L'empat de Barcelona (editorial del Financial Times)

"Una majoria tan forta com aquesta reforçarà la idea que un plebiscit sobre la independència és la demanda de molts i no pas el somni d'uns pocs"
L'empat de Barcelona (editorial del Financial Times)

Quan Artur Mas, president de Catalunya, va convocar eleccions regionals avançades al setembre passat, esperava que els votants li donarien "una majoria indestructible" per donar legitimitat a un referèndum sobre la independència. Però la seva aposta no ha donat fruits. En les eleccions d'aquest cap de setmana, el seu partit, Convergència i Unió, va perdre una cinquena part dels seus escons. Tot i ser el partit més gran, CiU haurà de negociar amb altres forces per formar una majoria per governar la regió.

Els unionistes, però, no s'han de delectar amb aquest resultat. La majoria dels escons perduts per CiU van ser recollits per Esquerra Republicana, una força independentista d'esquerra. Els partits favorables al referèndum tindran aproximadament dos terços dels escons al Parlament català. Una majoria tan forta com aquesta, juntament amb el nombre més gran de votants per a una elecció regional catalana en gairebé 30 anys, reforçarà la idea que un plebiscit sobre la independència és la demanda de molts i no pas el somni d'uns pocs.

No obstant això, el camí cap a un referèndum és més difícil ara que abans de la votació. És cert que CiU i ERC tenen prou escons per formar una coalició de govern que posi la qüestió de la sobirania al centre del seu programa. No obstant això, els partits tenen punts de vista oposats sobre l'economia, ERC es va oposar fermament al programa de consolidació fiscal promogut per Mas. Els independentistes suggereixen el 2014 com a possible data per a un plebiscit. Els lligams que mantenen junts CiU i ERC podrien trencar-se abans d'aquest any.

La naturalesa inconclusa d'aquest resultat ofereix a Espanya una oportunitat. Darrere de les crides de Catalunya a la independència hi ha greuges econòmics profundament arrelats. Com a motor econòmic que aporta una cinquena part del PIB d'Espanya, Catalunya vol conservar un volume més gran dels seus ingressos fiscals. Aquestes inquietuds podrien abordar-se sense haver de recórrer a un referèndum de separació.

El setembre passat, Mas va oferir a Madrid un acord, l'intercanvi d'una major autonomia fiscal per un alt nivell de transferències pressupostàries. Mariano Rajoy, el president del Govern d'Espanya, es va negar fins i tot a parlar-ne. Rajoy es pot consolar en la feblesa de Mas després de les eleccions, però s'hauria de mantenir obert a la idea que una major autonomia per a Catalunya podria ser un preu a pagar per evitar una crisi constitucional en un moment d'emergència econòmica. Mas hauria d'acceptar que tota nova solució fiscal haurà d'esperar fins que la crisi actual es resolgui.

Ni els unionistes ni els independentistes no s'haurien d'alegrar del resultat. Però si aprofiten l'oportunitat que es presenta, la votació podria ser una benedicció disfressada.

4.152 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament