La desconnexió. Estructures d’Estat

"Vindran dies difícils, alguns dels nostres polítics ens tornaran a avergonyir, hi haurà una permanent guerra freda de les institucions estatals"
David Pérez
David Pérez
Associat a Reagrupament
L’eufòria catalana

Darrerament s’està posant de moda entre alguns opinadors nouvinguts (i benvinguts siguin) a la nova centralitat política sobiranista, la patent desconnexió mental dels catalans envers Espanya.

Una majoria de catalans han pitjat el botó off  i han tallat amb els veïns de manera irreversible. La secessió ja s’ha produït!, proclamen els més arrauxats. Ara només cal fer quatre papers i negociar la separació amb l’Estat, tenint, a més, trumfos imbatibles per a la negociació, ja que hi ha una part de deute que només pagarem si ens deixen marxar «amb afecte». Poca broma, amb els catalans... Anem disparats cap a la victòria final i això no ho atura ni la Merkel, que espera amb els braços oberts la nostra incorporació a la UE com a contribuents nets. Deu n’hi do! Encara no hem abandonat l’espoli espanyol i ja comptem continuar pagant-los-hi la festa.

El realisme de Reagrupament

Admetent el petit triomf que suposa que molts catalans ja hagin desconnectat mentalment d’aquesta Espanya colgada de caspa en blanc i negre, constatem que el major mèrit és d’ella mateixa, la que ens empeny, entossudida, orgullosa i convençuda de l’atractiu de la seva caspa gansa.

I no és per aigualir el vi, però crec que el paper dels reagrupats en aquests moments ha de ser el d’explicar a la gent que tan fàcil no ho serà. Que vindran dies difícils, que alguns dels nostres polítics ens tornaran a avergonyir, que hi haurà una permanent guerra freda de les institucions estatals. No veurem els tancs, però patirem els atacs de la «legalitat» espanyola per multitud de vies, amb l’aplaudiment entusiasta de mamarratxos espietes, de babaus sense fronteres, de crítics en partits en estat crític i de colons provincians residents a ciutat.

Per tant, hem de preparar la gent per resistir i perseverar, i per desemmascarar la mentida i la manipulació permanent dels agents estatals i dels seus col·laboradors entusiastes aquí. Perquè si tenim prou voluntat col·lectiva i prou resistència, acabarem guanyant.

Connectem

I la connexió amb el nou Estat català? La mental, és clar. De moment encara no tenim un Estat català per endollar-nos, no n’hi ha cap a la vista per fer el plug-in . Però, potser podem bastir-lo ja amb la mentalitat adient. Simulant Kennedy, podríem preguntar-nos què podem fer nosaltres per les estructures d’Estat, en comptes d’esperar que algú altre ens ho faci. Podríem pensar en el nostre futur lliure i proposar una connexió directa, una DUI. Podríem ignorar les enquestes de sorpassos autonomistes que no duen enlloc. Podríem promoure una candidatura única per anar junts a Europa i fer el referèndum que no ens deixaran fer dins d’Espanya. Podríem encoratjar, donar suport, defensar d’atacs interessats al president del nostre país.

Podríem, fins i tot, intentar influir perquè tots aquells que des de fora i, sobretot, des de dins del seu partit el volen fer- se desdir, no ho aconsegueixin. Podríem fer país abans que partit. Podríem esdevenir una petita estructura d’Estat.

I doncs, ja ho som, reagrupats, ja ho som.

5.722 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament