La crisi d'Europa genera reivindicacions de ruptura d'Espanya - 1 (article a 'The Wall Street Journal')

Per les interessants referències al procés de Catalunya publiquem aquest important article d'anàlisi del prestigiós WSJ en 2 lliuraments
La manifestació de l'Onze de setembre ha sorprès el món / Foto: Blommberg News

Aquesta vibrant regió del nord, Catalunya, durant molt temps ha estat coneguda com la "fàbrica d'Espanya" per la capacitat de generació de riquesa que ha ajudat a sostenir l'Estat sencer. Ara Catalunya, colpejada per anys de recessió, s'ha convertit en el camp de batalla del que amenaça d'esdevenir una guerra civil econòmica.

En les protestes, siguin grans o petites, centenars de milers de catalans estan adoptant un plantejament dur: Només trencant els llaços amb Espanya i esdevenint un país independent, Catalunya per si sola pot superar la crisi econòmica.

Els catalans van a les urnes el 25 de novembre per les eleccions al parlament regional, i les enquestes mostren la victòria dels partits favorables a la independència.

"Madrid ens ha estat munyint durant massa temps", diu Josep Casadellà, administrador de recursos humans. Fa no gaire temps Casadellà va esdevenir una sensació a Internet després de publicar un vídeo on apareixia ell mateix negant-se a pagar el peatge i queixant-se que Espanya hauria de construir carreteres lliures a Catalunya per tots els impostos que hi recapta.

Consternada pel sentiment independentista, una associació de veterans militars ha dit que els polítics que pressionen per la independència de Catalunya haurien de ser jutjats per "alta traïció". En els últims dies, manifestants favorables a la unitat d'Espanya van fer la seva pròpia manifestació, molt més petita. Els manifestants sostenien un cartell que deia: "Ajuda, Europa. Els nacionalistes estan bojos."

La lluita interna d'Espanya es fa ressò d'un debat més ampli que convulsiona la zona euro en si, en què els països més rics del nord es queixen d'haver de donar suport als més pobres del sud. Però ara, a mesura que Europa entra en el seu cinquè any de la crisi, les tensions econòmiques aprofundeixen les fractures entre alguns països.

P1-BI832_EUREGI_G_20121028192502

A Espanya i a Bèlgica, i fins a un cert punt a Itàlia, els governs locals i nacionals estan lluitant sobre com assignar els escassos recursos. Fins i tot a Alemanya, que és econòmicament més forta i més estable políticament, les zones més riques es queixen pel cost de subsidiar les zones més pobres.

El president de Catalunya, Artur Mas, en un discurs va afirmar que el matrimoni entre la seva regió i la capital espanyola patia "fatiga mútua", de manera semblant a com "el nord i el sud d'Europa s'han cansat l'un de l'altre."

Les diferències culturals i lingüístiques en molts països de la UE només faran empitjorar les coses. Catalunya mateix n'és un bon exemple: la seva llengua pròpia és parlada àmpliament i s'infon a les noves generacions com a llengua principal en la majoria de les escoles primàries.

Arreu del continent "hi ha unes tensions molt antigues pel desigual desenvolupament econòmic regional que ara afloren a la superfície", diu Adrian Smith, editor de la revista European Urban and Regional Studies .

L'agitació de Catalunya representa una gran amenaça per a l'esperança dels líders europeus de contenir la crisi d'Europa mitjançant l'estabilització d'Espanya, que és la quarta economia més gran de la zona euro però que també competeix amb Grècia per la taxa d'atur més gran de la zona euro, al voltant del 25%. Els polítics esperaven que l'ajuda de la UE faria surar Espanya mentre els inversors digerien les pèrdues a Grècia, que es troba en una situació encara més problemàtica.

Els mercats financers espanyols tremolen només de sentir parlar de la secessió de Catalunya, que genera gairebé el 19% de la producció econòmica d'Espanya i el 21% dels seus impostos. Els inversors temen que la revolta minarà el pla del president Mariano Rajoy per a controlar la despesa, sobretot en els 17 governs regionals que han estat una gran font de dèficit d'Espanya.

P1-BI825_EUREGI_NS_20121028170604

Si els partits favorables a la independència triomfen a les urnes en les eleccions regionals del mes vinent, el líder de Catalunya, el senyor Mas, s'enfrontarà a la pressió de complir la promesa de convocar els votants a un referèndum sobre la independència. Les autoritats nacionals diuen que seria il·legal.

El senyor Mas evita acuradament la paraula "independència" per definir el seu objectiu. Alguns analistes creuen que es conformaria simplement amb un repartiment d'ingressos més favorable. Mentrestant, impulsat pel creixent suport a la secessió, s'ha tornat més audaç, i ha afirmat públicament diverses vegades que "els catalans demanen disposar dels instruments d'un Estat".

"Estem convençuts que una Catalunya independent és perfectament viable econòmicament", diu Albert Carreras, secretari de finances de Catalunya. "Més aviat, ens preguntem si Espanya seria viable si Catalunya fos independent".

Frances Robinson i David Román han contribuït en aquest article

Una versió d'aquest article va aparèixer 29 octubre 2012, a la pàgina A1 en l'edició dels EUA de The Wall Street Journal.

5.434 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament