Joan Carretero, dignitat i país

Victor Alexandre

En una Catalunya que es troba en fallida econòmica -víctima de l'espoli més escandalós de tot el planeta- i en un estat d'immensa frustració per culpa d'una classe política infantívola i covarda, sense cap més horitzó nacional que les properes eleccions, les recents declaracions  de Joan Carretero al diari Avui  són una finestra d'aire pur. No és estrany que sigui demonitzat per tots els poders fàctics -el pitjor encara ha d'arribar- i que els grans diaris catalans pensats en espanyol silenciïn tot allò que té a veure amb Reagrupament, començant pel seu programa social de 59 pàgines [PDF ] que parla, entre altres coses, del món agrícola, de sòl i habitatge, de planificació ambiental, de la immigració, de la igualtat de gènere, de la llengua i dels mitjans de comunicació. No, no és gens estrany.

D'una banda, ens trobem amb Artur Mas, que titlla d'immadurs els catalans -inclosos els seus propis votants- per tal d'amagar que en realitat és ell qui no està madur per liderar la independència de Catalunya -no tenen res a dir, sobre això, les JNC?-, i, de l'altra, en una cada cop més espanyolitzada Acampada Jove  -la genuflexió de les JERC davant la direcció del seu partit no pot ser més escandalosa-, ens trobem amb Joan Puigcercós, que fa una crida a la "insubmissió". Cosa que sobta força, ja que va ser precisament ell qui, submisament, va penjar la bandera espanyola que encara oneja a Governació i qui ha avergonyit bona part del país amb la seva submissió al Partit Socialista. Per sort, mentrestant, Joan Carretero parla amb una claredat i un desacomplexament insòlits en un polític català. Vegem-ne alguns fragments:

"Tothom sap que el PSC, com a tal, no existeix. És una ficció més de la política catalana. [...] La política catalana és una ficció: no hi ha recursos, no hi ha competències... I ara, amb el capítol de l'Estatut, totes les fal·làcies d'aquests trenta anys han quedat al descobert. Tothom ha quedat atrapat en el seu propi discurs. Tothom és víctima de la seva pròpia ficció."

Sobre la roja"Jo sempre vaig amb els qui van contra Espanya. I no m'he de justificar."

"Un país no avança només amb manifestacions. Si això no té una translació a la composició política del Parlament, no servirà de res. [...] A Madrid ja s'hi han acostumat, que fem manifestacions de tant en tant. Els és igual que siguem un o dos milions. Saben que al cap d'uns dies tots fem vida normal i no passa res. A Madrid només els pot impressionar una majoria parlamentària."

"Un referèndum no serveix de res. La independència no vindrà per un referèndum. L'hem de proclamar. Actualment, una proclama d'uns diputats elegits democràticament, en una Europa democràtica, té un altre valor. I internacionalment se'ns reconeixerà. Una altra cosa és que llavors hàgim de fer un referèndum, però serà després, no abans. Som ciutadans europeus com els altres, i ho tenim tot a favor."

Joan Carretero, no hi ha dubte, és una rara avis  en la política catalana. La seva dignitat com a català, posant els drets nacionals del país sempre per davant dels interessos de partit, dient les coses pel seu nom i no agenollant-se ni demanant perdó a Espanya, com li exigia la Generalitat el 2006 per haver dit que Zapatero "és un espanyolista demagog" -ara ho diu tothom-, es troba als antípodes de la provinciana política catalana. Aquí estem tan acostumats a besar els peus del maltractador i a fer gestos grandiloqüents que no passen de la pura rebequeria, que ens escandalitza la desinhibició i l'assertivitat. Per sort, però, les coses han començat a canviar i és la societat civil qui, avergonyida de la seva classe política, està agafant les regnes del país. Vénen dies molt importants per a Catalunya.

8.765 lectures

Comentaris (7)

CANDIDATURA UNITÀRIA PER CATALUNYA!
Lúcid, clarivident, irrebatible com sempre, gràcies un cop més, Víctor. Cal però que aquests missatges calin en la consciència del major nombre de catalans, per tal que aquests no es deixin entabanar un cop més per la partitocràcia imperant. La classe política catalana porta molt de temps mirant de curtcircuitar el poble, Ara cal que la claredat d'idees permeti al poble desbordar els partits.No hi ha força capaç d'aturar un poble majoritàriament decidit a assolir la pròpia llibertat. MAJORIA INDEPENDENTISTA AL PARLAMENT I PROCLAMACIÓ UNILATERAL DE LA INDEPENDÈNCIA.!
ARA ES L`HORA
Crec que al independentisme li falta un lema de campanya i jo demanaria que fos aquet: “ARA ES L'HORA” ; no es meu es de una llibreria de Palamós al davant mateix del mercat, que la te en tot els aparadors, juntament amb una senyera. Mercès per la vostre idea, llibreter o llibretera; i vosaltres que hi dieu.
esmolem les eines
Hi estic totalment d'acord : venen dies molt importants per a Catalunya. I pensem que la construcció d'un Estat no s'improvisa....i a més a més , sabem que els espanyol no ens ho posaran gens fàcil : els hi va el pa que mengen. Esmolem ben bé les eines i preparem-nos a treballar de valent si ens en volem sortir....el premi s'ho val : LLIBERTAT !!!!! (el somni de qualsevol esclau fet realitat).
Totalment d'acord
Totalment d'acord
Totalment d'acord
Totalment d'acord. Per això, perquè fa nosa als apoltronats, ara tots contra Reagrupament. Per activa, o no parlant-ne. Seria bona la unió amb Solidaritat per donar una bona empenta.
cadascú lo seu....
Ets gran Victor, escrius sempre el que jo penso.... i no sé expressar!!!!, deu ser per això que tu ets escriptor i jo no.... gràcies.
alfons
dignitat país i unitat
Reivindiquem els nostres! ara tots junts amb Solidaritat Catalana, som els bons i guanyarem!

Total 7 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament