Vaig sovint per les carreteres del sud de Girona pels volts del Gironès i La Selva. És un punt que ara mateix ha esdevingut un emblema de la  lamentable situació de les nostres infraestructures viàries. En pocs  quilòmetres quadrats és difícil trobar llocs en què s’hi concentri tanta deixadesa, desgavell i despropòsits. Bé, rectifico, a altres llocs de  Catalunya -i segurament dels Països Catalans- es poden trobar situacions semblants.

En el triangle que formen Sils, Caldes de Malavella i Vilobí d’Onyar hi ha les cèlebres obres de la N-II empantanegades des de fa 5 anys; hi passa la inútil via del ferrocarril d’alta velocitat que s’ha tornat a  endarrerir; també hi trobem l’Eix Transversal, que ara està en obres per fer un desdoblament ineludible fruit de la mala planificació original  (o d’alguna cosa pitjor); i al terme de Vilobí hi ha l’aeroport  Girona-Costa Brava en mans d’aquest nou Leviatan que es diu AENA, que  aconsegueix que no rutlli a causa de fixar taxes abusives que, a la  pràctica, acabem pagant els catalans també per mitjà de les subvencions  que la Generalitat atorga a Ryanair, si és que no marxa l’aerolínia de  baix cost.

La situació de les carreteres de la zona està generant accidents (alguns  d’ells mortals) i nombroses incomoditats. Per exemple, si vostès vénen  de Caldes i volen anar direcció sud, cap a Barcelona, resulta que han de ficar-se en un tram d’autovia i fer uns tres quilòmetres en direcció nord fins a trobar una rotonda on poder girar. Per anar al sud cal anar cap al nord, és clar. Terres remogudes, tanques abandonades, peces de  formigó a mitges i plenes de pintades… Aquest és l’idíl·lic paisatge que dóna la benvinguda als turistes que hi transiten a la recerca de les platges de la Costa Brava. De vegades es critica que el nostre turisme  sigui de baixa qualitat, però els asseguro que són de molt pitjor qualitat les infraestructures que els han d’acollir. De fet, a Catalunya de la paraula infraestructura allò que ens escau és infra i no pas estructura.

Només faltava que l’altre dia al Parlament el conseller Recoder es manifestés contrari al desdoblament del tram nord de la N-II. El Butlletí Oficial del Parlament núm. 277, p. 32, de 20 de març publica la resposta de Recorder, que diu el següent: “El Govern  considera que cal fer una reflexió sobre la construcció de vies desdoblades al costat d’autopistes de peatge, per tal d’evitar les  duplicacions que siguin innecessàries”. I acaba dient “caldrà analitzar  el plantejament d’una possible utilització més àmplia de l’AP-7 al nord  de Girona.” Duplicacions innecessàries? Fer més ús de l’AP-7? Veuen per on va el conseller?

Com acostumen a fer els consellers d’aquest departament, segurament Recoder ja ni dissimula. Ell està més pendent dels negatius números d’Abertis,  concessionària de l’AP-7, que està patint una forta disminució  d’ingressos a causa de la reducció del trànsit també per les “rendibles” autopistes que travessen el territori català. Les autopistes que  administra la companyia ACESA, per exemple, encara que no són pas les pitjors del grup, van patir una disminució del 5,4% de la intensitat  mitjana diària de vehicles durant l’any 2011. Entenen ara per què troba el conseller innecessària una via desdoblada al costat d’una autopista de peatge?

En definitiva, això de les infraestructures no ens ho resoldran ni des  d’un altre país ni des d’una administració regional irrellevant sense  poder, sense recursos i menys encara si està dirigida per un conseller  sense visió de servei públic. Som en un malson del qual no despertarem si no ens hi posem de debò. Cal posar el despertador a una hora raonable i, si és possible, ara que som vius. Per dir alguna cosa, enllestim-ho  aquest 2012.

Ho volem?