La corrupció catalana

Xavier Borràs

El Centre d'Estudis d'Opinió acaba de publicar , sota encàrrec de l'Oficina Antifrau de Catalunya, un escruxidor estudi, intitulat La corrupció a Catalunya: percepcions i actituds ciutadanes . Si fem una anàlisi d'aquest treball, fet amb 2.000 persones de tota edat i condició arreu del nostre territori, podem conloure que, d'una forma ampla i majoritària, la ciutadania creu que la corrupció i la manca de transparència estan instal·lades al Govern de la Generalitat i a les diverses administracions i institucions públiques (se'n salva, en general, l'ensenyament i la sanitat). Aquest treball de camp el va realitzar l’Institut Opina del 7 al 22 d’octubre de 2010, és a dir, cinc setmanes abans de les eleccions que han foragitat el tripartit de la faç del poder autonòmic.

Precisament, uns dies després de la celebració d'aquestes eleccions  es feien públics els substanciosos sous que cobraran durant uns anys els ja "pobres" expresidents i exdiputats Montilla i Benach (a banda de la sucosa "jubilació" quan els toqui). L'una cosa -la percepeció que tenen els ciutadans que l'Administració és corrupta- i l'altra -que aquests polítics deixin el càrrec i cobrin sous astronòmics (i en temps de crisi)- abonen, encara més, un estat d'opinió que, en altres circumstàncies, potser seria procliu a una revolta.
 
Tanmateix, la gent , al meu entendre, es comporta d'una manera ben estranya. Tot just som sota l'estat d'alarma -decretat pel Govern Zapatero per un afer anodí que la mateixa administració, a través d'AENA, ha consentit i provocat- i una majoria, si més no de mitjans i analistes, aplaudeixen, fins a sagnar, la decisió manu militari , a l'estil franquista, que crea un perillós precedent per a aquesta ara fràgil democràcia que ens toca de patir.
 
Fa falta, doncs , com ha dit l'esmaperdut Castells o com continuen defensant Carretero i Reagrupament, una regeneració democràtica a fons: de la política i de l'economia; dels polítics, de les grans institucions financeres i de les multinacionals del comerç i de la indústria. I molta transparència, pel cap baix com la que, aquests dies, escampa Wikileaks. Estarà, la nova majoria de CiU, per aquesta àrdua labor?

10.096 lectures

Comentaris (4)

caldra l´electroxoc ?
Els psicòlegs ho tenen clar , el problema de Catalunya son els " esclaus" de doble personalitat, volen deixar de ser esclaus ,sempre i quant no esdevingui un altre esclau el qui el porti a la llibertat ( gelosia,enveja,no perdre la seva autoestima,continuar sentin-se superior a la resta d'Esclaus ,ect )la solució ? teràpia i més teràpia = més pedagogia i més arguments ( com a qualsevol malalt,amb molt de respecte,de ca-rinyo i de comprensió )de vent segur que seran molts els que no es curaran ( o no voldran ) en aquest casos la única possibilitat serà que siguin els "esclaus" recuperats i desintoxicats mentalment , els que agafin el relleu en el tractament dels esclaus submisos i mandrosos.
DECIDIR
Per esm.

Jo soc lliure,per tant jo decideixo, jo escullo i jo trio..realment la "majoria" reflexiona abans de triar ? es documentant abans D'escollir ? ho fan sota la seva responsabilitat abans de decidir ? no cal contestar aquestes preguntàs.Si l´ho escollit funciona ( jo estava en possessió de la veritat ) si ni funciona ( la culpa es de L'ignorant que em va enredar )
Igual que la moda en el vestir,en la moda D'anar a votar,hi han forces externes que la majoria no podent controlar
Tens tota la raò Jordi, els que vaig convèncer (o aixó semblava) per votar RCat, a mida que les eleccions s'acostaven, deien" votarè CIU perquè m'han ofert una feina, votarè en blanc perquè tots sou iguals, tothom votarà per el vot útil, no vui semblar tonto..." D'aquí quatre díes seràn ells que tornaràn a queixar-se de tot i tothom, farta de sentir-los!!. Per mi ,sempre, la regeneració ha de ser a tots nivells, de dalt a baix, La pregunta es :com s'ha de treballar aquest canvi? Si hi ha algún sociòleg per aquí si-us-plau que ens ho expliqui.
a tots els nivells
Quan es parla de regeneració, gairebé mai s'esmenta la que es produeix als nivells baixos, que no és exagerada però sí habitual, i per mi molt important per diagnosticar la salut social: quan s'aprofita una coneixença per colar-se en una llista d'espera, quan es busquen contactes ben situats per aconseguir un treball o llicència públics...

Parlant de Reagrupament, m'he trobat amb molta gent que afirmava sense cap vergonya que és absurd el que defensem amb l'argument del "tothom ho fa", en relació a aprofitar l'ocasió, la picaresca, el familisme amoral.

Total 4 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament