La independència de Catalunya afavorirà Espanya

Pere Torra
Pere Torra
Associat a Reagrupament

Tots plegats posem tanta passió en aquestes coses que no parem atenció al fet que el procés d’independència de Catalunya -imparable des del violent cop de peu al migrat Estatut que va votar el poble català- també presenta beneficis per a Espanya mateix. Vegem-ne alguns supòsits.

Els espanyols  -amb raó- ens troben antipàtics, als catalans, quan els impugnem els seus èxits com a país i els fem veure que, en realitat, són deutors de la contribució d’una altra nació, la nostra. En el terreny esportiu, per exemple, ha de ser força avorrit per a ells que sempre els estiguem recordant que la major part de medalles olímpiques són obtingudes per esportistes catalans o per equips constituïts per esportistes catalans. Això explica, en sentit invers, l’entusiasme exagerat que els produeix l’èxit d’un Fernando Alonso ja que, en aquest cas, es poden deixar anar: no és català per cap banda! Crec que als espanyols -com a qualsevol- els convé poder gaudir dels seus èxits com a propis, quan els tinguin, però això només és possible quan realment siguin seus. Per això, la constitució de l’Estat català independent, que lògicament participarà pel seu compte en competicions esportives internacionals, afavorirà l’autoestima espanyola. Fins i tot, en algunes ocasions, perdrem contra ells i no cal dir l’eufòria que es desfermarà llavors. Per què han de renunciar a aquesta joia?

Parlant de temes de més gruix polític que l’esport, és evident que Espanya necessita reformes en profunditat, però aquí la presència de Catalunya resulta un destorb que els impedeix d’emprendre-les amb el rigor necessari. No cal ser un expert per adonar-se que no hi ha cap país del món que es pugui permetre que regions com La Rioja o Cantàbria o Múrcia o Extremadura, per posar uns exemples clars, tinguin un poder polític que “competeixi” amb el govern nacional i estigui per sobre de l’estructura provincial-local. L’Estat autonòmic fou inventat per a evitar la secessió de catalans i bascos, essencialment, però a la pràctica no ha deixat de ser mai un estat unitari on totes les decisions d’un cert abast (economia, sistema educatiu, drets i deures bàsics, sistema penal, representació exterior, forma d’atenció als més febles, etc.) corresponen al Govern de l’Estat. Per això, fan nosa unes autonomies com, per exemple, Catalunya, que vulguin intervenir en aquests afers del nivell propi d’un Estat. Sense Catalunya dins d’Espanya, els serà més fàcil i eficient fer funcionar La Rioja, per exemple, com allò que és, una regió espanyola.

Així mateix, l’Espanya que no inclogui Catalunya també s’estalviarà més fàcilment alguns polítics de nivell molt baix que han campat i encara campen per l’espai públic gràcies a dir estirabots contra Catalunya i contra els catalans, sense tenir una trajectòrica d’eficiència en el servei públic o un bagatge personal que els faci mereixedors d’assumir altes responsabilitats governamentals. Entre aquests, recentment han destacat els presidents de regions com la Rioja o Extremadura, precisament; però també ho podríem estendre a personatges com el mateix José María Aznar o Esperanza Aguirre, dins les files del PP, i, entre els socialistes, Alfonso Guerra o José Antonio Griñán. Tots ells -a dreta i esquerra- deuen bona part del seu èxit electoral a la seva agressiva exarcebació nacionalista espanyola, que com se sap, ben sovint adopta una formulació anticatalana. A Espanya, li convé disposar de polítics més preparats, més políglotes, més homologables als europeus i menys ultranacionalistes (a Catalunya, sobretot quan sigui lliure, també és clar!). Si Catalunya ja no fos una entitat present a l’interior de l’Estat espanyol, molts dels arguments que empren alguns d’aquests polítics serien inservibles i, per tant, la porta quedaria més oberta a polítics menys demagògics, però amb més capacitat i categoria.

Tinc alguns amics a Espanya als quals els explico una versió edulcorada d’això que he escrit aquí. Encara que arrufen el nas (em penso que el que els dic jo no ho han sentit mai), ja es van adonant que no és cap bestiesa. Comencen a entendre el principi fonamental que la llibertat d’un poble no pot perjudicar un altre poble i que potser la nostra llibertat també els faria a ells més lliures.

Nota de l’autor: Aquest article està escrit sincerament i sense ironia.

5.596 lectures

Comentaris (1)

i mes
i encara n'afegiria un altre, d'avantatge per ells: hi haurà un bon gruix d'habitants d'algunes C.A. que hauran d'espavilar, posar-se a treballar, i mirar de ser productius.
I alguns potser comprovaran que no fa tan mal. I, tal vegada, fins i tot potser n'hi ha algun que li troba gustet...

Total 1 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament