I ara sense por, votar, desobeir, marxar, construir

"Ara cal mirar endavant, sense notar el tremolor als genolls, amb fermesa i convicció; ningú podrà aturar la voluntat d’un poble".
Ramona Vergés
Ramona Vergés
Associada a Reagrupament

Un altre any, el poble de Catalunya ha estat convocat a la Diada en record de la dignitat que ens varen arrabassar fa 301 anys. Si la magnitud que vàrem viure a la Meridiana és la mateixa a les urnes el 27-S, avalant les dues candidatures pro-independència, guanyarem. I guanyarem amb escons i vots. I aleshores començarà el més difícil.

Hi hauran alguns paranys. El primer, vèncer la nostra por. Hem de vèncer la por a transgredir la llei. Anem a canviar de marc legal perquè les lleis es fan per servir als ciutadans i les que tenim ens hi van en contra. També haurem de vèncer la por de les amenaces, potser encara més gruixudes de les que han fet fins ara, llur objectiu serà fer-nos desdir. Ganes en tenen. Si més no, el marc europeu fa poc creïble la via violenta descarada de l’ estat per acabar amb la voluntat majoritària d’ un poble.

I com que no ho podran aturar per la via violenta, com sempre han fet, com que no podran fer “alzamientos ni pronunciamientos” hauran de fer alguna cosa. I potser tornaran a crear expectatives, que si canvis a la constitució, que si millor finançament… I el pitjor que pot passar és que ens ho creguem. O s'ho creguin els polítics. I vulguin fer un referèndum per preguntar-nos si acceptem l’ oferta. Si fem això haurem perdut. I aquesta oferta serà mentida tant si ve del PP, com del PSOE o Podemos. De res serveix pensar que les eleccions espanyoles portaran un nou marc on poder construir estructures polítiques de respecte a la nació catalana. L'Espanya federal es va morir el segle XIX i la van matar els espanyols.

Ara cal mirar endavant, sense notar el tremolor als genolls, amb fermesa i convicció; ningú podrà aturar la voluntat d’un poble.

2.614 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament