Ganduls contra Europa

Xavier Roig
Xavier Roig

Quan algú es preocupa de manera excessiva per la meva butxaca, o la meva salut, començo a sospitar. I aquest és el cas dels mestres (bé, dels seus sindicats) que volen que ens estalviem 40 milions gràcies a implantar (o mantenir) allò que ells, i massa catalans, anomenen “jornada intensiva” i que s’hauria de denominar “jornada gandula”.
 
 La jornada intensiva (fer veure que es treballa de 8 del matí a 3 de la tarda) és un horari que s’aplicava al funcionariat de l’estat (sobretot el que vivia a Madrid) i de la banca, perquè se li pagava poc. Aquest horari permetia tenir una feina a les tardes i, així, anar mal tirant. És absolutament aliè als hàbits que, poc a poc, ha anat abandonant Catalunya. Abans de la Guerra Civil, a les fàbriques catalanes es parava a les 12 per dinar i tornar a la feina al cap d’una hora. En aquest sentit, com, malauradament amb massa coses, ens hem espanyolitzat al temps que hem passat a maldir la indústria i el mercantilisme (que, mira per on, constitueixen les bases que han fet Catalunya diferent i, si volen vostès, una mica més rica que els que ens envolten). La “jornada intensiva”, no només per a les escoles, sinó en general, és contraria a qualsevol esperit productiu.
 
 Primer. No és certa. No és veritat (si ho volen dir més clar: és mentida) que s’arribi a les 8 en punt. Per contra, sí és cert que es marxa a les 3.
 
 Segon. És improductiva. Encara que se sigui molt treballador, és impossible rendir set hores seguides. Impossible. La jornada laboral a les empreses dels països evolucionats és de vuit hores dividides en dos trams de quatre hores: de 9 a 1 del migdia i de 2 a les 6 de la tarda. I s’arriba a la feina esmorzat. Amb algunes variacions, aquest horari regeix a tots els països europeus excepte Grècia i Espanya (que, de moment, i per voluntat pròpia i per hàbits, inclou Catalunya). Potser algun altre país que desconec a fons.
 
 Tercer. Indueix als mals hàbits. Com que la jornada en qüestió és impracticable, es fa una aturada al matí per esmorzar (“no voldreu que aguanti sense menjar res fins a les quatre!”), i es dina a les quatre. Aquest horari és, siguem clars, antieuropeu. Els horaris catalans són espanyols i, per tant, irracionals i nul·lament orientats a la producció.
 
 Quart. Formen part de la mala educació catalana. L’escola catalana de la Transició s’ha caracteritzat per mal educar els infants. Que hi ha excepcions? Evidentment. Però són minoria. Que als estudiants de batxillerat se’ls obligui a practicar la “jornada intensiva” és únicament en interès dels mestres. A aquesta edat, les famílies no tenen pas problemes d’on “deixar sols els nens en hores laborals”. Ja són grans. A mi em posava d’un mal humor insuportable veure el meu fill marxar de casa a les 7:15, sabent que no dinaria fins a les quatre de la tarda.
 
 Els catalans ens hem espanyolitzat. Els empleats treballen poc i malament. I els empresaris paguen poc i malament. Qui en té la culpa? Tots. Falta total de l’ètica del treball. És un cercle viciós. Però és un sistema laboral i d’hàbits que s’ha de trencar a bocins i fer-ne un altre. L’estructura de relacions laborals catalana es defineix en una frase que fan servir els cubans (espanyolitzats i “caribenitzats” grotescament fins la medul·la): “Fidel hace ver que nos paga y nosotros hacemos ver que trabajamos”.

11.468 lectures

Comentaris (4)

L'enveja és la xacra d'aquest país
Guia per aconseguir la Jornada Intensiva
ACONSEGUIR LA JORNADA INTENSIVA: “QUE NO ENS PARTEIXIN LA VIDA”

Ja sabeu que ASPEPC-SPS, com a sindicat de secundària portem força anys, treballant perquè el Departament d'Ensenyament es prengui seriosament la possibilitat de racionalitzar els horaris dels nostres centres concedint la jornada continuada tant per al professorat com per als alumnes. Amb la col·laboració dels pares i els alumnes s'ha aconseguit iniciar aquest curs una prova pilot en 5 centres i nosaltres voldríem que l'any que ve fos possible ampliar-la o fins i tot aconseguir la jornada intensiva definitivament per a tots els centres. Creiem que si mantenim la constància en la petició treballant tots junts és un objectiu que hem d'arribar a assolir.
Quins camins podem seguir per aconseguir-la?

La proposta pot sortir del Claustre i d'aquí passar al Consell Escolar. Si aquest últim ho aprova es pot organitzar una votació de tots els pares, amb el seu suport serà més fàcil que del Departament d'Ensenyament decideixi introduir aquest canvi.

La proposta pot partir també de l'AMPA o del Consell Escolar i fer-se posteriorment les votacions dels pares, el Claustre i el Consell Escolar.

En demanar l'opinió dels pares es pot aprofitar per recollir informació sobre si sol·licitarien servei de menjador i extraescolars per tal de valorar si la demanda de servei de menjador continuaria igual o disminuiria, quina seria la demanda d’extraescolars, etc.

És important per passar aquest primer escull treballar la conscienciació dels alumnes i dels pares. És ideal que del propi centre surti algunes persones responsables que vagin mantenint els contactes necessaris. Al contrari del que sembla a primera vista, molts pares volen uns horaris més lògics per als seus fills adolescents, que moltes vegades tornen a casa de les activitats extraescolars a les 9 i 10 del vespre i tenen molt poc temps per fer els treballs encomanats pel professorat de l'institut.

La petició té moltes més possibilitats si va acompanyada d'un projecte que inclogui els resultats de les votacions, els arguments, tant pedagògics com econòmics, etc., els horaris proposats i activitats extraescolars suficients per atendre als alumnes que ho desitgin. A aquest projecte s'hi poden sumar entitats, clubs esportius, escoles de música, etc. de la població per tal de fer una proposta conjunta que beneficiï a tothom. Seria interessant la possibilitat que les universitats oferissin crèdits de lliure elecció que consistissin a impartir classes de reforç o activitats extraescolars als instituts de secundària.

Es pot formar un grup municipal, comarcal o de zona per sol·licitar la jornada intensiva de manera col·lectiva amb tots els instituts inclosos i amb un pla municipal d'esport o altres activitats que es poden sumar al projecte.

És fonamental no rendir-se i tornar a demanar jornada intensiva si l'any passat vau ser un dels centres als quals es va denegar tot i haver fet el procés per aconseguir-la. Alguns centres, amb 80% o més dels pares a favor, estan molt a prop d’obtenir el permís de fer jornada intensiva el curs vinent: difícilment el departament podrà continuar postposant un canvi que demana tota la comunitat educativa. Com més instituts facin el mateix, més clar li quedarà al Departament d’Ensenyament que la societat està preparada per a aquest canvi.

Us convidem a posar-vos en contacte amb nosaltres perquè us ajudem en tot el procés i feu créixer el nombre d'instituts de Catalunya que treballen per aconseguir la jornada intensiva a l'ESO i al Batxillerat, pels mitjans habituals o enviant un correu a:

Diferències d’opinió
Duran 6 anys baix esta treballa’n a la Mercedes Benz a Barcelona amb torns de 8 hores i 20 minuts per esmorza i li garanteixo que si et volies treure la prima no tenies tems de tocar-te els col...s i els cronometradors no eren cap angelet, des pres he estat 27 anys a cooperativa de Guissona i ja m’agradaria veure’l a vostè a la cadena porta’n el ritme que porten aquella gent segur que canviava d’opinió
Sobre la idiotesa
Dos petits matisos, Montse. 1) En el context català, espanyolitzar-se i idiotitzar-se són sinònims. 2) No és que els catalans ens estiguem idiotitzant, és que ja som la cosa més idiota que hi ha sobre la capa de la terra. La cosa, doncs, més espanyola. Més i tot que la Belén Esteban dels collons.
Gràcies, Sr. Roig.. Li acabo de fer l'onada
Sr. Roig, quanta raó que té!
Però els catalans en comptes d'"españolitzant" ens estem "idiotitzant".
En comptes d'emmiratllar-nos amb els Països nòrdics, ens mirem el melic, ens queixem, plorem i, el més fort de tot, ens barallem entre nosaltres.

Avi! on ets? Torna i ensenya'ns el que tu vas començar a fer per la teva estimada terra, Catalunya: treballar, treballar i treballar. Llàstima que no vas poder regressar de l'Ebre.

Total 4 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament