«¡Hombre, un abrazo!»

Commemoració de 30 anys del 23-F

Vista la solemnitat dels actes convocats i l'actitud cerimoniosa dels representants institucionals al llarg del trentè aniversari del cop del 23-F, crec que és inevitable considerar aquella data del 1981 com el moment fundacional de l'actual règim espanyol. De fet, la transició del franquisme a la democràcia no té cap escena equivalent a uns clavells a la boca del fusell, una imatge -contemporània- portuguesa, o un suïcidi contra la indignitat, com ha passat ara a Tunísia. Simplement, els jerarques franquistes van entendre que havien de fer lloc a una nova classe dirigent, si no volien córrer el risc de ser desplaçats.
 
Però, esclar, tot això es va fer als reservats  dels restaurants madrilenys, amb molta eficàcia però poca glòria. Així que l'únic acte amb un mínim de risc personal el va protagonitzar la mateixa classe política del moment, aquella que es va ajupir quan els guàrdies civils van disparar a l'aire. Per això, cada aniversari rodó ens ensenyen els forats que van fer aquells trets, els únics políticament correctes d'un periode que Amnistia Internacional descrivia, any rere any, com a ple de tortures i maltractaments a les comissaries. Hi va haver gent que va patir, i molt, però no van ser ells.
 
El cas és que el 23-F ha permès conferir una mica d'èpica  a la democràcia espanyola. Ràpidament, el successor de Franco es va poder canviar aquest títol pel de salvador de la democràcia i aquells polítics, satisfets, van passar de conspiradors de Casa Lucio a lluitadors per les llibertats.
 
I aquest dimecres, trenta anys després,  tots plegats van quedar per fer un dinarot. Se'ls veia més grassos, més vells, però encantats de la vida.

7.320 lectures

Comentaris (2)

PERQUÉ TANTA HIPOCRESIA?
El Cap d'Estat no sabia res? A qui volieu enganyar? Demostrat que l'embajador dels EE.UU. ja habia notificat l'afer al seu govern. Per que el cap d'Estat va tardà tant a informat al poble per la TV? Com es que el Sr. Pujol va ser la primera autoritat que es va dirigir al SEU poble molt abans que el Cap d'Estat? Bé quan els nostres historiadors vulguin ja ho sabrem amb pels i senyals. Perquè em d'esperar a que es morin? Es que ho varen fer tan malament? O es que hi estaven involucrats?
ESPAÑA QUE GROTESCA ERES....
Com deia Marx, la historia quan es repeteix , que es gairebé sempre, ho fa com a caricatura i sovint adopta forma grostescas. España es un pais grotesc. I tot recordant el pensament de Valle-Inclan : El sentido trágico de la vida española sólo puede darse con una estetica sistematicamente deformada...,porque la historia de españa es una deformación grostesca de la historia europea. El 23 F es un episodi definitivament grostesc i purulent!
Els catalans hem hagut de combregar massa temps amb aquell Unamunià "maridaje de la sacristia con el cuartel" essent la criatura mes deformada ,esperpèntica, i sanguinària el regim de franco. Pero aquest també va parir. Va parir una criatura no tant despietada, peró si més murria, més "ladina", una criatura transformista que ha perpetuat maquillades moltes esferes de poder d'aquell regim criminal i genocida. Quan ens atrevirem a portar, definitivament i seriosament, el regim de Franco al tribunal internacional?

Total 2 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

Montblanc
HOMENATGE A RAMON PAYÀS
Universitat Nova Historia

En el marc de la 6a Universitat Nova Història de Montblanc, homenatge a En Ramon Payàs, membre de la Junta Directiva de Reagrupament i difusor de les «Homilies d’Organyà, que ens ha deixat fa unes setmanes.

A càrrec d’En Josep Sort , historiador i president de Reagrupament i de Na Teresa Casals , Creu de Sant Jordi i associada a Reagrupament.