Independentisme ‘hard’

Jordi Matas
Jordi Matas
Catedràtic de Ciència Política de la UB

Tot semblava indicar que després del 9-N l'independentisme català estava en caiguda lliure i a la vora de la depressió. Enquestes més o menys solvents, columnistes i tertulians de tota mena, informacions i editorials amb diversos graus de tendenciositat i líders polítics unionistes proclamaven als quatre vents la baixada del suflé independentista. A això s'hi sumaven altres indicadors més objectius que permetien preveure una reculada del sobiranisme: la desconfiança evident entre CiU i ERC, els conflictes entre CDC i UDC, les lluites internes de l'ANC o l'absència de mobilitzacions socials per reclamar la independència de Catalunya.

En aquest clima d'eufòria centralista es va presentar fa deu dies el primer baròmetre de 2015 del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), amb 2.000 enquestes personals domiciliàries, un treball de camp de gairebé un mes i un pressupost d'uns 60.000 euros. Amb aquest potencial demoscòpic, el nou baròmetre del CEO mostra moltes dades que tiren aigua al vi unionista i que permeten afirmar que l'independentisme continua gaudint de bona salut i està canviant de fesomia. L'unionisme polític i mediàtic, que ha fingit estar exultant després de conèixer els resultats, hauria de sentir-se intranquil i angoixat.

Com s'encasellen ideològicament els catalans? L'enquesta proposa una dotzena d'alternatives perquè els entrevistats es defineixin ideològicament, la qual cosa comporta una lògica dispersió de respostes. Malgrat això, una quarta part dels catalans s'autodefineix com a independentista, sent la resposta majoritària. En segon lloc se situen els que s'identifiquen com a socialistes (17%), seguits dels progressistes (14%) i els ecologistes (12%), mentre que el 30% restant es distribueix entre vuit opcions més. Per cert, només un 6% dels catalans s'autodefineix com a nacionalista (etiqueta ideològica que fins i tot desestima el 86% dels futurs votants de CiU).

Sobre les relacions entre Catalunya i Espanya, l'enquesta presenta quatre alternatives: una regió d'Espanya, una comunitat autònoma, un Estat dins d'una Espanya federal i un Estat independent. La majoria dels catalans (concretament, el 40%) vol una Catalunya independent. Aquesta preferència per la ruptura amb Espanya, que des de juny de 2012 és l'opció preferida dels catalans, se situa ara a tretze punts de la segona, que és la conversió de Catalunya en un Estat d'una Espanya federal. Si distingim entre electorats, els que majoritàriament desitgen la independència de Catalunya continuen sent, amb percentatges molt elevats, els futurs votants de CiU (79%), d'ERC (92%) i de la CUP (90%).

Segons el baròmetre del CEO, la suma de diputats que podrien aconseguir precisament aquestes tres formacions polítiques seria d'entre 71 i 74 diputats i, per tant, sumaria una àmplia majoria absoluta capaç de forçar un procés constituent de ruptura amb Espanya.

Aquesta xifra de diputats (i també de percentatge de vots) és similar a la que posseeixen actualment (74), però amb una diferència significativa: els diputats que perdria CiU (18 o 19) els guanyarien ERC (9 o 10) i la CUP (7 o 8), que com a mínim triplicaria representació parlamentària. El sobiranisme català no està descendint, sinó que s'està transformant, i prefereix donar suport a formacions polítiques que defensen amb més claredat i rotunditat la independència de Catalunya.

Aquesta nova expressió de l'independentisme social també es percep en la valoració dels líders dels partits polítics catalans. El millor valorat a Catalunya (amb una puntuació mitjana de 5,88 sobre 10) és el portaveu de la CUP, David Fernàndez, és a dir, qui representa la versió més radical de l'independentisme català. Fernàndez és, fins i tot, l'únic polític que obté una valoració d'aprovat de quatre electorats diferents (CUP, ERC, CiU i ICV-EUiA) i també l'únic dels líders catalans que en els últims sis baròmetres de la present legislatura ha anat augmentant de valoració. Només hi ha altres dos polítics que també obtenen un aprovat ciutadà en l'actual baròmetre. Són els independentistes Alfred Bosch (5,25) i Oriol Junqueras (5,05). En canvi, els dirigents pitjor valorats són els de Ciutadans i els del PP: Albert Rivera (3,60), Carina Mejías (2,78), Jorge Fernández Díaz (2,08) i, com a cuera des de febrer de 2012, Alicia Sánchez-Camacho (1,38).

En definitiva, quatre mesos després de l'èxit del 9-N, el sobiranisme català, lluny de declinar, continua sent majoritari a Catalunya. Aquest primer baròmetre de 2015 del CEO, que es va fer en ple període de descans reivindicatiu, indica que està creixent un independentisme hard , molt més pendent de les propostes, encara que impliquin comportaments polítics desafiadors, que de les sigles; que rebutja l'ambigüitat i demanda objectius precisos i polièdrics que plantegin la secessió i un canvi radical de model social per a la futura Catalunya.

3.985 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament