La independència de Catalunya afavorirà el món

"Un poble lliure més al món és un triomf de tota la humanitat"
Pere Torra
Pere Torra
Associat a Reagrupament

Després d’haver exposat, en els dos articles anteriors , les raons per les quals la independència de Catalunya afavorirà Espanya  i Europa , respectivament, cal assenyalar també els aspectes en què la nostra llibertat serà un benefici per al món sencer.

Catalunya, com qualsevol nació, ha de poder mostrar-se al món, però és important destacar que també el món necessita conèixer, de forma directa i lliure, la catalanitat com a tal. Fins ara, Espanya ha impedit, per tots els mitjans al seu abast, que el món pugui identificar Catalunya com una nació, com un poble, en tots els àmbits: la identitat, la cultura, la llengua, l’art, l’esport, el comerç, la vida social, etc.

Pau Casals, Joan Miró i Antoni Gaudí, tres grans mestres universals que han fet millor el món amb el seu art, per exemple, són incomprensibles sense atendre a la seva insubornable catalanitat. Definir Gaudí com a “arquitecte espanyol” dificulta l’adequada comprensió d’algunes de les seves solucions constructives, sovint basades en la tradició catalana i arrelades en l’arquitectura medieval del país. El cas de Miró encara és més rotund: el país mateix o la negror del franquisme apareixen als seus quadres. Casals, en canvi, és diferent perquè la música és un art especial, però només cal conèixer una mica la seva biografia per a veure-ho clar. La seva oposició a Franco no fou tan sols contra una dictadura, sinó també en defensa de la llibertat de Catalunya, una causa per a ell indestriable de la democràcia i de la pau. Una Catalunya lliure podrà projectar-los adequadament i fer més accessible la seva aportació a l’art universal. Això beneficiarà el món perquè tots aquests personatges no encaixen bé en l’ésser espanyol i no es poden entendre com a tals.

A més, un món convuls com el nostre necessita exemples d’èxit de la democràcia i la pau. La del passat 11 de setembre de 2012 és possiblement una de les manifestacions multitudinàries en què es va donar aquest exemple amb una reivindicació cívica, pacífica i unitària a favor de la llibertat d’un poble. Algú l’ha comparada amb la cèlebre marxa sobre Washington encapçalada per Martin Luter King. No ho sé pas. Segons sembla, la manifestació nordamericana va aplegar l’any 1963 unes 200.000 o 250.000 persones. Eren altres temps i potser no hi havia tanta tradició de mobilitzacions ciutadanes.

En tot cas, la manifestació de Barcelona fou una marxa sense un lideratge carismàtic com el del reverend King, i a Barcelona fou el poble català mateix qui va agafar les regnes del seu destí col·lectiu. El món del segle XXI, després dels desastres de què hem estat testimonis a tots els continents, necessita una victòria de la gent, de la democràcia. Materialitzar el clam dels catalans obrirà la porta a les esperances de milions de persones que viuen sota la injustícia, l’explotació o, en definitiva, la manca de llibertat. Un poble lliure més al món és un triomf de tota la humanitat.

4.956 lectures

Comentaris (1)

Afavorirà la pau mundial
La marxa de Barcelona serà recordada com la caiguda del Mur de Berlín, aquell dia vam ensorrar el mur mental espanyol. A partir d'aquell dia: via lliure!

Total 1 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament