos  van emmudir i l’operació va estar a punt de fracassar.

No cal donar-li més tombs a unes explicacions que hem sentit més d’un cop i segurament seguirem escoltant repetidament, com si fossin part d’un guió. Està comprovat que Bustos , quan diu que té explicacions per a tot el que se l’imputa i vol explicar-ho, encara s’enreda més.

Nosaltres mai ens hem pronunciat sobre la sortida que ha de tenir tot aquest cas Mercuri . Clar que creiem que ha d’haver un passar la pàgina  a tot això, però volíem sentir més coses, llegir més informació, saber més del cert què és tot això del cas Mercuri . Avui hem llegit, sentit i estudiat molt; en podem donar fe. Suficient com per pensar que, de totes les solucions possibles, només n’hi ha una de clara que ara ja no pot esperar massa més. Es diu moció de censura .

Ha d’anar fora de la cadira d’alcalde un personatge que no dóna cap valor, cap gravetat a conductes com les que se l’imputen. I no pot ser company de viatge un partit, el PSC , que li treu ferro a tot aquest conjunt de coses. No poden anar del bracet de cap formació política que tingui la més mínima dignitat. Cal higiene democràtica i nosaltres, com molts altres ciutadans, demanem ara ja als partits de l’oposició que facin un pas endavant cap a la neteja a fons de l’Ajuntament. Queden dos anys per auditar què ha estat la lamentable era Bustos  a Sabadell  i cal començar ja.

Nosaltres, per si serveix d’alguna cosa, ara ja sí els hi demanem des d’aquí. Per si ho volen sentir.

3.483 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República?
 SÍ
 NO
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament