La Catalunya no capada

La Catalunya no capada

Quim Torra exhuma, després de dècades de silenci, el nom de molts dels protagonistes del país que sí que va ser a Viatge involuntari a la Catalunya impossible, que va guanyar la darrera edició del premi Carles Rahola d’assaig i arriba ara a les llibreries.

Es tracta d’un viatge al fons de la nit que reivindica una generació sencera, brillant i oblidada, que s’expressava amb normalitat perquè “l’única cosa que un català pot ser a la vida és ser català”.

Torra es declara posseït pels zombis que ha anat exhumant a les hemeroteques, fins al punt que de directiu d’una multinacional de les assegurances s’ha transmutat en editor dels seus personatges. El llibre se centra en Eugeni Xammar, Just Cabot, Francesc Madrid i Àngel Ferran, però treu a la palestra una quinzena més de noms de periodistes de la República i l’exili que fan un gruix més que respectable.

Tenint un dels corpus periodístics més fecunds d’Europa, els seus inconscients hereus van haver d’improvisar el 1975, quan la dictadura va morir al llit. És el que té ser un país impossible. Torra ja havia publicat Periodisme? Permetin. La vida i els articles d’Eugeni Xammar a Símbol, una altra editorial unipersonal fruit també de la passió del seu creador, Jaume Ciurana, encaparrat a rescatar “la generació perduda de la guerra”. 

La cosa comença a prendre volada i s’ha anunciat per al 29 de maig un homenatge a Xammar a l’Ametlla del Vallès, el seu poble, i a l’única capital del món que ell reconeixia: Granollers. Al Viatge s’esmenten autors que treballen també en el rescat: Just Cortès, Enric Vila o Francesc Canosa, i alguns noms dels històrics encara presents, com Teresa Rovira, la filla de Rovira i Virgili, i Amadeu Cuito Hurtado, nét d’Amadeu Hurtado. Cal connectar-hi directament perquè són “catalans no capats”, una condició que Vila atribueix a la generació poruga i cínica que avui mana al país.

Torra ha convertit en divisa personal una frase de Xammar que demostra que el llarg exili no el va privar d’atributs: “Tractant-se de les coses de Catalunya, jo no prenc precaucions”. 

12.332 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament