Glamour i independentisme

Quim Torra
Quim Torra
Advocat i editor

Cal reconèixer-ho. Els independentistes de demà a l’hora de l’esmorzar (hi ha tantes classes diferents que cal anar trobar noms per a totes elles) som poc glamourosos. No admet discussió, és un fet universalmente acceptat , tal i com era, en el temps de Jane Austen, que un home solter, en possessió d’una gran fortuna, calia que desitgés tenir muller. No estem madurs, falta glamour.

Tu vas i dius: home, la fórmula que ens permet sobreviure com a país és la independència, que a més és l´única que només depèn de nosaltres, donem-li suport. Error. Acabes de caure en la trampa de la precipitació, per vast i radical. Sembla mentida, 300 anys després i encara amb aquestes presses. Desenes de dits acusadors dels herois de la moderació i el seny t’apunten amb el dit: ets un pobre tipus, rude, salvatge, aspre. Sense la mìnima civilitat. Immadur.

En canvi, tria ara la via gradualista o glamourosa. Per exemple, vas i demanes el concert econòmic que, com és sabut, necessita que concertant i concertat es posin d’acord. Ah! amics meus, aquí s’obre un món de sensacions sensuals, de milers de futurs encontres, de centenars d’insinuacions, de mesos i mesos de negociacions on una mirada, un gest, un tancament d’ulls ho és tot. Trobades furtives, pactes de matinada, xiuxiuejos a l’orella. La màgia de la negociació eterna i infinita amb Espanya, el trepitjar del tacte dolç i suau de les catifes dels ministeris, la visió enlluernadora de les mitges de seda de les ministres. Ara sí, ara no, ara una mica més, ara una mica menys... ara res, ho sentim molt, tornin d’aquí vint-i-cinc anys. Bé, però i l’estona tan agradable que haurem passat?

Per què embrancar-se a demanar la independència per demà quan podem estar anys i anys plantejant el concert a Madrid? Falta de glamour, ja ho dic jo.

Publicat a El Matí Digital

11.827 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament