L'independentisme amenaça el futur d'Espanya

"L'autogovern basc ha estat reconegut com un èxit pels bascos -fins i tot, a contracor, pels independentistes. Per mantenir els catalans dins d'Espanya, Madrid hauria de oferir-los un tracte similar. Això sembla molt poc probable"
David Gardner és editor d'internacional del Financial Times

Rares vegades les eleccions regionals canadenques marquen el pols de l'actualitat internacional, però la victòria d'aquesta setmana al Quebec  per part de l'independentista Parti Québécois  ha estat seguida de prop a Espanya, que s'enfronta ara un renaixement de les reivindicacions d'independència del País Basc i Catalunya. Aquestes reivindicacions, al seu torn, estan sent vigilades acuradament pel Partit Nacional Escocès, compromès a un referèndum el 2014 sobre la futura relació d'Escòcia amb el Regne Unit .

En aquell moment, ja pot estar tot decidit a Espanya, on l'independentisme ha irromput a l'agenda enmig de la pitjor crisi de l'era democràtica post-Franco. Al costat de la crisi de l'eurozona  i l'empitjorament de les finances públiques espanyoles  i la manca crònica de creixement econòmic i ocupació, Madrid sembla actuar com un somnàmbul davant una crisi constitucional que podria portar a la ruptura d'Espanya.

Dimarts, els catalans celebren el seu dia nacional, la Diada , en un any en què per primera vegada el clam per la independència compta amb el suport de més de la meitat de la població -incloent personalitats com Jordi Pujol , líder del partit nacionalista majoritari que va dirigir el govern autònom català, un cop restablert, entre 1980 i 2003, i Pep Guardiola, l'exentrenador del Futbol Club Barcelona.

El mes vinent, els bascos acudiran a les urnes en un moment en què la coalició independentista Bildu s'enfronta d'igual a igual amb el Partit Nacionalista Basc (PNB), partit nacionalista tradicionalment majoritari. Després d'una prohibició de deu anys a causa dels vincles amb ETA -grup independentista que recentment va posar fi a la seva campanya de violència de 50 anys-, la branca política de l'independentisme va obtenir més escons que el PNB en les eleccions municipals i generals de l'any passat. L'independentisme s'ha generalitzat en un Estat espanyol que està sent sacsejat de dalt a baix.

La descentralització ha estat una pedra angular de la democràcia a Espanya. Però l'autonomia va ser concedida a totes les regions per tal de descafeïnar la restauració dels drets històrics dels catalans i els bascos, pobles amb un profund sentiment de nació, i amb una cultura i una llengua pròpies que la dictadura de Franco va tractar d'esborrar. Per als nacionalistes espanyols de dretes, aquesta dilució de la indissoluble unitat d'Espanya segueix sent un anatema. El govern de centre-dreta de Mariano Rajoy, evidentment, té com a objectiu utilitzar l'actual crisi financera no tan sols per reduir la mida de l'Estat, sinó també per a recentralitzar-lo.

Utilitzant com a pretext la incontinència fiscal de diverses regions, Rajoy amenaça de prendre el control dels governs autonòmics si no compleixen estrictament uns objectius pressupostaris impossibles. Alhora, està enfortint les institucions provincials -les diputacions- que, en la majoria de les àrees, haurien d'haver estat substituïdes pel govern regional, i, en canvi, han esdevingut instruments per al clientelisme i el partidisme.

El finançament del Govern regional, en definitiva, depèn de la discrecionalitat de Madrid, llevat del cas basc -notable èxit d'un sistema híbrid d'Espanya, el quasi-federalisme. El País Basc i el territori contigu de Navarra recapten els seus propis impostos. El deute i el dèficit del Govern Basc són manejables (la seva qualificació de crèdit és millor que la d'Espanya), la seva inversió, des de l'ensenyament a la R+D, és d'alta qualitat. Això és el que el govern català ara diu que vol.

Actualment Catalunya transfereix a Madrid fins a 10 vegades més que els bascos sobre una base per càpita. Si Catalunya tingués un règim fiscal com el basc tindria unes finances sanejades com les basques, en lloc d'haver de pidolar ajuda a Madrid per als seus deutes i nòmines -per tal de ser rescatada, de fet, amb els que considera que són els seus propis diners.

Els nacionalistes moderats que dirigeixen el govern català es troben en un dilema. El govern de Rajoy s'oposa ideològicament a la més petita extensió del federalisme fiscal. Però qualsevol govern de Madrid necessitarà la contribució catalana per cobrir les necessitats de salut i de pagament de pensions d'una població envellida. Les condicions associades als diners del rescat de Madrid, d'altra banda, comporten una pèrdua d'autonomia, de la mateixa manera que els rescats de la UE dilueixen la sobirania nacional.

Catalunya és, doncs, la nova primera línia en la batalla eterna d'Espanya per acomodar la diversitat plurinacional dels seus pobles. La manifestació de la Diada  de la setmana vinent sembla que serà massiva i clarament independentista. No només els escocesos (o els quebequesos o, fins i tot, els flamencs) poden observar, sinó també els independentistes bascos, els quals ara veuen la intransigència del govern de Rajoy com un aliat inestimable per a la seva causa.

Però l'autogovern basc, en general, ha estat reconegut com un èxit pels bascos -fins i tot, a contracor, pels independentistes. Per mantenir els catalans dins d'Espanya, Madrid hauria de oferir-los un tracte similar. Això sembla molt poc probable.

7.729 lectures

Comentaris (5)

A Anonimo de les 12:31h

Dius que no tens més remei de ser espanyol.

Per la teva manera de pensar: tu ets espanyol total. I si tu no pots (o no vols) independitzar-te, no diguis que vosaltres tampoc. Estàs ben equivocat amb aquests comentaris tan autoritaristes..
Una resposta exquisida
Felicitar" Passava per ahi" per l'exemple que dona en la resposta a "Anónimo" :educada , correcta i pedagògica.
Tant de bò tothom fos tan dialogant com vosté i exposés amb tanta clredat les coses.
Futur Vei
Benvolgut Anonimo,
en quan Catalunya s'independitzi, España com a Estat haurà de decidir com vol continuar. Serà la teva oportunitat de dir la teva. El que no es raonat és afirmar que com tu no pots, jo no puc.

Jo si puc, i si vull. I contra això tu no hi pots fer res més que declarar la teva contrarietat. Catalunya és Espanya, avui i ara, gràcies a varies ocupacions armades, d'una relació que cada cop va a pitjor, i d'una gènesi prou fraudulenta com el Decreto de Nueva Planta. La relació és hereva d'una derrota militar, i successius bombardejaments, i una catalanofobia que mai ha perdut empenta. El resultat és que viure sota el mateix estat avui es un llast que molts catalans no volem suportar ni un dia més.
Catalunya és Espanya? No pateixis que molts ja hi estem treballant per canviar l'statu quo. Molta sort en el teu futur i felicitats pel teu català.
com la vida mateixa
Perquè la gent no viu d'una manera o altra només perquè no tinga més remei, la gent progressa, s'estabilitza, etc... Que els catalans vullguen establir un nou estat europeu s'entén des de diversos factors que convergeixen i no des d'afirmacions taxatives o només sentiments. La veritat és que seria llarg d'explicar, però passar de ser la regió més productiva de la península hispànica a finals del segle XIX, a ser ara un país del qual el jovent emigra, i un país que cada dia s'esfondra més amb un estat que posa pals en les rodes, pot ser una de les raons.

Si Catalunya s'independitza, a gent com tu el normal és que no li passe res, i continue igual que sempre, amb la seua vida de sempre. Però tot i així, la fluctuació de capital econòmic cap a Madrid serà menor, i el nou estat d'Espanya veurà més difícil en un principi això de viure en un món globalitzat i competitiu, exceptuant, clar, les comunitats autonòmes del País Basc i Navarra. És normal que Castella no es vullga independitzar de Castella.
Per què us voleu independitzar? Jo visc a Castella-la Manxa i no vull a Espanya, i no tinc més remei que ser espanyol. Penseu en gent com jo. Així que si jo no puc independitzar, vosaltres tampoc. CATALUNYA és ESPANYA.

Total 5 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament