Guerres de la secessió espanyola (article de "The Economist")

Catalunya encara una votació per la independència, tot i l'hostilitat de Madrid
Guerres de la secessió espanyola (article de "The Economist")

Una conferència a Barcelona el 24 d'abril va atreure tant el president del Govern d'Espanya, Mariano Rajoy, com el president de Catalunya, Artur Mas. Però tots dos es van evitar, un altre exemple de com està fallant Espanya per afrontar un dels seus problemes més espinosos: el futur d'aquesta regió de 7 milions de persones en què el suport a la independència creix.

Parlar d'una Catalunya independent continua sent hipotètic. No obstant això, tots els costats de l'espectre polític ara parlen d'un imminent "xoc de trens". Catalunya no és Escòcia: el referèndum escocès previst per al 18 de setembre va ser sancionat pel govern britànic. En canvi, el Parlament d'Espanya el mes passat va rebutjar, per una àmplia majoria, una sol·licitud del Parlament català d'una votació per la independència. Mas planeja un referèndum no vinculant, el 9 de novembre. Però Rajoy espera que sigui prohibit pel Tribunal Constitucional. Llavors, què, doncs?

Mas està sent empès per forces que escapen al seu control. La seva coalició, Convergència i Unió (CiU), que ha donat suport al sistema descentralitzat d'Espanya de 17 governs regionals, tot just encalça Esquerra Republicana (ERC), partit explícitament independentista català, en les enquestes. Aquests també posen de manifest que hi ha un suport del 55% a la independència, i una majoria encara molt més gran que vol votar. Un grup de pressió, anomenat Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), planeja una altra protesta massiva el dia nacional de Catalunya aquest setembre, en què formarà mosaics humans dels líders del món dels quals vol suport. Barack Obama i el papa Francesc poden trobar-se que els seus retrats gegants adornin el paisatge. Pilar Rahola, que assessora Mas, prediu que "dos milions de persones seran als carrers."

Rajoy podria convocar un referèndum ell mateix, però el seu conservador Partit Popular (PP) no hi està interessat. Sembla esperar que la lenta recuperació econòmica d'Espanya facique el problema desaparegui, i faci baixar el suport a la independència per sota del 50%. Però els polítics catalans diuen que això és poc probable.

L'ANC està amenaçant amb la desobediència civil i una declaració unilateral d'independència; els centralistes radicals demanen a Rajoy que suspengui el govern de Catalunya i en prengui el control directe. Qualsevol d'aquestes opcions pot provocar una amarga confrontació. La invasió violenta d'un centre cultural català a Madrid al setembre per part d'una colla de matons espanyols d'ultradreta i un cop que una dona enutjada va donar al líder socialista català, Pere Navarro, el 28 d'abril, són signes preocupants. "La tensió és cada vegada pitjor", diu Navarro.

El resultat més probable és que Mas convoqui noves eleccions que els partits independentistes tractaran com un plebiscit sobre la independència, convertint-les a la pràctica en un referèndum. Això no arraconarà la confrontació. Però no és clar quan es podrien convocar les eleccions. Mas podria esperar fins a l'any 2016, després de les eleccions generals d'Espanya l'any que ve. Però serà pressionat per moure's més ràpid. Un nou govern independentista es trobaria llavors sota la pressió de la línia dura per fer una declaració unilateral d'independència.

Dos partits ofereixen una via intermèdia. El soci menor a CiU, la coalició de Mas, Unió Democràtica de Catalunya, vol una solució basada en una confederació. Això podria mantenir Espanya unida i alhora permetria afirmar als catalans que són sobirans. També ha rebut el suport del líder basc, Iñigo Urkullu, del Partit Nacionalista Basc, que vol més autonomia. Els socialistes de Navarro defensen el dret català a l'autodeterminació sempre que sigui aprovat per Madrid, i volen una resposta federal per a Espanya. Però això requeriria un canvi constitucional que necessita el suport del PP.

Una idea més immediata és que Mas i Rajoy haurien de parlar. Però això és poc probable que passi fins després de les eleccions europees a finals d'aquest mes. El xoc de trens s'acosta cada cop més.

4.510 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament