La independència de Catalunya afavorirà Europa

"El fet que la nostra llengua no sigui oficial a Europa fa fer el ridícul als diversos organismes europeus, especialment, la Unió Europea"
Pere Torra
Pere Torra
Associat a Reagrupament

 L’altre dia vaig exposar algunes de les raons per les quals la independència de Catalunya afavorirà Espanya , però la nostra llibertat també afavorirà Europa. Els agitats temps de crisi que vivim estan sacsejant l’encara fràgil construcció europea que representa la Unió Europea. La preocupació s’ha centrat especialment en la crisi que ha afectat Espanya i Itàlia, dos estats d’una dimensió considerable que tenen greus dificultats. Mentre la crisi va afectar Irlanda, Grècia o Portugal, el perill no era tan gran com ara, en què dos dels estats més grans de la UE no se’n surten. Des d’aquest punt de vista, la constitució de Catalunya com a Estat presenta notables avantatges.

Catalunya es podria constituir com un estat pròsper que, en lloc d’haver de ser ajudat per Europa, podria ajudar Europa, de manera semblant a països solvents com Finlàndia o Dinamarca. A més, l’economia de Catalunya experimentaria la que jo anomeno la “prima de la llibertat” (res a veure amb la “prima de risc”). Els catalans en un estat lliure serien més productius, treballarien més i pagarien impostos més a gust. Fins i tot, si calgués, els catalans estarien disposats a fer determinats esforços no gens menyspreables que no faran de cap manera dins d’un Estat com l’espanyol, que és percebut com a responsable d’un espoli sistemàtic amb mecanismes d’assignació de recursos arbitraris, no transparents i injustos. No es pot oblidar els supòsits de nous Estats que han vist incrementat el seu PIB considerablement, un cop han accedit a la independència.

A més, l’Espanya sense Catalunya podria emprendre algunes reformes estructurals que amb Catalunya a dins no pot fer (vegeu el meu article anterior ), les quals repercutirien en un millor funcionament i productivitat, cosa que afavoriria les opcions de superació de la crisi. Així mateix, la nova Espanya abandonaria inversions improductives, absurdes i anti-econòmiques que constitueixen un balafiament de recursos i una generació d’endeutament pròpia d’un pou sense fons (aeroports sense avions, trens sense passatgers, universitats a cada capital de província…).

D’altra banda, la Unió Europea, de base democràtica, no es pot permetre la discriminació de la llengua catalana per més temps. El fet que la nostra llengua no sigui oficial a Europa fa fer el ridícul als diversos organismes europeus, especialment, la Unió Europea. No té cap ni peus que una llengua amb uns 300.000 parlants com el maltès (amb tot el respecte i estimació vers l’única llengua semítica en territori europeu) tingui tracte de llengua oficial i rebi la màxima protecció; i, en canvi, es condemni a la marginalitat la llengua catalana, que parlen més d’onze milions de persones -a hores d’ara en el territori de 4 estats europeus- i que compta amb una literatura milenària d’importància remarcable. Això no s’aguanta per enlloc. Ja hem desat a l’armari els temps en què algú de massa bona fe va creure que, si Espanya no fos un estat unitari i unitarista, sinó plurinacional, s’hi hauria pogut bastir un sistema plurilingüe. El fet cert és que l’única manera que la nostra llengua obtingui el reconeixement que mereix al costat de les altres llengües -ni més ni menys- és que Catalunya accedeixi a la condició d’Estat. L’Estat català integrat a la UE faria superar les contradiccions actuals amb què la Unió topa avui.

Finalment, tampoc no es pot deixar de banda que el suport a la voluntat dels catalans per part d’Europa beneficiarà la superació del tradicional dèficit democràtic de què s’ha acusat sovint les institucions europees. El cas català permetrà assentar un precedent d’exercici del dret d’autodeterminació que es podrà incorporar en la legislació europea, incorporant un procediment i un sistema de garanties jurídiques que elevaran l’abast i el prestigi democràtic del dret comunitari europeu. La nostra llibertat podrà ser exhibida per Europa com a emblema de la democràcia, la tolerància i el respecte a la llibertat d’un poble.

4.604 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament