La deriva nazi del Partit Popular

El PP ha debilitat les comunitats autònomes amb imposicions legals i amb l'estrangulament econòmic, a la vegada que procedia a buidar de capacitat política diputacions i ajuntaments, reduïts a funcions administratives, i es preparava per controlar l'ensenyament amb la reforma educativa de Wert
Josep Fontana
Josep Fontana
Historiador
(Barcelona, 11-03-2013)

Entenc que aquest títol pugui semblar provocatiu, perquè és clar que hi ha grans diferències entre l'Espanya del 2013 i l'Alemanya de 1933. Però el tema sobre el qual vull cridar l'atenció és la semblança que tenen, en els seus objectius, l'actual política centralitzadora del Partit Popular i l'actuació de l'NSDAP (el partit nazi alemany) el 1933, en la seva lluita per aconseguir el poder absolut.

La més gran de les diferències resideix en el fet que els nazis van haver de valer-se de la violència per implantar la seva política de Gleichschaltung  o «coordinació», mentre que el Partit Popular en té prou amb la seva majoria absoluta a les cambres, cosa que no tenia Hitler  a l'arribar al poder, per imposar-la sense resis­tència.

Els nazis van començar apoderant-se del poder als länder  (els estats, equivalents a les nostres comunitats autònomes) amb una llei de coordinació dels länder  amb el Reich de 30 de març de 1933, i van procedir gradualment a controlar o eliminar totes les organitzacions que poguessin recolzar alguna forma de resistència.

El Partit Popular ha seguit un camí semblant a partir de la reforma laboral del febrer del 2012, que va minvar la influència dels sindicats i la capacitat de resistència dels treballadors, i ha continuat després debilitant les comunitats autònomes amb imposicions legals i amb l'estrangulament econòmic, a la vegada que procedia a buidar de capacitat política diputacions i ajuntaments, reduïts a funcions administratives, i es preparava per controlar l'ensenyament amb la reforma educativa de Wert.

5.991 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament